Una pancarta gegant recorda els 11.541 morts del setge de Sarajevo. Foto: Reuters/Dado Ruvic.

Fa vint anys, la primavera va esclatar, literalment, a la ciutat de Sarajevo. Els franctiradors serbis de Radovan Karadzic van obrir foc, el 5 de abril de 1992, contra els sarajevians que es manifestaven amb banderes iugoslaves i retrats de Tito i que encara creien que el nacionalitaristes, serbis i altres, s'aturarien a les portes de la Sarajevo multiètnica i tolerant. La guerra va començar oficialment el 6 d'abril, i el setge de Sarajevo el 2 de maig, quan l'artilleria de Ratko Mladic (llavors comandant de l'exèrcit serbi a Bòsnia) va bombardejar les línies de tren i de tramvia, i la infanteria sèrbia va envoltar la ciutat.

La guerra va durar tres anys i mig, i va fer més de 100.000 morts. El setge de Sarajevo, el més llarg de la història, va durar 1.395 dies. Hi va haver 11.541 morts a la capital bosniana.

Bòsnia-Hercegovina resta dividida

Des del final de la guerra, Sarajevo es llepa les ferides. No és fàcil en un país paralitzat per un acord de pau assolit a Dayton (Ohio), el 1995, i una Constitució que oficialitza la divisió ètnica. O en un país subjecte a una crisi econòmica encara més severa que a la resta d'Europa on, bé un veterà de guerra de 45 anys bé un jove de 25 anys graduat de nou a la universitat, siguin a l'atur.

Remy Ourdan explica a Le Monde que a la cafeteria on es troba amb els seus amics cada matí, Predrag Pedja Kojovic tracta d'inventar la Bòsnia de demà, sense gaires il·lusions. Càmera de l'agència Visnews durant la guerra, tretze anys a l'exili als Estats Units, avui de retorn i autor d'un primer recull d'històries de la guerra remarcable (Bornintheusarajevo, sense traduir), ha entrat en política.

Amb els seus amics, el cineasta Danis Tanovic, oscaritzat per En terra de ningú, el director de teatre Dino Mustafic i d'altres, ha creat Nasa Stranka (El nostre partit), un moviment multiètnic i liberal d'electorat encara confidencial. Pedja Kojovic és l'únic electe al Parlament federal.

"Em sento com si escalés una muntanya a la neu i quan crec que estic arribant finalment al cim, descobreixo que sempre hi ha una altra muntanya al darrere"…, diu de la seva nova vida política. "La primera impressió sobre els parlamentaris i polítics d'aquest país és que estan totalment desconnectats de la vida de la gent ."

Bòsnia i Hercegovina continua dividida, segons els termes de l'acord de pau de Dayton, en dues entitats oficials, la Federació croato-musulmana i la República sèrbia de Bòsnia, però en realitat en tres territoris, els separatistes croats no volen que els separatistes serbis s'acostin al poder central bosnià de Sarajevo i abandonin les conquestes territorials aconseguides per les armes.

Així va Bòsnia, sempre dividida en tres moviments nacionalistes, serbis, croats i bosnians musulmans, utilitzant els mateixos arguments etnicoreligiosos que durant la guerra i vetllant gelosament per llurs interessos econòmics.

El domini relatiu del Partit Social Demòcrata (PSD), ciutadà i multiètnic, en les eleccions parlamentàries d'octubre de 2010 no ha posat fi a aquestes divisions. Ha calgut més d'un any per formar un govern de coalició. I, a la República sèrbia, els nacionalitaristes continuen dominant el panorama polític, sovint amenaçador, amb el suport de la veïna Sèrbia, per celebrar un referèndum sobre la independència del territori.

Barcelona amb Bòsnia

Barcelona manté forts vincles d’amistat amb Bòsnia i Hercegovina, fruit de tots els anys on la capital catalana va contribuir d’una forma decisiva a la reconstrucció de la ciutat de Sarajevo. Aquests llaços d’amistat s'han tornat a renovar aquesta setmana i Barcelona és una de les capitals amigues (conjuntament amb Viena i Istanbul) que participa en els actes de commemoració dels 20 anys de l’inici de la guerra, així com també en les activitats organitzades pel Dia de Sarajevo.

La tinenta d’alcalde Maite Fandos ha estat l’encarregada de representar la ciutat de Barcelona a Sarajevo. Fandos ha visitat el barri de Mojmilo (l’antiga Vila Olímpica dels Jocs del 1984, rehabilitada per l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 1995 i 1999). La tinenta d’alcalde també ha viistat la plaça de Barcelona i el conjunt de les instal•lacions olímpiques de Sarajevo 84 (Zetra), destruïdes durant el setge i reconstruïdes per l’Ajuntament de Barcelona amb finançament del Comitè Internacional Olímpic. Posteriorment, visitarà la Fundació de la Democràcia Local Barcelona – Sarajevo.

En el període 1995-1999, es va conèixer com l’Ambaixada de Barcelona a Sarajevo i s’encarregava de la coordinació de totes les actuacions que desenvolupaven de forma coordinada les dues ciutats. La jornada es va completar amb la inauguració de l’exposició “Un llarg camí, Bòsnia, la vergonya d’Europa”, del fotoperiodista Miquel Ruiz (Granada, 1954), que ha estat treballant per contribuir a explicar els terribles esdeveniments ocorreguts durant la guerra dels Balcans i que ell mateix va viure i fotografiar. Miquel Ruiz és un dels fundadors i president de Fotògrafs per la Pau.

Aquest dijous Maite Fandos ha visitat l’Ajuntament de Sarajevo i s'ha reunit amb el seu alcalde i amb representants d’altres ciutats convidades. Al matí la tinenta d’alcalde de Barcelona intervingué en la conferència de premsa de presentació del Museu que es dedicarà a recordar el setge. Maite Fandos hi expressà el suport de la ciutat i el compromís de la capital catalana per col·laborar en aquest projecte, fruit dels anys en què Barcelona ha col·laborat de forma activa amb Sarajevo. El projecte del Museu, una iniciativa de Suada Kapic, del col·lectiu Farma, també ha tingut una presentació pública en els actes organitzats a la tarda.

Divendres se celebrà el Dia de Sarajevo. Maite Fandos hi participà, en representació de Barcelona, amb l’ofrena floral que se celebrà per recordar l’entrada el 6 d’abril de 1945 dels partisans que van alliberar la ciutat dels nazis. L’acte es va fer a la Flama Eterna que es conserva a l’avinguda del Mariscal Tito, un acte amb una forta càrrega simbòlica. Posteriorment, es va fer una segona ofrena floral a les víctimes civils en el setge de Sarajevo. Aquest any l’ofrena floral recorda que els nens van ser un objectiu prioritari dels franctiradors que assetjaven la ciutat.

L’acte central del Dia de Sarajevo es va fer a la tarda, per recordar els 550 anys de la Fundació de la ciutat. Es va fer un recorregut històric que finalitzà amb l’acte “Sarajevo Red Line” on hi havia 11.415 cadires vermelles buides, que serveixen per recordar els 11.415 morts que es van produir durant el setge. L’acte és un projecte d'Haris Pasovic, que combina poesia i música, i que comptà, entre d’altres, amb la participació de 750 estudiants de Sarajevo d’escoles de primària i secundària. Finalment, Maite Fandos també ha visitat les Jornades organitzades per Reporters del Món sobre el seguiment informatiu dels mitjans de comunicació en relació als conflictes bèl·lics.

L’Agència Catalana de Cooperació i el Fons Català de Cooperació, així com la Diputació de Lleida i altres ciutats catalanes també han participat en les activitats organitzades per commemorar els 20 anys de l’inici de la Guerra i en el Dia de Sarajevo.

Dates per recordar

6 d'abril de 1992. Inici de la guerra a Bòsnia i Hercegovina.
2 de maig de 1992. Comença el setge de Sarajevo.
11 de juliol de 1995. Massacre d'Srebrenica (més de 8.000 morts).
21 de novembre de 1995. Acord de Pau de Dayton (Ohio), signat el 14 de desembre a París.
29 de febrer de 1996. S'aixeca el setge de Sarajevo.
21 de juliol de 2008. Detenen Radovan Karadzic, "expresident" de l'autoproclamada República Sèrbia de Bòsnia.
26 de maig de 2011. Detenen Ratko Mladic, excomandant de l'exèrcit serbi a Bòsnia.