Torna la «mili» al Regne Unit? Rishi Sunak posa sobre la taula el servei militar obligatori

El govern britànic assegura que, en el cas d'aprovar-se, "ningú anirà a la presó per negar-se" a prestar servei a les forces armades

exercit-regne-unit-soldats-exercit-britanic
exercit-regne-unit-soldats-exercit-britanic
Redacció
27 de maig del 2024
Actualitzat a les 11:54h

El primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, ha fet una proposta electoral que porta cua des de fa vint-i-quatre hores: reinstaurar el servei militar obligatori. En territori anglès i a Irlanda no existeix la coneguda com a "mili" a l'estat espanyol des de 1963, moltes dècades abans que s'abolís aquí. Ara bé, davant una possible patacada electoral per part dels conservadors, Sunak posa les forces armades sobre la taula.

La controvertida proposta divideix els joves de 18 anys -tant homes com dones- en dues categories: una minoria de 30.000 que estaria fins a dotze mesos a l'exèrcit treballant en àrees com la ciberseguretat o la logística. La resta, uns 670.000 joves segons les estimacions del govern britànic, passaran un cap de setmana al mes "treballant per a organitzacions benèfiques, grups comunitaris o organitzacions com els hospitals, policies o bombers". 

"Les generacions de joves no han tingut les oportunitats ni l'experiència que es mereixen i hi ha forces que intenten dividir la nostra societat en aquest món cada cop més incert", ha explicat Sunak. "Aportaré un nou model de servei nacional per crear un sentit de propòsit compartit entre els nostres joves i un sentiment renovat d'orgull pel nostre país", relatant la seva proposta.

No hi haurà represàlies pels que es neguin

Encara que la proposta no ha despertat passions entre els principals mitjans de comunicació del Regne Unit i tampoc entre la població, molt crítica a les xarxes, Downing Street ha fet mans i mànigues per intentar enviar un missatge de tranquil·litat. Especialment per la qüestió sobre que els passaria a aquells joves que en el cas de no voler fer el servei militar, considerat "obligatori".

"No hi haurà cap sanció penal. Ningú anirà a la presó per això", explicava James Cleverly a Sky News, insistint en el fet que no hi haurà represàlies. "[La proposta] respon a la necessitat de ser útil a les forces armades, però la veritable raó de la mesura és intentar construir una societat més cohesionada, on els ciutadans es barregin entre ells més enllà de les seves bombolles respectives, ja sigui a través d'un servei militar o mitjançant un servei civil uniformat o no uniformat", explicava aquest diumenge.

A l'estat espanyol no es va abolir el servei militar obligatori fins al 2001, 38 anys més tard que al Regne Unit.