
Des de desembre de 2009, és com un fulletó ric en giragonses que espera encara el seu epíleg: Sèrbia guanyarà l'estatut, tan cobejat pel seu president, Boris Tadic, de candidata a la Unió Europea?
Tot i la manca d'un acord, que no obstant això podria ser aprovat avui o demà amb ocasió de la cimera de Brussel·les, Belgrad va obtenir aquest dimarts el suport de gairebé la totalitat dels Vint-i-Set, reporten la BBC i Ràdio Free Europe. Solament Romania hi ha expressat fortes reserves, reclamant "garanties" pel que fa als drets de la minoria dels valacs (romanesos), a l'est de Sèrbia.
Si la posició europea els és ara clarament favorable, després de moltes contorsions diplomàtiques, Sèrbia li ho deu sobretot a l'acord segellat el darrer cap de setmana amb Kosovë, expliquen Le Temps i Le Courrier des Balcans. Un compromís saludat per les cancelleries occidentals, que obre a Pristina la possibilitat de participar en les conferències regionals sobre els Balcans…, sense, però, que Belgrad reconegui la seva independència, proclamada unilateralment el febrer de 2008.
Per bé que la perspectiva –encara molt llunyana– d'adhesió a la Unió Europea no suscita l'entusiasme de la població sèrbia, representa un "avenç positiu" per al país, cuitós de guanyar les seves cartes de "noblesa democràtica", estima el Christian Science Monitor .
El plàcet europeu fa, si més no, un home feliç, conclou el Guardian: el cap d'Estat, Boris Tadic, el partit del qual, el DS (socialdemòcrata), apunta a un nou èxit en les eleccions legislatives i regionals del mes de maig.