Segons ha explicat el geòleg Llorenç Planagumà a NacióDigital, d'una mateixa fissura a l'escorça terrestre en van sorgir dues erupcions. En un primer moment hi va haver una erupció tranquil·la a través del cràter recentment descobert. Després se'n va produir una altra de molt més explosiva que va donar forma al volcà. Les cendres i la lava d'aquesta segona explosió van tapar el primer cràter, i en van formar un altre de circular perfectament definit.
El cràter no és visible als ulls dels profans a la vulcanologia, però "no cal restaurar-lo", aclareix Planagumà. Senzillament, la troballa serveix per conèixer millor el volcà i poder entendre com es va formar el Monsacopa, entre 130.000 i 20.000 anys enrere. Aquest volcà "ara ja està totalment descrit, igual que el Croscat i Santa Margarida", explica el geòleg olotí. A la Garrotxa, però, hi ha una quarantena de cons volcànics i pot ser que els propers anys es descobreixin noves informacions respecte a la formació d'altres volcans com per exemple Montolivet o la Garrinada.
El Montsacopa és el volcà més visitat pels olotins. Foto: Martí Albesa
El volcà emblema de la ciutat d'Olot
El Montsacopa és el volcà més emblemàtic d'Olot. Ubicat al bell mig de la ciutat, des del seu cim es veu una visió panoràmica de la capital garrotxina. Són molts els ciutadans que hi pugen sovint a fer exercici o a gaudir de la natura. A la seves grederes s'hi conreen diversos horts, les cebes dels quals tenen anomenada.
L'Ajuntament d'Olot ha iniciat un pla per rentar-li la cara. Als darrers anys ja s'ha millorat el camí que rodeja el cràter, s'ha netejat la vegetació i s'han canviat els bancs. Aquest 2016 es rehabilitarà l'ermita de Sant Francesc i es faran obres als lavabos públics del capdamunt del volcà. El Montsacopa serà una peça clau del futur Centre d'Interpretació dels Volcans que es vol fer a la ciutat.
