Robert Fico, JFK o Shinzo Abe: quins són els magnicidis més importants de la història recent?

El president d'Eslovàquia pateix un intent d'assassinat i es converteix un episodi funest més de les darreres dècades de la política mundial

  • Tres dels atemptats i magnicidis més destacats de la història recent | Viquipèdia Commons | Europa Press -
Publicat el 16 de maig de 2024 a les 15:05

La història recent ha presenciat nombrosos episodis funestos de violència contra presidents, primers ministres o autoritats de primer nivell. Els magnicidis han recorregut Europa, les dues Amèriques i Àsia durant tot el segle XX, encara que aquesta mena d'atemptats formen part dels capítols de la humanitat des de l'edat antiga. Repassem diversos moments foscos, alguns dels quals són més que coneguts de la història de les darreres dècades, i en diversos casos van derivar en un resultat fatal, després de l'atemptat contra el president d'Eslovàquia, Robert Fico.

John F. Kennedy - 1963 (Estats Units)

El de Kennedy és el magnicidi més conegut de la història del segle XX, pràcticament igual de transcendental en la història del país des de l'assassinat d'Abraham Lincoln. El president dels EUA circulava en un vehicle descapotable a Dallas, en una visita, quan va ser tirotejat. A l'atemptat també va morir un policia de la ciutat de Texas. És el quart president nord-americà assassinat en el càrrec, el vuitè i últim a morir mentre l'exercia. El seu assassí va ser Lee Harvey Oswald, encara que la seva mort segueix subjecte a conspiracions i teories estrambòtiques.

Luis Carrero Blanco - 1973 (Espanya)

L'atemptat mortal més recent contra un alt càrrec de l'estat espanyol -se n'han produït diversos més, però sense resultats fatals- i que va trastocar de ple el règim franquista en els seus últims embats. ETA va orquestrar l'anomenada Operació Ogre, en la qual van aconseguir activar una bomba al carrer Claudio Coello per on passava el vehicle de Carrero Blanco. El qui era president del govern espanyol de la dictadura feia el mateix trajecte cada matí després d'acudir a missa. La banda terrorista va seguir les seves passes i va activar l'artefacte explosiu. El vehicle del dirigent franquista va sortir volant pels aires i va passar per sobre de la Casa Profesa, caient a la teulada i després al pati interior. Era on havia anat ell a missa. El seu atemptat va ser recreat en una pel·lícula quatre anys més tard.

Aldo Moro - 1978 (Itàlia)

Qui va ser primer ministre d'Itàlia en dues ocasions i un dels més importants líders de la democràcia cristiana del país (i de la resta d'Europa), va morir segrestar per terroristes de les Brigades Roges i assassinat per Mario Moretti, un dels seus líders. Va ser segrestat per aquest grup armat quan es dirigia al congrés italià. Després de matar tota la seva escorta, se'l van endur. Dos mesos més tard el van executar i van abandonar el seu cadàver. La seva mort va causar una gran commoció, especialment en Giulio Andreotti, qui era el nou líder del govern.

Patrice Lumumba - 1961 (Congo)

Un dels líders més importants de l'Àfrica anticolonialista de mitjans del segle XX i qui va ser el primer primer ministre de la República Democràctica del Congo, va ser víctima d'un complot que el va destituir del seu càrrec -en plenes disputes de la guerra freda, en la seva etapa més ferotge- i executat un any després pels militars del país. 

Jovenel Moise - 2021 (Haití)

Un dels assassinats a sang freda d'un líder d'un país més ferotges del segle XXI. Moise, president de la república des del 2017, va ser atacat a la seva pròpia residència per un grup de vint-i-vuit mercenaris, tots de nacionalitat colombiana, que el van tirotejar fins a la seva mort. Segons les investigacions posteriors, en col·laboració amb Colòmbia i els Estats Units, el president d'Haití hauria estat involucrat en diversos negocis de tràfic d'armes i altres qüestions monetàries que haurien generat aquest esclat de violència.

Fernando Villavicencio - Equador (2023)

Faltaven només onze dies per a les eleccions presidencials equatorianes. Villavicencio, candidat del Movimiento Construye, se situava quart en els principals sondejos per optar a la presidència. No era un dels més clars a guanyar els comicis. Ara bé, feia pocs mesos, havia estat responsable d'un informe que explicava els negocis d'una empresa petroliera no identificada. A més, Equador vivia en aquells moments un gran esclat de violència entre bandes, que implicava grans organitzacions com el Càrtel de Sinaloa. Villavicencio va ser assassinat a trets després d'un míting, quan pujava a la seva furgoneta. 

Shinzo Abe - Japó (2022)

El primer ministre del Japó entre 2012 i 2020 va ser víctima d'un atemptat mortal l'any 2022, en plena campanya presidencial. Abe, una figura reconeguda internacionalment però que havia generat certa polarització política al país, va ser tirotejat per un home que tenia un profund ressentiment cap al moviment religiós de l'Església de la Unificació. El líder nipó tenia certs vincles amb aquesta entitat i l'assassí, que va testificar després que la seva mare s'havia arruinat per culpa d'ells, "va voler pagar-ho" amb la vida d'Abe.

Intents d'assassinat

En les darreres dècades també s'han produït intents d'assassinat contra líders de diversos països, presidents i fins i tot contra el Papa. El 1981, Ronald Reagan va ser tirotejat per una persona amb problemes de salut mental molt greus i va sobreviure amb ferides superficials. José Maria Aznar, quan va ser candidat a les eleccions presidencials, va ser víctima d'un atemptat el 1995. Més tard, ja quan era president el 2001, van intentar assassinar-lo fins a tres vegades. De totes en va sortir il·lès. Els atacs van ser orquestrats per ETA.

Un dels intents de magnicidi més destacats dels darrers anys va ser contra Jair Bolsonaro, qui va ser president del Brasil. El líder d'ultradreta, quan cursava la seva campanya per a les eleccions, va ser apunyalat amb un ganivet de grans dimensions per part d'un jove. L'atac encara és objecte de teories de la conspiració, tant per partidaris del líder xenòfob com pels seus detractors. Va haver de passar per quatre cirurgies per sobreviure.

Joan Pau II, un dels Papes més influents del segle XX, va protagonitzar un dels atemptats més recordats de la història del segle XX. El 13 de maig de 1981, Mehmet Ali Ağca, membre de l'organització paramilitar d'extrema dreta turca Llops Grisos, va tirotejar el líder del Vaticà en plena plaça de Sant Pere.

Va perdre molta sang i va ser hospitalitzat, però va sobreviure. Ali Ağca va ser condemnat a cadena perpètua, però el mateix Pontífex el va perdonar. Itàlia el va deportar a Turquia l'any 2000. Un dels darrers intents d'assassinat va ser el de Nicolás Maduro el 2018, en una operació orquestrada pels opositors al règim, que amb diversos drons van cometre un atemptat a Caracas.