Les properes hores seran decisives per comprovar si l'històric front republicà -la unió de tots els partits democràtics de la dreta a l'esquerra- es posa dempeus per intentar aturar l'onada de l'extrema dreta. Queden només sis dies per a la segona volta, que serà aquest diumenge. En la primera, han sortit elegits prop d'un centenar del 577 diputats de l'Assemblea Nacional, els que han assolit més del 50% dels vots. Els resultats són coneguts: el reagrupament nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella ha sumat un 33,15% (incloent alguns grups aliats), el Nou Front Popular frega el 28%, l'Ensemble d'Emmanuel Macron el 20,83% i Els Republicans (conservadors tradicionals), el 6,57%.
Els ultres han elegit a la primera 39 diputats i estan en primer lloc a 260 circumscripcions (222 pels lepenistes i 38 per la dreta d'Eric Ciotti aliada als ultres). En 180 districtes, supera el 40% dels vots i es considera improbable evitar la seva elecció. L'esquerra agrupada del NFP va obtenir 31 elegits diumenge i són presents en 413 circumscripcions, però fins al moment ja han fet 122 desistiments, és a dir, retirades de candidats per facilitar que un partit més ben situat pugui derrotar els lepenistes. La coalició macroniana n'ha retirat 46.
Tres escenaris factibles
L'Assemblea Nacional que sortirà el 7 de juliol pot donar sorpreses. Un escenari probable és el d'una victòria dels ultres, tot i que la majoria d'analistes dubten d'una majoria absoluta. Bardella ha assegurat que només serà primer ministre si el Reagrupament té la majoria absoluta, que són 289 escons. És altament improbable una majoria clara del Nou Front Popular, per la qual cosa el segon escenari possible és el d'un bloqueig en què cap bloc sigui dominant. Això abocaria el país a una situació d'inestabilitat. El tercer escenari seria que els desistiments estratègics de macronistes o candidats de l'esquerra allunyessin RN de la majoria i es pogués construir un govern sobre l'aliança de macronistes i esquerra.
Un front republicà... amb condicions
Tot dependrà del que passi en moltes circumscripcions en què, amb els números a la mà, hi pot haver una majoria "republicana". Però la dreta d'Els Republicans ja han dit que no donaran consigna de vot contra l'extrema dreta. Per la seva banda, dins del macronisme, hi ha divisions. Si aquest dilluns el president de la República ha tornat a fer una crida a un "front democràtic i republicà", en les seves files alguns, com l'exprimer ministre Édouard Philippe, no volen sumar amb La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon, vist com a massa radical. Allà on el candidat d'esquerres sigui de LFI, el vot centrista difícilment s'hi afegirà. Segons Libé, però, Macron ha recordat avui als seus ministres que si va guanyar la reelecció el 2022 va ser gràcies al vot d'esquerra mobilitzat.
Conquerir el govern, no l'Estat
Si finalment el lepenisme assoleix el seu somni i arriba al palau de Matignon, la seu del primer ministre, haurà de cohabitar amb Macron, que té corda a l'Elisi fins al 2027. La conquesta del govern, si es fa, no serà la de l'Estat. L'Elisi continua sent el poder amb majúscules. Està en la constitució que De Gaulle va elaborar pensant a retenir tot el poder executiu davant la major crisi que va travessar França els anys 50, com va ser la guerra d'Algèria. Atorgar la independència algeriana dividiria el país i el general volia tenir a les seves mans tots els recursos executius. Des d'aleshores, cap president n'ha fet cessió.
Però un hipotètic govern Bardella haurà de conviure amb tot un seguit de poders estatals que no controla, com el Senat, l'alta cambra legislativa que s'elegeix de manera indirecta al marge de l'Assemblea i que és controlada per figures arrelades a la França profunda, de tradició conservadora. Sense oblidar el Consell Constitucional, el TC francès, molt poderós i del qual formen part tots els expresidents. Sense conèixer el terreny ni experiència de poder, Bardella, un jove de 28 anys prou satisfet d'ell mateix com per haver escrit ja la seva autobiografia, no tindrà un camí suau.
Del debat nord-americà a les eleccions britàniques
Les eleccions franceses són viscudes amb expectació i nervis en el pla internacional. En especial a Brussel·les, que veu amb temor l'extensió dels moviments de dreta populista. Els francesos voten en un moment de particular feblesa del bloc central occidental, després d'un debat catastròfic de Joe Biden amb Donald Trump, que acaba d'obtenir la immunitat -ni que sigui parcial- del Suprem nord-americà.
Dijous, potser els vents bufaran d'una altra manera des del Regne Unit, que vota dijous. El laborista Keir Starmer ho té tot de cara per ser primer ministre. Després dels resultats de França, ha elogiat les propostes de l'esquerra i ha aconsellat als progressistes "respondre als problemes quotidians". Una gran majoria laborista al país del Brexit en vigílies d'unes eleccions a França on els euroescèptics pugen? No seria el primer cop que arriben reforços des de l'Atlàntic a una França feixistitzada.