El socialista António José Seguro va guanyar amb el 31,11% dels vots la primera ronda de les eleccions per escollir el pròxim president de la República de Portugal. Amb ell, passa a la segona volta el candidat de la ultradreta portuguesa i líder i cara visible de Chega! (Prou!), André Ventura, amb un 23,52% dels vots; el millor resultat de la història de la formació, tot i que encara el somniaven superior.
Ja fora de la segona volta queda qui va arribar tercer en vots, João Cotrim de Figueiredo, el candidat liberal. I encara més lluny queden les grans expectatives de l’almirall Gouveia e Melo i del conservador Luís Marques Mendes, que durant algunes setmanes s’havien vist en el miratge dels sondejos com els successors del president Marcelo Rebelo de Sousa; que no es podia presentar a una segona reelecció.
En una jornada amb molta participació (que pot ser que es repeteixi a la segona volta del 8 de febrer), al candidat Seguro li ha anat a favor aconseguir posicionar-se com l’únic vot útil del centreesquerra davant les dretes; i a la dreta li ha anat en contra presentar-se fraccionada: la del candidat de la dreta tradicional, Marques Mendes, el gran militar independent, però que sols calia escoltar-lo una vegada per ubicar-lo ideològicament, el candidat de l’ultradreta i encara el candidat liberal, que tot i ser més al centre, també clarament agradava a una part de la dreta que no volia votar a cap dels anteriors.
Amb aquests elements al tauler, ara, després de vint anys de presidents de dretes -que havien vingut després de vint anys de presidents d’esquerres-, Portugal podria tornar a tenir un president provinent del Partit Socialista. El darrer socialista a ser-ne va ser Jorge Sampaio. I Seguro no pertany a la mateixa branca dels socialistes portuguesos que Sampaio, on s’hi encaixarien altres destacats dirigents del partit, com António Costa, ara president del Consell Europeu, o Augusto Santos Silva (exministre d’Exteriors i expresident del parlament portuguès), que es creia ser el candidat natural a l’elecció per part del seu partit i es va trobar fora de la cursa.
Els noms de Santos Silva, el de l’expresident de l’Eurogrup i exministre Mário Centeno (qui acaba de ser descartat com a vicepresident del Banc Central Europeu, en la vacant que deixarà Luis de Guindos), la diplomàtica i excandidata presidencial Ana Gomes, i encara algun altre, van córrer per les taules de comandament del PS; tots del bàndol Costa i tots per evitar que Seguro fos candidat.
El guanyador de la primera volta pertany al Guterrisme (els socialistes que tenen de referència inicial a António Guterres, actual secretari general de l’ONU), la mateixa corda que l’actual secretari general dels socialistes portuguesos, José Luís Carneiro; però per estar còmode a la seva cadira, aquest tampoc va voler mullar-se massa pel candidat, i ara es troben de cap a una segona volta presidencial i amb molts números per guanyar… Hauran de córrer a curar la ferida i a besar l’anell, si aconsegueixen ubicar un dels seus al palau de Belém.
Però també hi ha la possibilitat que els portuguesos es girin en contra del vell establishment del Partit Socialista i el gir ultraconservador que remou bona part d’Europa també pugui arribar a la Península Ibèrica amb vents atlàntics. Si André Ventura surt elegit, serà un president amb relat propi, capaç de dissoldre el govern perquè sí, només fidel a la seva formació i amb una visió radical i populista del sistema polític. En canvi, si Seguro és l’escollit, els portuguesos saben que escullen un home de consensos, un polític institucional de raça, un home que tindrà visió transpartisana i que la democràcia serà la seva bandera. De fet, els únics amb els quals potser actuarà amb ressentiment serà amb... els seus propis companys de partit.
