Theresa May serà nomenada primera ministra britànica aquest dimecres. Així ho ha confirmat David Cameron - que abandonarà el seu càrrec d'aquí dos dies- en una compareixença davant de Downing Street. L'anunci s'ha produït hores després que la secretària d'Estat d'Energia britànica, Andrea Leadsom, informés de la retirada de la seva candidatura per succeir Cameron i deixés via lliure a May, ministre d'Interior, que ha quedat com a única aspirant al lideratge tory.

Leadsom i May van ser les dues úniques supervivents de la ronda de votacions que es va produir la setmana passada i que va deixar fora el ministre de Justícia, Michel Gove, el responsable de Treball i Pensions, Stephen Crabb, i l'extitular de Defensa Liam Fox.

Leadsom ha comparegut prop de casa seva i ha argumentat que el Regne Unit necessita un nou primer ministre "com més aviat millor" i ha assenyalat que, en un escenari com l'actual, iniciar un procés intern de nou setmanes seria "molt inconvenient".

May ja sonava com a favorita des que va anunciar la seva intenció de succeir Cameron, que va renunciar al càrrec després de la victòria del Brexit en el referèndum del 23 de juny. La ministra ha llançat aquest dilluns la seva campanya oficial amb un missatge en el qual ha cridat a reduir la disparitat salarial i en què ha promès que treballarà per l'estabilitat en un "període d'incertesa" econòmica.

Theresa May, una pragmàtica que no vol ser Thatcher

Theresa May farà 60 anys el proper 1 d’octubre. Aleshores ja haurà mostrat les primeres passes com a nova primera ministra del Regne Unit, que torna així a ser liderada per una dona després que Margaret Thatcher canviés la política britànica entre 1979 i 1990.

May és diputada des del 1997, l’any en què el seu partit va passar a l’oposició. Va ser una etapa en què els tories van cremar un munt de líders, que anaven ser engolits davant la màquina de guanyar eleccions en què l’ambiciós Tony Blair va convertir el laborisme. May va entrar a l’anomenat govern a l’ombra –l’equip que dirigeix l’oposició- i s’hi va mantenir mentre, davant seu, anaven caient els caps conservadors: William Hague, Ian Duncan Smith, Michael Howard, fills tots ells, a grans trets, del thatcherisme. Fins que David Cameron es va fer amb el comandament i el laborisme començava a erosionar-se.

L’arribada al poder dels conservadors el 2010 va suposar per May l’entrada al govern, al Home Office, és a dir, a Interior. S’hi ha mantingut durant sis anys, el que és alhora el seu èxit i la seva mancança. May ha estat una ministra de l’Interior dura. Però la seva arribada al càrrec no va suposar un gran gir a la dreta al departament perquè els ministres laboristes que l’havien precedit (especialment David Blunkett) ja s’havien caracteritzat per una gestió poc liberal  en aquest àmbit. En l’exercici del càrrec ha restringit les condicions d’entrada al Regne Unit i se l’ha acusat d’islamòfoba. El fet d’haver-se mantingut sis anys a Interior, una cartera delicada, ja diu molt de la resistència d’aquesta política ambiciosa.