Donald Trump no dona treva a la democràcia nord-americana. La seva decisió d’enviar la Guàrdia Nacional i els marines a Los Angeles a reprimir les protestes contra les deportacions massives d’immigrants ha obert una nova fractura entre el president i les institucions del país. L’amenaça trumpista es trasllada ara a Califòrnia, convertida en nou laboratori de proves d’un líder demagog que sembla que està tastant dia a dia fins a on pot arribar. El clima polític i social als Estats Units s'està enrarint cada cop més.

Els missatges d'odi llançats des de la mateixa Casa Blanca i els cercles de l'extrema dreta s'estenen per tot el país i no es poden desvincular d'episodis de violència com els que aquest dissabte s'han produït a Minnesota, amb l'assassinat de l'expresidenta de la Cambra de Representants de l'estat, Melissa Hortman, i el seu marit, i l'atemptat contra el senador estatal John Hoffman i la seva dona, en estat molt greu. Aquestes són algunes claus per entendre per què Trump va a l’assalt de Califòrnia.

El sistema federal, mur de contenció

Es parla del sistema polític nord-americà com un exemple d’una estructura de contrapesos que impedeix l’establiment d’un poder autoritari. La divisió de poders és més clara als Estats Units que en altres democràcies, ja que el cap de l’executiu (el president) és elegit pels ciutadans al marge del legislatiu (Congrés i Senat), i existeix un poder judicial robust. Però què succeeix quan el partit del president controla les dues cambres legislatives i el Tribunal Suprem té una clara majoria conservadora?

Seria incert afirmar que el Suprem s’ha sotmès a Trump. Però sis dels seus nou magistrats són conservadors i tres d’ells foren designats per Trump en el seu primer mandat. No tots ells s’han sotmès a les seves posicions. Però fins ara ni el Congrés ni l’alt tribunal s’han atrevit a plantar cara obertament a la Casa Blanca. En canvi, on el projecte trumpista pot topar amb molts entrebancs és en el sistema federal, en el poder dels 50 estats. Alguns dels que tenen més pes estan governats per l’oposició a Trump, d’Illinois a Nova York, de Massachusetts a Califòrnia. 

Califòrnia, el primer estat antitrumpista

Amb prop de 40 milions d’habitants, Califòrnia és l’estat més poblat del país i el seu PIB representa el 14% del PIB nacional. Fa anys que el Partit Republicà no governa allí. Kamala Harris va imposar-se a l’estat en les eleccions passades, amb un rotund 57%. No, Califòrnia no és un estat com els altres. I Los Angeles és la gran ciutat símbol de la barreja d’identitats i l’Amèrica mestissa. 

És aquí on els agents del Servei de Control d’Immigrants i Duanes (ICE) han estat més actius en els darrers mesos, amb batudes en llocs de treball. A Califòrnia hi ha sectors, especialment en el comerç i el treball agrícola, on treballen molts migrants sense papers. El 6 de juny es van produir els primers xocs amb manifestants. Les batudes de l’Administració Trump estan generant un caos a l’economia que ha obligat el mateix president a anunciar que “hi hauria canvis”.  

Posar a prova l’exèrcit

La Guàrdia Nacional és un cos amb llarga tradició als Estats Units. Està formada per reservistes de l’exèrcit i estan sota el comandament dels governadors dels estats. Però el president pot, en circumstàncies excepcionals, federalitzar-les i posar-les a les seves ordres (per això algunes unitats van combatre a l’Afganistan). Hi ha diverses modalitats de funcionament i, en el cas de Califòrnia, ha de consultar-ho prèviament amb el governador. Però Trump ha anat pel dret i ha agafat el comandament al marge del governador. Aquest, Gavin Newsom, ha recorregut als tribunals, que li han donat la raó, però un recurs de la Casa Blanca a un tribunal d’apel·lacions ha mantingut l’autoritat de Trump sobre els uniformats.

Però, a més de la Guàrdia Nacional, Trump ha mobilitzat 700 marines a Los Angeles, una tropa en servei actiu. Un fet inèdit que ha estat considerat pels analistes polítics com un clar intent d’apamar la temperatura de fins a on pot disposar el president del poder militar. Si la maniobra li surt bé i no es veu obligat a recular, Califòrnia serà el primer de molts estats que viuran situacions similars.    

Neutralitzar un possible competidor  

Un altre factor que explica l’enviament de tropes té nom i cognom: Gavin Newsom. Carismàtic governador de Califòrnia, de 57 anys i ambicions presidencials mal dissimulades, Newsom simbolitza l’Amèrica odiada pel moviment MAGA. Membre del Partit Demòcrata, ha suavitzat el seu progressisme posant distància amb l’esquerra anomenada woke, quan va mostrar-se contrari a la participació de trans en competicions esportives femenines.

Trump no desaprofita cap oportunitat per ferir Newsom. Aquest dijous, va anul·lar la disposició del govern de Califòrnia de vetar, de cara al 2025, la producció de cotxes propulsats per combustibles fòssils. En aquest context, el governador és conscient del que s’hi juga: si surt derrotat d’aquest combat amb Trump, la seva imatge presidencial patirà. Si manté la posició, afeblirà Trump i a la vegada fonamentarà el seu propi camí a la Casa Blanca.