El Tribunal Penal Internacional ha entrat en joc en el conflicte de Gaza. Les ordres de detenció emeses aquest dilluns contra Benjamin Netanyahu, el líder de Hamàs i diversos dirigents d'Israel i del grup terrorista sacsegen el tauler de Pròxim Orient, especialment en l'apartat de la diplomàcia. Ara bé, com d'importants són aquestes resolucions per part de la fiscalia de la Cort Penal?
Podria Netanyahu ignorar de manera categòrica la seva futura detenció? I qui l'hauria de detenir? Precisament existeixen molts precedents sobre aquesta situació, però els escenaris són difusos. Tot plegat està recollit a l'Estatut de Roma, pilar central que construeix el TPI des de 1998 i atorga els "poder", doctrines i procediments que ha de seguir. En aquest, s'estableix que el tribunal no pot jutjar ningú de manera absent, per tant ha de ser-hi, de manera obligatòria, físicament assegut al banc dels acusats.
Per això mateix la fiscalia de la Cort Penal Internacional ha demanat les detencions. És realment viable, llavors, que es duguin a terme aquestes? El TPI no té cap mena de policia, forces de seguretat ni condició per a dur-les a terme ell mateix. És per això que ha de delegar la responsabilitat als estats membres de l'acord que van ratificar l'Estatut de Roma. Ni Israel ni els Estats Units ho van fer.
Els dos països aliats i la Xina van ser els que van fer front comú per oposar-se al tractat. El van signar, però no ratificar. A més, Netanyahu no ha viatjat a cap dels 124 països que sí que van donar llum verda a l'estatut que conflueix el TPI, fet que encara fa més difícil la seva detenció. La seva, la dels dirigents d'Israel i la dels líders del grup terrorista Hamàs.
Equilibris delicats i precedents que ignoren les ordres de detenció
El TPI reconeix que, quan dicta una ordre d'arrest i té indicis "raonables" per pensar que un determinat individu ha comès delictes que s'emmarquen en la seva jurisdicció, requereix la col·laboració necessària dels països signants. És un fet que dificulta de manera categòrica la seva tasca. Tot i això, des del tribunal recorden que per arrestar un pròfug no cal haver signat l'Estatut de Roma i que en el passat ja va demanar la col·laboració de països externs.
A més, i encara que els països signants de l'Estatut de Roma tenen l'obligació d'executar les ordres de detenció que hi hagi pendents, no seria la primera vegada que un país fa els seus equilibris particulars. El 2015, Sud-àfrica va evitar detenir el llavors president del Sudan, Omar al-Bashir, al·legant que tenia immunitat per acudir a una cimera de la Unió Africana.
Un cop detingut, el sospitós segueix un procés que depèn en un primer moment de les institucions del país on se l'hagi arrestat. Ha de comparèixer davant l'autoritat judicial competent, que ha d'examinar si s'han complert o no les lleis i si és possible el lliurament al TPI, dins d'un procés que difereix del d'extradició.