Més de 87 milions de persones han anat a votar, un 77% del cens, i Putin ha obtingut un 87% dels sufragis. Però per a la comunitat internacional, el procés electoral viscut a Rússia no és un fet rellevant més enllà de mostrar el control del Kremlin sobre tots els ressorts del poder. Hi ha molts interrogants oberts que s'aniran desvetllant al llarg d'un any que serà decisiu per a la correlació de forces internacional.
[noticia]270041[/noticia]
Una farsa electoral per a consum intern
El joc electoral ha estat restringit a Rússia des de fa anys de manera que no és possible per cap candidat realment opositor concórrer a les eleccions contra Putin propugnant una línia política alternativa. Ho sap molt bé Boris Nadezhdin, que aspirava a competir amb un programa contrari a la guerra a Ucraïna, i va ser vetat amb l'excusa que moltes signatures de suport eren falses. Finalment, només tres aspirants han pogut fer campanya a banda de Putin: Nikolái Kharitónov, del Partit Comunista, que té una implantació real però migrada; Leonid Slutski, del Partit Liberal Demòcrata, que malgrat el nom és una força nacionalista d'extrema dreta, i l'empresari Vladislav Davankov. Tots tres aplaudeixen la guerra contra Ucraïna.Mentre la comunitat internacional ha deixat clar que les eleccions no han estat lliures, Veneçuela, l'Iran, Corea del Nord i Cuba han estat alguns dels països que han felicitat Putin. I, és clar, el dictador de Bielorrússia, Aleksander Lukashenko. Per què aquesta farsa? D'una banda, al Kremlin li interessa mostrar als ciutadans russos que disposa d'un element de "legitimitat". De cara a l'exterior, Putin demostra que controla la situació interna. Si més no, per ara.
Citar Navalni ara
En la compareixença pública que va fer quan es van fer públics els resultats, Putin es va permetre citar per primer cop l'opositor Aleksei Navalni, mort a la presó fa un mes, tot indica que assassinat. El líder rus va explicar que havia decidit accedir a un intercanvi de presos i que era imminent que Navalni sortís de la presó, però que va morir abans. "Així és la vida", va dir. Per les raons que siguin, Putin ha cregut que havia de donar alguna explicació sobre la mort més que sospitosa del seu principal enemic.
Avaluar els nervis d'Europa
El Kremlin observa una Unió Europea que celebra eleccions el mes de juny per renovar el Parlament d'Estrasburg. Això dibuixarà un nou mapa polític i assenyalarà quina és la robustesa del bloc central de la UE. Serà molt rellevant el resultat de les eleccions a França, on Emmanuel Macron es juga reforçar el seu lideratge o afeblir-lo davant l'ascens del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. Ha estat precisament Macron qui ha apuntat a la possibilitat d'enviar tropes a Ucraïna. Aquest dilluns hi ha tornat a insistir. Una opció que ara per ara la resta de socis europeus no contempla. Moscou també observa Alemanya, on la coalició liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz afronta un evident desgast.[noticia]270036[/noticia]
