De Trump a «Little Caracas»: totes les derivades del vesper veneçolà

La tensió és màxima a Caracas la vigília de la presa de possessió de Nicolás Maduro, mentre el líder opositor Edmundo González té previst retornar al país i el PP es prepara per treure rèdits a la crisi veneçolana

L'oposició es manifesta aquest dijous a Caracas en contra del règim bolivarià.
L'oposició es manifesta aquest dijous a Caracas en contra del règim bolivarià. | Europa Press
09 de gener de 2025, 19:05
Actualitzat: 10 de gener, 13:40h

Nicolás Maduro prendrà possessió aquest divendres d'un nou mandat presidencial, després d'unes eleccions que li van donar la victòria però que han estat rebutjades per gran part de la comunitat internacional i pel prestigiós Centre Carter. El règim bolivarià travessa la seva pitjor crisi de credibilitat, mentre el líder opositor Edmundo González, té previst aterrar a Veneçuela en un clar desafiament al règim autoritari de Maduro. L'oposició ha convocat manifestacions en diverses ciutats del país i de l'exterior (entre elles, Madrid i Barcelona). En una d'elles, a Caracas, ha aparegut la líder opositora María Corina Machado, que hauria estat detinguda i alliberada poc després. Una detenció que nega el govern veneçolà. 

González porta setmanes amb una intensa agenda internacional, que l'ha dut a visitar les principals capitals europees i llatinoamericanes per recollir suports. Dilluns passat, va ser rebut pel president nord-americà, Joe Biden. Els Estats Units el reconeixen com a president electe, cosa que no ha fet la majoria de la UE de manera formal, tot i considerar fraudulentes les eleccions. La crisi veneçolana supera en molt el marc de les fronteres del país i ha esdevingut una carpeta amb moltes ramificacions internacionals. Vegem-ne algunes.

Dues preses de possessió?

Aquest divendres es pot produir una situació inèdita a Caracas, amb dos dirigents confrontats assumint la presidència. Maduro ho farà envoltat pel poder de l'estat (també el militar, que li ha fet costat de forma explícita davant les crides de González a la insurrecció), tot i no haver volgut mostrar les actes que confirmarien la seva victòria. L'estratègia de l'oposició -que ha mostrat un 80% de les actes- ha estat pressionar el règim i escenificar que González és el president legítim. El règim ha deixat clar que si entra a Veneçuela, serà detingut.

L'anunci que Edmundo González viatjarà a Veneçuela per la investidura reforça el discurs opositor. Una desena d'expresidents llatinoamericans ha anunciat que acompanyaran el dirigent opositor a Caracas per mostrar el pes del suport internacional que acumula. Entre ells, els expresidents de Mèxic Vicente Fox i Felipe Calderón, i de Colòmbia, Andrés Pastrano. Maduro ha amenaçat de detenir-los també a ells.

El factor Trump

El 20 de gener, Donald Trump tornarà a la Casa Blanca i s'espera un enduriment de la política nord-americana a Amèrica Llatina. Així serà a Cuba, on l'obertura feta per l'Administració Obama amb el retorn de l'ambaixada a l'Havana no ha tingut continuïtat. Què passarà amb Veneçuela? Sobre el paper, tot indica que Trump, que ha criticat Joe Biden per ser tou amb Caracas, s'alinearà amb l'oposició veneçolana.

Edmundo González va reunir-se a Washington amb Mike Waltz, conseller de Seguretat Nacional del nou president i favorable a la màxima pressió contra Maduro. En la mateixa sintonia està Marco Rubio, que serà secretari d'Estat. Però, tot i això, hi ha dubtes. Es donava per feta una trobada Trump-González que no es va produir. Alguns cercles aposten per algun tipus de negociació amb Veneçuela perquè aquesta, a diferència de Cuba, té recursos: gran potència petroliera, podria obrir-se a acollir migrants irregulars expulsats. I sectors empresarials vinculats al petroli advoquen també per entendre's amb Caracas.

Qui reconeix a qui

La batalla pel reconeixement de González o Maduro ofereix un mapa interessant de la realitat internacional. Una clara majoria de capitals occidentals consideren il·legítimes les eleccions encara que no reconeguin el líder opositor, mentre els Estats Units sí ho fan, igual que Itàlia dins de la UE. La majoria d'estats de la Unió, entre ells Espanya, rebutja les eleccions sense qualificar González de president electe. Maduro ha rebut el reconeixement de la Xina, Rússia i l'Iran. A Amèrica Llatina, només Cuba, Bolívia i Nicaragua fan costat de forma clara al dirigent veneçolà. Altres governs d'esquerra, com el Brasil de Lula, la Colòmbia de Petro i el Xile de Boric han intentat pressionar per un acord govern-oposició i, per ara, no han reconegut cap candidat.

La partida espanyola: Veneçuela també polaritza 

Des de la consolidació del règim bolivarià, la dreta espanyola ha fet de Veneçuela un tema de política interna. El PP, la plana major del qual s'ha concentrat en la manifestació de suport a l'oposició celebrada a Madrid aquest dijous, ha volgut aprofitar la crisi veneçolana per escometre contra el govern espanyol i Pedro Sánchez, als qui acusa de fer costat al règim. En realitat, la posició de l'executiu ha estat de no reconèixer Maduro ni els resultats electorals i de no enviar cap representant a la presa de possessió del bolivarià. Sánchez va rebre González a la Moncloa en un gest de suport. Però no ha considerat el polític opositor president electe.

La diplomàcia espanyola aposta per "un acord entre veneçolans", com va subratllar el ministre José Luis Albares. Una actitud que lliga més amb el paper jugat per l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que ha fet tasques de mediació en diverses ocasions. Però actualment la tensió és evident entre la Moncloa i Caracas. Un fet que el PP menysté i que no fa afluixar en la retòrica radical, que ha recuperat la Fundació FAES acusant l'executiu de "complicitat amb la narcodictadura". També l'expresident Felipe González ha adoptat una posició dura envers Caracas.

La influència de l'oposició veneçolana a Madrid és rellevant. El Little Caracas -molt concentrat en els districtes de Salamanca i Jerònims- ha esdevingut, amb els seus diners i tentacles, una mena de poder fàctic dins de l'univers del PP madrileny, impulsat per Isabel Díaz Ayuso i José María Aznar. El que acabi succeint a Caracas també tindrà el seu impacte en la política espanyola.