Amb el d'Aalborg la matinada d'aquest divendres, Dinamarca ha encadenat tres dies seguits tancant aeroports per la presència de drons militars que posen en perill l'espai aeri. Polònia ha detectat fins a 21 aparells aeris no tripulats en el seu territori i, fins i tot, n'ha abatut alguns les darreres setmanes. A més, tres drons d'atac més han sobrevolat Estònia sense permís per arribar a Romania i un avió militar rus ha passat per sobre una fragata de l'exèrcit alemany al Mar Bàltic, mentre els Estats Units han interceptat diversos avions bombarders de Moscou a les costes d'Alaska.
L'onada de violacions dels espais aeris de la Unió Europea i l'OTAN ha fet encendre les alarmes a Occident, que acusa Rússia d'estar-ne al darrere tot i que el Kremlin només accepta l'autoria d'algunes incursions i parla de "muntatges" i "provocació". Sigui com sigui, els països, la UE i l'Aliança Atlàntica han convocat múltiples reunions per abordar la resposta i la proposta estrella sobre la taula és la conformació d'un "mur antidrons" al flanc est d'Europa.
Per tot plegat, nou països de l'Europa de l'Est es reuneixen aquest divendres amb el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, i representants de l'OTAN per tractar la proposta de crear el "mur antidrons". La setmana vinent, a la Cimera de Copenhaguen, s'avaluaran els resultats d'aquesta primera reunió. I, al seu torn, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha convocat una trobada al Pentàgon amb els alts caps militars del país, tot i que no ha transcendit el motiu oficial, tal com ha informat el The Washington Post.
Qui hi ha al darrere?
La crisi dels drons s'emmarca en la invasió russa d'Ucraïna i els principals països afectats són els que tenen frontera o són propers amb el país que presideix Volodímir Zelenski. Els drons militars s'han convertit en la principal arma d'atac en el conflicte per esquivar les trinxeres, fins al punt que ja se la coneix com la "guerra de drons".
Si bé, el Kremlin només ha confirmat algunes incursions, com la d'Alaska, per la qual s'ha escudat en maniobres d'entrenament a l'estret de Bering. Si bé, nega qualsevol implicació en les violacions de l'espai aeri danès i denuncia que es tracta de "muntatges" amb la voluntat de "provocar". El govern de Dinamarca, però, assegura que l'apropament a l'aeroport d'Aalborg, a prop d'una base militar, és "l'atac més greu contra infraestructures crítiques daneses fins al moment".
Dinamarca no acusa directament Rússia, però afirma que hi ha un "actor expert" al darrere i l'OTAN ha confirmat que col·laborarà per assegurar la seva seguretat. El secretari general, Mark Rutte, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, han mantingut una conversa telefònica en què han acordat "activitats conjuntes", tot i que han expressat que és "massa aviat" per acusar Rússia.
D'altra banda, Polònia ha atribuït de manera contundent a Moscou les incursions de, com a mínim, 21 drons les darreres setmanes. En aquest sentit, el primer ministre, Donald Tusk, va invocar l'article 4 del Tractat de l'Atlàntic Nord per formalitzar consultes amb la resta d'aliats de l'OTAN després de fer caure diversos aparells. És el pas previ a la invocació de l'article 5, que preveu la intervenció dels exèrcits dels estats membres quan un pateix la violació de la integritat territorial.
Errors o amenaces?
L'altre gran aspecte a determinar és si es tracta d'incursions errònies per la proximitat al territori ucraïnès o d'amenaces intencionades a la Unió Europea i l'OTAN, la qual cosa suposaria una gran escalada de la tensió bèl·lica. I és que l'OTAN preveu que tots els estats membres tenen dret a la legítima defensa individual o col·lectiva i, per tant, podrien contraatacar.
Rússia nega aquest extrem i, fins al moment, sempre ha justificat les accions que ha admès com entrenaments o altres pràctiques no agressives. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que la UE i l'OTAN valoren seriosament torpedinar qualsevol dron que entri al seu espai aeri per "defensar tots els metres quadrats". Ara, el món espera una versió conjunta i definitiva del bloc occidental com a resultat de les pròximes reunions, que seran determinants per al rumb de les relacions internacionals.
