'Escòcia dóna la benvinguda al món', una frase amb doble missatge a l'arribada a l'aeroport. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

"2014, quan Escòcia dóna la benvinguda al món." L'arribada a l'aeroport d'Edimburg té un to èpic, per al català que hi aterra. El govern escocès et dóna la benvinguda amb un doble missatge. Escòcia ha acollit aquest estiu els Jocs de la Commonwealth, i en aquest sentit sembla lògic el missatge de benvinguda. Però, amb el referèndum a tocar, el missatge també té una càrrega política notable. Per tant, tot fa presagiar que, travessada la frontera aeroportuària, s'està a punt d'arribar a un país en ebullició.

Però la patacada emocional amb la realitat és més que notable. De camí al centre -mitja hora llarga d'autobús urbà-, amb prou feines es pot detectar una bandera a favor del Sí, un parell d'adhesius clavats a les faroles i algun passejant que porta un 'pin' independentista. Acostumat a una Catalunya plena de banderes als balcons, les rotondes i els pics de les muntanyes, acostumat a un nord d'Irlanda èpic, amb murals tràgics d'un bàndol i l'altre, l'absència d'iconografia exhibida públicament a Escòcia resulta un xoc emocional. El cap de setmana anterior al referèndum d'independència, amb prou feines es percep que hi hagi activitat política.

"Molts dels catalans que han vingut aquí de visita 'política' ens comenten que en tornen decebuts", explica un dels promotors del Referèndum Tour, Dani Vilaseca. I és que, a Escòcia, la processó va per dins. Als pubs, "tothom parla d'una sola cosa", explica el periodista de la BBC Nick Eardley. "Escòcia està increïblement implicada en el referèndum", continua. Una afirmació que, atenent-se a les aparences, impacta.

I sí. De nit, en un pub qualsevol d'Edimburg, de cop i volta arriba un "escamot" del Sí -una parella d'uns 50 anys, no us penséssiu pas que això de la independència és només cosa de joves eixelebrats- i improvisa un míting sobre els beneficis de la independència. Tot plegat, en un idioma que asseguren que és anglès, però que a les onze de la nit -els escocesos acostumen a sortir de festa ja a les vuit- esdevé més aviat una barreja d'alemany i noruec amb accent islandès. És a dir, impossible de desxifrar. " Vote aye! ", acaben resumint. I au, cadascú torna a la seva conversa privada. Tot molt civilitzat. Molt nòrdic.

L'unionisme britànic es mobilitza i irrita el No

Al migdia d'aquest dissabte, Edimburg va viure una marxa orangista al més pur estil nord-irlandès. Unionistes de tot el Regne Unit s'han aplegat a la capital escocesa per exhibir-se públicament a favor del No. Un fet que fins i tot ha estat criticat des de la campanya escocesa pel No, Better Together, en el sentit que no desitjaven interferències externes al debat intern. Escòcia serà el que els escocesos decideixin que sigui, raonen tant els del Sí com els del No. Tot molt civilitzat. Molt nòrdic.

Per contrarestar la marxa orangista, el Sí es va empescar un flashmob en un altre barri de la ciutat que va aconseguir congregar una quantitat notable d'independentistes. Tot plegat, però, uns fets excepcionals en una campanya especialment marcada pel debat portes endins. Portes enfora, Edimburg era aquest dissabte una capital europea com qualsevol altra, amb comiats de soltera cridaners, saltimbanquis demanant propina i gaiters deixant-se retratar per turistes orientals.

Gran interès i incertesa fins l'últim minut

"Aquesta gent porta tres-cents anys sabent llegir i escriure", raona Vilaseca, en el sentit que la societat escocesa fa molts anys que està acostumada a raonar i debatre asserenadament els pros i contres de mil i una situacions, en un règim de democràcia ininterrompuda. Dijous, com una decisió més, aniran a les urnes i, en funció d'aquests raonaments, decidiran una cosa o una altra.

Per tot plegat, el propi primer ministre Alex Salmond avisa que el resultat és del tot incert. És la vegada que més gent s'ha registrat per votar. Gairebé un 97% de la ciutadania ha demanat poder-ho fer -un requisit habitual al Regne Unit, però que no havia assolit mai aquestes xifres. Per tant, raona, les enquestes no han pogut tenir en compte grans bosses de població que habitualment es quedaven a casa, i que poden alterar completament el resultat final. 

Una afirmació que, vista des de Catalunya i pensant en les enquestes del 2012 -o en les europees del maig i la "sorpresa" de Podemos-, es veu molt més que certa.

Banderes a favor de la independència. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.  

Cartellet d'allò més discret a favor del 'no' en un edifici d'Edimburg. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Adhesiu de 'Radical Indy' contra els conservadors britànics. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.