Angela Merkel ha evitat el pitjor. El congrés de la Unió Cristiana Democràtica (CDU) va elegir aquest divendres la candidata menys allunyada a la cancellera per liderar el partit. Annegret Kramp-Karrenbauer, fins ara secretària general, dirigirà els regnes de la formació que ha governat més anys a Alemanya des de la fundació de la República Federal, el 1949. Merkel l'havia designat com a número dos per intentar aturar la sagnia de vots de la CDU i hi manté una bona sintonia personal.

L'elecció d'un dels altres dos candidats, Jens Spahn, ministre de Sanitat, i sobretot Frederich Merz, haurien suposat un xoc directe amb la cancellera perquè representen els sectors conservadors més crítics amb la seva política. Alguns han presentat la nova líder democristiana com una seguidora acrítica de Merkel. La realitat no és ben bé així.

Qui és Kramp-Karrenbauer?

Nascuda a Püttlingen, al Sarre, aquesta és la primera diferència amb Merkel. La presidència de la CDU passa d'una alemanya oriental de Pomerània a l'Alemanya occidental d'influència més francòfila. Kramp-Karrenbauer ha estat una activa membre del Grup d'Amistat Germano-Francès, que aplega parlamentaris de tots dos països. Això indica que l'eix Berlín-París tindrà en ella una bona aliada.

Cinquena de sis germans, mare de tres fills, és una catòlica practicant amb posicions conservadores en temes morals. En això entronca millor que Merkel -una luterana liberal- amb la democràcia cristiana més tradicional. S'ha posicionat en contra del matrimoni homosexual. Ha defensat la política de Merkel d'obertura en immigració per principis cristians, però també un enduriment, conscient que una majoria de la CDU no ha aplaudit l'obertura de la cancellera en aquest tema. També és hostil a l'avortament.

Al Sarre va ser ministra de l'Interior, abans de presidir l'estat, i va tenir una bona relació amb la policia, sent considerada una "dura" en ordre públic. Alhora, però, s'ha caracteritzat per mantenir posicions prosindicalistes que l'han dut a xocar amb la majoria conservadora dels seus. Va defensar un increment del salari mínim -d'acord amb els socialdemòcrates- i la política de quotes en favor de la dona, i en el congrés que l'ha elegit, ha tingut el suport actiu de la unió de dones del partit i de la CDA, l'agrupació sindical democristiana. En això xoca amb que ha estat el seu principal adversari, Merz, un home ben vinculat als cercles empresarials i que ha fet fortuna en el sector privat.

La cohabitació amb Merkel

Merkel ha evitat el pitjor, sí. Però com serà la cohabitació entre aquestes dues dones? La cancellera pretén continuar fins al final de la legislatura, el 2021. Però haurà de conviure més amb un partit que vol dir la seva i que ha patit un fort desgast per la dreta, amb una franja de votants que ha emigrat a la dreta ultra d'Alternativa per Alemanya. Un major desgast de l'actual govern pot ser un entrebanc per a les ambicions d'aquesta catòlica del Sarre que és, com Merkel, una pragmàtica que ha governat el land amb verds i liberals primer, i amb els socialdemòcrates després, i que alimenta ja les seves pròpies ambicions.