Theresa May ha decidit ajornar la votació sobre de l’acord del Brexit prevista per demà a la Cambra dels Comuns. ¿Quin ha estat un dels principals motius d’aquesta decisió? El conflicte entorn la frontera amb Irlanda i el domini britànic d’Irlanda del Nord, un escull que s'ha anat embolicant amb el temps. Aquesta és una de les ferides que arrossega el Regne Unit des de fa quasi bé un segle. Els acords de Divendres Sant, negociats pels govern britànic i irlandès per garantir la pau, podrien estar en perill si hi ha una sortida del Regne Unit de la UE. Dublín ha amenaçat de vetar qualsevol acord del Brexit que no respecti els acords. Per aquest motiu, la frontera d’Irlanda és un dels principals esculls en el camí del Regne Unit cap a la desconnexió amb Europa.

Un conflicte que s'arrossega

Aquest conflicte neix amb la mateixa Irlanda. El 1918 hi va haver unes eleccions considerades plebiscitàries pels nacionalistes irlandesos. Els independentistes van aconseguir una majoria aclaparadora al sud de l'illa. En canvi, al nord, amb una majoria protestant, els unionistes van obtenir la majoria d'escons. Això va generar una guerra de dos anys, amb el resultat que coneixem en l’actualitat: el sud constituint-se en Irlanda i el nord -l'Ulster- dins el Regne Unit.

El sud es va passar dècades negociant per una sobirania plena, fora de qualsevol control anglès. El seu esforç va tenir els seus fruits quan es va instaurar la república el 1948, amb una Constitució en què el govern irlandès declarava tenir autoritat sobre tota l'illa. Aquest també va ser l’inici de la lluita terrorista de 40 anys d’Irlanda, amb l’IRA buscant l’annexió d’aquest territori i els paramilitars unionistes lluitant per impedir-ho.

Davant la dura situació, amb milers de morts a les esquenes, van arribar els acords de de Divendres Sant de 1998 entre el Regne Unit i Irlanda, posant fi a la violència i permetent els habitants d'Irlanda del Nord poder moure’s, comerciar lliurement o tenir la doble nacionalitat.

La pau, en perill

El Brexit pot complicar la situació política a Irlanda del Nord. Si el govern britànic abandona la unió duanera, tots dos països es veuran obligats a tornar a col·locar fronteres entre les dues Irlandes a més de la inclusió d’aranzels als productes britànics. Per molts euroescèptics, imposar una frontera, amb el risc que torni la violència, és acceptable a canvi d’abandonar completament la UE. Però ni Londres ni Brussel·les ho plantegen.

Només quedarien dues opcions davant aquesta situació: una seria convertir Irlanda del Nord en un territori híbrid més unit a Irlanda que no al Regne Unit. Aquesta idea no està acceptada per cap dels partits de l’oposició ni tampoc per un dels socis de govern de May, el partit democràtic unionista nord-irlandès. L’altra opció seria donar marxa enrere i acceptar les normes de la Unió. May va proposar complir una part de la unió duanera, però la UE s’ha negat i insisteix en firmar un acord que solucionés la qüestió irlandesa abans de negociar els acords comercials.

Ara mateix, el Brexit de Theresa May està pendent d’un fil. Un acord que separi Irlanda del Nord de la resta del país seria inacceptable per al seu partit i pels seus socis al Parlament, provocant fins i tot la seva caiguda. Mantenir al Regne Unit dins de les estructures de la UE, en una situació com la de Noruega, encendria els conservadors euroescèptics.

Sortir sense acord també pot ser dolent, ja que provocaria una llarga llista de crisis internacionals. El divorci entre la UE i els britànics sembla més lluny que mai, sobretot amb l’anunci de May d’ajornar la votació a la Cambra dels Comuns.