Aquest dissabte Egipte vota en un referèndum constitucional d’enorme transcendència i que pot decidir el futur polític d’aquest país nord-africà. Aquest referèndum ha estat ple de polèmica en els darrers dies a causa de les protestes ciutadanes en reacció al primer esborrany del president del país, Mohamed Mursi. En aquest text, el líder dels islamistes Germans Musulmans s’atorgava poc menys que poders absoluts, fet que va fer que diversos analistes internacionals titllesin d'"autoritària" la proposta constitucional.

Cal recordar que Mohamed Mursi és president per haver guanyat amb el seu Partit Llibertat i Justícia (creat pels Germans Musulmans) les eleccions de juny de 2012. El seu rival a la segona volta, el també islamista Ahmed Shafik, va ser nomenat primer ministre. A la primera volta, cap dels dos candidats va arribar al 50% dels suports electorals, un apunt de la divisió social que pateix Egipte.

La divisió va quedar palesa al organitzar l’Assemblea Constituent. Malgrat el primer esborrany va ser derogat, l’òrgan encarregat de la redacció ha estat criticat per estar els islamistes “massa representats”. El conflicte en la redacció s’origina en els poders que es dóna al president en el què fins ara era decret constitucional, ara convertit en proposta de Constitució de cara al referèndum. Com s’assenyala des de la BBC, aquests poders convertien Mursi en poc menys que un “faraó”, tot i que ell va assegurar que seria un atorgament momentani i “per preservar la revolució”. A més, en una entrevista recent a la revista nord-americana 'Time', el mateix Mursi reia davant la possibilitat de convertir-se en aquest faraó al temps que preguntava als entrevistadors si aquesta possibilitat la consideraven “possible”.

Davant les protestes ciutadanes a la mitificada plaça Tahrir del Caire (icona de la revolta a la primavera del 2011), Mursi ha buscat aliats i solucions. Els aliats els va trobar en els sectors més conservadors de l'islam i la part de la societat que li va fer costat en les eleccions. Així, fins el dia d’avui, el Caire ha viscut en paral·lel manifestacions a favor i en contra de l’actual president. Mohamed Mursi va pensar aleshores que la solució estaria en utilitzar l’exèrcit al seu favor.

Aquest poder de l’Estat, clau fa més d’un any per a la fi del mandat de Mubarak, volia que a
la Constitució constés el seu pes, tot i que en l’actual conflicte va advertir al president que no actuaria com la “seva policia” malgrat que Mursi va donar poders als militars per detenir persones. En la darrera setmana, els principals mitjans internacionals han coincidit en assenyalar com aquesta cessió pot provocar detencions però no entre els opositors, sinó entre els seguidors del president.

L’oposició, dividida

Davant la polèmica aixecada per la proposta de Mursi, l’oposició té una oportunitat important de reivindicar-se com representant legítim del poble egipci i en lluita per unes llibertats que el president va prometre però que sembla no disposat a complir. El problema és que l'oposició als Germans Musulmans és tant heterogènia que és força complicat fer un pas endavant de forma conjunta. Religiosos moderats, laics, radicals... ‘la meitat opositora’ del país no ha aconseguit aglutinar els seus seguidors en un moviment conjunt contra aquest esborrany de Constitució. Així, l’oposició no ha pogut liderar el moviment popular de la plaça Tahrir.

Segons afirma el corresponsal de la BBC a la zona, Jon Leyne, la coalició opositora Front de Salvació Nacional està radicalment en contra de la proposta constituent però es debat entre el no i aquest possible boicot. Ni al carrer ni entre l’oposició política ha creat gaire satisfacció l’anul·lació del decret de plens poders. Per al Moviment del 6 d’abril, opositora i separada del Front, el que ha fet el president “és només una maniobra per passar per sobre de la ciutadania”.

No hi ha decret però tot segueix igual

El que cal entendre del què es vota avui a Egipte és que, a banda de la ‘nova constitució’,
Mohamed Mursi el que va anul·lar (i que havia proposat prèviament) era un decret
constitucional on s’establien certs poders especials en la seva figura de president. Aquesta
part, com han confirmat fonts oficials, ha estat derogada, però la resta “segueix endavant”,
segons el govern, davant la impossibilitat de que el president pugui parar el procés de creació d’una nova Constitució, segons informa l’agència Reuters.

Cal veure també que mentre aquest decret ha estat en vigència, el govern egipci ha pres
moltes decisions que, en tot cas, ara haurien de ser derogades (com ha passat amb el propi decret que les legitimava). Com a exemple el fiscal general de l’Estat, que va ser despatxat i no se l’ha restaurat al seu lloc. Així mateix, seguirà endavant el judici contra funcionaris de l’antic règim. Davant aquesta situació, l’exèrcit demana calma i diàleg. El seu portaveu va advertir que “sense diàleg ens introduirem en un túnel fosc amb conseqüències desastroses”.