Els rebels s'apleguen en una zona muntanyosa de la província d'Idleb, al nord-oest de Síria, aquest passat dimarts. Foto: Ricardo García Vilanova/AFP/Getty Images.

Un any després de l'inici de la revolta popular contra Bashar Al-Assad, Síria resta sumida en un sagnant atzucac. Certament, el president s'ha compromès a celebrar eleccions parlamentàries el 7 de maig (The Guardian) –iniciativa titllada de "ridícula" pels Estats Units–, però això no esborra una trista realitat: cada dia una mica més, el país "s'enfonsa en la violència i el caos", apunta el Frankfurter Allgemeine Zeitung.

Igual que Homs, la ciutat d'Idleb, situada no gaire lluny de la frontera amb Turquia, va caure sota els repetits, implacables i despietats atacs de l'exèrcit lleial al règim ( BBC ). Un exèrcit que se sent encoratjat en la seva sinistra empresa per la falta d'armament dels insurgents, subratlla el diari Los Angeles Times. Paral·lelament, el recurs a la tortura s'estén i es banalitza, reporta The Independent en base a l'inquietant informe d'Amnistia Internacional.

Acorralada, l'oposició exhorta la comunitat internacional perquè intervingui immediatament (The Washington Post). Però, les possibilitats d'èxit d'aquesta crida desesperada són ínfimes, sobretot per causa de la intransigència de Moscou. Desitjosa de preservar els seus interessos econòmics –lligats a sucosos contractes de defensa (CS Monitor)– Rússia no té intenció de trencar els lligams amb el seu aliat.

Altres països, igualment, com Tunísia, es mostren cautelosos de cara a una possible ingerència susceptible d'alimentar la repressió (Der Spiegel Online). Aprofitant aquestes dilacions, Bashar Al-Assad, un polític astut, "guanya més temps", deplora Gulf News. Tanmateix, això no li confereix més immunitat. Sobretot, com explica el Daily Telegraph, davant d'una economia en declivi que, a la fi, el podria fer caure.