Segons explica El País, Antonio Sena va aconseguir trobar una petita vall després de l’accident, i durant els primers dies es va quedar prop de les restes de l’avioneta, tal com indiquen els manuals de rescat, però quan va deixar de sentir sobrevolar els seus possibles rescatadors va decidir anar a buscar una pista d’aterratge a la zona, entre els Estats de Pará i Amapá.
Durant els dies que va passar a la selva, el pilot explica que dormia lluny dels rierols per evitar que l’ataquessin els animals, tot i que va tenir la sort de no topar-se amb cap dels grans depredadors - jaguars, cocodrils o anacondes - i caminava fent soroll amb les fulles. Per menjar, observava el que menjaven els micos: si menjaven algun fruit silvestre, sabia que ell també se’ls podia menjar. També va menjar ous de nambú - un ocell característic de l’Amazònia - i fruit de cacau. Amb tot, va perdre 26 quilos.
Després de més de trenta dies sobrevivint a la selva, una zona especialment valuosa de l’Amazònia perquè és on hi ha localitzada la Reserva Biològica Maicuru, va sentir el soroll d’una motoserra, i va dirigir-s’hi fins a trobar-se un grup de recol·lectors de castanyes. “Al principi tenien por, els vaig demanar castanyes, i vam anar fins al seu campament”, explica el pilot. Un cop allà, li van donar menjar i van demanar auxili per ràdio, i un grup de bombers i militars el van rescatar.
Após desaparecer 36 dias, durante o voo entre os municípios de Alenquer e Almeirim, o piloto paraense Antônio Sena foi resgatado vivo na tarde deste sábado (06), por um helicóptero do Graesp do Governo do Pará. pic.twitter.com/XQtJ8nrGnx
— Governo do Pará (@GovernoPara) March 6, 2021
Nova febre de l’or al Brasil
La història d’aquest pilot ha tornat a posar sobre la taula la qüestió de les mines il·legals que contaminen el bosc tropical més gran del món, però que mouen entre 20 i 30 tones d’or a l’any.
Quan Sena va patir l’accident, es dirigia a la mina il·legal 13 de Maio, que queda dins de la Reserva Natural, un lloc que coneix molt bé l’enginyera Jackeline Pereira, i que explica que els grimpeiros (buscadors d’or) ja estaven instal·lats a la zona quan el govern va voler donar-li protecció legal; és a dir, que el negoci continua malgrat ser il·legal perquè és “tolerat”, diu Pereira.
De fet, el pilot havia d’aterrar a una pista il·legal que no apareix en cap mapa convencional, però que tenen nom i tot; en aquest cas, Califòrnia, nom que li ve donat des d’una altra febre de l’or. Sena diu que va acceptar la feina de transportar combustible i queviures a la mina perquè el coronavirus va destruir el seu negoci al Brasil, un restaurant i una cerveseria artesanal.
I és que la demanda d’or s’ha disparat per l’augment dels preus internacionals, i això implica que més persones ho arrisquin tot per viure de l’explotació d’aquest metall preciós. La mineria il·legal paga millor als pilots que no pas l’aviació comercial, i els incidents aeris a l’Amazònia s’han multiplicat.
El negoci, a més, pot continuar perquè la desforestació que causa la mineria no és tan extensa i els satèl·lits no la detecten fàcilment, tot i que és igual de perjudicial perquè contamina els rius en llençar-hi el mercuri que fan servir per separar l’or, i això afecta directament la fauna i la flora.
🇧🇷 La odisea de un piloto brasileño perdido 38 días en la Amazonia
— EL PAÍS América (@elpais_america) March 20, 2021
Un aviador brasileño cuenta cómo sobrevivió en la selva tras un accidente en una zona de minas ilegales incrustadas en reservas naturales
🖋 @naiaragg
🔗 https://t.co/xk7trfuitb
HILO [1/11] ⤵ pic.twitter.com/FeB8D4Kery
