Theresa May és encara una incògnita. Els analistes estudien avui les primeres paraules de la nova primera ministra del Regne Unit –la segona de la història- per intentar esbrinar per on poden anar les primeres passes de la nova líder conservadora. El seu primer discurs a les portes de Downing Street va sobtar perquè va incidir molt en els problemes socials que afronta el país, amb una desigualtat creixent entre rics i pobres, i va apel·lar a una política que planti cara a la injustícia. Més d’un periodista ha parlat de cinisme per referir-se a la cap del Partit Conservador, el més representatiu precisament del classisme i les polítiques de retallades socials.
 
May va fer una referencia curiosa al nom complet del seu partit, que es diu Conservador i Unionista, una reminiscència decimonònica que quasi bé no s’utilitza. Ho va fer per reblar la voluntat de preservar el Regne Unit, però podria ser també un tret que delatés un conservadorisme més dur que el que vol explicitar.



Fox i Davis, ultraconservadors
 
El govern May inclou diversos exponents de la branca més ultraconservadora del partit. Un d’ells és Liam Fox, exministre de Defensa que ara conduirà la cartera de Comerç Exterior. Fox va competir precisament pel lideratge de la formació després de la dimissió de David Cameron i va ser derrotat a la primera votació. La seva base de poder és, per tant, petita en el si del partit, però ara haurà de torejar amb les relacions amb la UE en un dels àmbits més sensibles i on el Regne Unit s’hi juga més com és el de les relacions comercials.

Però David Davis, designat ministre del Brexit, càrrec de nova creació, és considerat encara més radical en les seves posicions. Molt crític amb la UE, Davis és un veterà que ha protagonitzat moltes batalles en els rengles tories. És un dels pocs conservadors que es va posicionar fa pocs anys en favor de la reintroducció de la pena de mort. L’any 2005 va participar en la lluita pel lideratge conservador, sent derrotat per Cameron, per qui va ser sempre un maldecap dins del grup parlamentari.

L’entrada de Boris Johnson, tot i tenir un perfil ideològic més moderat que Fox i Davis, corrobora el triomf del sector més dur del partit en aquest govern May. A més, la sortida de George Osborne del ministeri del Tresor confirma la derrota dels més euròfils del govern.

És clar que també pot haver una altra versió, més maquiavèl·lica. Pot ser que May hagi optat per cremar els dirigents més representatius de l’euroescepticisme, o de l’eurofòbia en algun cas, en aquesta primera fase de les negociacions amb Brussel·les, que serà un procés feixuc i erosionador.