El papa Francesc va morir aquest dilluns a conseqüència d'un ictus o accident cerebrovascular, i després d'arrossegar dos mesos complicats de salut; va ingressar a l'hospital el 14 de febrer per una bronquitis complicada per pneumònia bilateral i, tot i que el 23 de març va abandonar el centre hospitalari, es recuperava lentament i aquests últims dies el seu estat encara era dèbil.

Passats els nou dies de dol i el funeral del dissabte vinent a la plaça Sant Pere, totes les mirades se centraran en el conclave que haurà d'elegir el successor del difunt pontífex. Però, d'on ve el nom d'aquest important i misteriós esdeveniment de l'Església que té les seves arrels en el segle XIII?

La nomenclatura, com era previsible, prové del llatí. Cum clavis, que significa "amb clau", és la provinença del nom que es dona a aquesta reunió del Col·legi Cardenalici. La denominació mateixa ja dona pistes de com és aquest procés: tancat i secret. Gregori X, nom que va adoptar Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76), va instaurar l'any 1274 que el sistema d'elecció de vot fos secret amb la voluntat d'evitar la corrupció.

Aquesta vegada, Catalunya tindrà dues veus catalanes en la reunió a Roma per elegir el successor de Francesc, però només un hi serà amb dret a vot. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, podrà entrar a la Capella Sixtina en què tenen lloc les votacions perquè encara no ha fet els 80 anys. 

Mentre que l’altre cardenal català viu és Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, que el 29 d’abril complirà 88 anys. Per això, no podrà ser elector, però no vol dir que no tingui res a dir en el procés del conclave. Abans que els cardenals es tanquin per votar, tots els membres del Col·legi es reuneixen els dies previs en les anomenades congregacions, en què passen revista als temes candents de l’Església.