Romania viu sotregada en una onada de protestes i inestabilitat política des que l'1 de febrer el nou govern va anunciar un nou decret que despenalitzava els delictes de corrupció inferiors a 44.000 euros. La decisió de l'executiu va provocar que milers de romanesos sortissin al carrer en unes manifestacions massives que no es veien al país des de la caiguda del règim comunista de Nicolae Ceausescu l'any 1989.

Arran de les protestes, el govern liderat pel primer ministre Sorin Grindeanu, del Partit Socialdemòcrata de Romania (PSD), va retirar la proposta del canvi legislatiu i el ministre de Justícia, Florin Iordache, va anunciar la seva dimissió. El 8 de febrer, l'executiu va haver de sotmetre's una moció de censura presentada per l'oposició, però la va superar en controlar gairebé dues terceres parts dels escons del Parlament.

Romania és un país en què el poder executiu està dividit entre un president i un primer ministre. El càrrec del president és de tipus representatiu, però entre les seves competències està designar el cap del govern després de les eleccions i retornar al Parlament projectes legislatius perquè els reconsideri. L'actual president, Klaus Iohannis, ha criticat la decisió presa pel govern format per Sorin Grindeanu i va reclamar al Partit Socialdemòcrata que "heu de legislar per Romania, no per un grup de polítics amb problemes". Aquestes declaracions fan referència al fet que el decret proposat hauria posat fi a un judici pendent contra el líder dels socialdemòcrates Liviu Dragnea.

"Atureu la corrupció!"

Iohannis també ha manifestat públicament el seu suport als manifestants, que portaven pancartes on es podia llegir "Mandat per representar, no per abusar", "Lladres", "Atureu la corrupció!" o "PSD, la plaga roja". Seguint amb les demandes dels ciutadans, dilluns passat el Parlament va aprovar per unanimitat el pla del president Klaus Iohannis de convocar un referèndum per conèixer "el desig sobirà" del poble romanès sobre el pla de mesures de lluita contra la corrupció. Encara no s'ha fixat la data del referèndum però la llei obliga a realitzar una campanya de 30 dies prèvia al plebiscit.

La polèmica ha perjudicat la imatge del govern i, segons un sondeig fet per ISSPOL, la intenció de vot pels socialdemòcrates s'ha situat en el 31%, quinze punts menys que en les eleccions de desembre passat. A més, més de la meitat dels romanesos creu que el país segueix un rumb equivocat. La Comissió Europea ja ha avisat que seguirà de prop l'evolució del país, que forma part de la Unió Europea des del 2007, i que no pot "transgredir" en la lluita contra la corrupció.

A més de l'escàndol per la proposta de despenalitzar casos de corrupció, el nou Govern ja va tenir problemes a l'hora de formar-se. Quan el PSD va guanyar les eleccions van proposar a Sevil Shhaideh perquè es convertís en primera ministra. Shhaideh, musulmana i d'origen sirià, va fer el pas endavant perquè el líder del PSD, Liviu Dragnea, va haver de renunciar a presentar-se al càrrec per una condemna pendent de frau electoral per manipular un referèndum realitzat el 2012. La polèmica va sorgir quan el president del país, Klaus Iohannis, va rebutjar la candidatura de Sevil Shhaideh, que s'hauria convertit en la primera dona en ser cap del govern al país. Després d'aquesta negativa del president, el PSD va proposar a Sorin Grindeanu, que finalment va ser acceptat i és l'actual primer ministre.

En les eleccions parlamentàries, el PSD va obtenir el 46% dels vots i forma govern amb l'Aliança de les Llibertats Democràtiques per Europa (ALDE), un partit de centre esquerra que gestiona quatre ministeris. L'oposició la formen el Partit Nacional Liberal (PNL), de centre dreta, que va tenir el 20% dels vots, i la Unió Salvar Romania (USR), un partit nou que va prometre lluitar contra la corrupció i que va aconseguir el 8% dels vots.