Polseguera religiosa als Estats Units. Louisiana es converteix en el primer estat dels EUA de tota la història que obligarà totes les aules de les escoles públiques a exhibir els Deu Manaments a partir de l'any vinent. Des de les classes de centres escolars infantils fins a les universitats públiques. És una mesura molt controvertida, signada pels republicans -que governen amb majoria a l'estat- i signada pel governador Jeff Landy, de caràcter molt conservador i catòlic. Ell mateix considera que els manaments són "els documents fundacionals del govern estatal i nacional", una declaració que xoca frontalment amb els arguments dels contraris a aquesta llei, principalment la Unió de Drets Civils dels Estats Units. En primer lloc, perquè atemptaria contra la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que ho deixa ben clar:
"El Congrés no podrà fer cap llei respecte a l'establiment de la religió, ni prohibint-ne la lliure pràctica; ni limitant la llibertat d'expressió, ni de premsa; ni el dret a l'assemblea pacífica de les persones, ni de sol·licitar al govern una compensació de greuge". Segons expliquen mitjans nord-americans, els republicans exhibeixen la carta que la Constitució només determina que el Congrés dels EUA no pot fer-ho. Per tant, els òrgans estatals com la Cambra de Representants de Louisiana sí que té aquesta potestat. També esgrimeixen que l'Article VII de la mateixa Carta Magna estatunidenca afirma que "mai no s'exigirà una prova religiosa com a condició per ocupar cap càrrec o mandat públic que depengui dels Estats Units". Encara que és una mesura escrita per deixar ben clara la separació de l'Església i l'Estat en la separació de poders, sectors conservadors nord-americans han passat per sobre d'aquests arguments assegurant que és "poc precís" o, directament, ignorant-la.
A més, el possible clau condemnatori d'aquesta llei es produiria al Tribunal Suprem. El 1980, la Cort Suprema ja va invalidar una llei molt similar que es va aprovar a Kentucky. Fa 44 anys, els legisladors van intentar també que els Deu Manaments apareguessin a les escoles d'educació primària i secundària -que estan separades als EUA-. La sentència, que es va decidir per 5 vots a 4 a favor de tombar la llei, deixava clar que "no tenia cap propòsit legislatiu secular" i tenia una "clara naturalesa religiosa". La Unió de Drets Civils (ACLU, per les sigles en anglès) ha afirmat que això també atemptarà contra la llibertat religiosa de certes branques que interpreten de maneres diferents els Deu Manaments. "Envien un missatge esgarrifós als estudiants i famílies que no segueixen la versió preferida de l'estat dels Deu Manaments que no pertanyen ni són benvinguts a les nostres escoles públiques", expliquen en un comunicat.
La Cort Suprema, en l'actualitat, és de majoria conservadora. Sis dels nou jutges que la conformen van ser nominats per presidents republicans: George H. W. Bush, George W. Bush i Donald Trump (qui en va nominar tres, entre ells el polèmic Brett Kavanaugh). Els altres tres són nominats per Barack Obama (Sonia Sotomayor i Elena Kagan) i el darrer per Joe Biden, la jutgessa Ketanji Brown. Aquest escenari podria fer decantar el tribunal a una posició favorable cap a la normativa.
Què diu la llei de Louisiana dels Deu Manaments?
La llei estatal exigeix que es col·loqui un pòster de mesures considerables (28 centímetres d'alçada i 35,5 centímetres de base. Ben a prop, caldrà posar una mena de "declaració" o "text" que contextualitzi els Deu Manaments amb quatre paràgrafs. Ara bé, tots els cartells hauran de dur aquesta explicació, que "van ser una part destacada de l'educació pública nord-americana durant gairebé tres segles". Els pòsters s'han d'exposar a totes les aules que rebin finançament estatal per al 2025, però no s'ofereix cap finançament estatal per pagar els mateixos cartells. Recentment, altres estats liderats pels republicans han proposat lleis similars, com Texas, Oklahoma i Utah. Hi ha hagut nombroses batalles legals per l'exposició dels Deu Manaments en edificis públics, incloses escoles, jutjats i comissaries de policia.
Today, we fulfilled our promise to bring drastic reform to our education system and bring common sense back to our classrooms. A strong education system leads to a strong economy and a strong state. Our historic Dream Big Package puts the focus back on our kids, and allows… pic.twitter.com/jrGt2u1UDT
— Governor Jeff Landry (@LAGovJeffLandry) June 19, 2024
Existeixen certes versions dels Deu Manaments, des de les recollides per l'Antic Testament als llibres d'Èxode i al Deuteronomi, fins a l'Islam o a les interpretacions del Judaisme, el Judaisme Ortodox o a la del Catolicisme, que des de fa dècades fan servir una versió breu i extreta del catequisme per a ensenyar-la als més joves. És aquesta la que volen fer servir els republicans ultraconservadors de Louisiana:
- Estimaràs Déu sobre totes les coses.
- No prendràs el nom de Déu en va.
- Santificaràs les festes.
- Honraràs el teu pare i la teva mare.
- No mataràs.
- No cometràs actes impurs.
- No robaràs.
- No donaràs falsos testimonis ni mentiràs.
- No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.
- No cobejaràs els béns aliens.
Els partidaris de la llei s'agafen a un precepte judicial que, suposadament, els deixaria continuar amb aquesta normativa conservadora. Asseguren que tenen el suport de la Cort Suprema gràcies a la decisió de tornar la feina a un entrenador de futbol d'una escola secundària després que fos sancionat per una controvèrsia relacionada amb precs al camp. El tribunal va dictaminar que les oracions equivalien a un discurs privat protegit a la Constitució i que no podien ser restringides. En tot cas, per ara, i sense que el Suprem tombi cap normativa, és un moment insòlit per als Estats Units.