09
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
8:36h
El Consell Català del Moviment Europeuva organitzar la setmana passada una jornada al Parlament sobre les eleccions europees i la nova ampliació de la UE. Entre les personalitats convidades hi va participar Vesna Pusic, exviceprimera ministra i exministra d'Exteriors de Croàcia. Durant el seu mandat, Croàcia va completar les negociacions i es va unir a la Unió Europea com el seu 28è membre de ple dret (en l'actualitat 27è). El 2016 va ser candidata del seu país a la secretaria general de les Nacions Unides, en una contesa que va culminar amb l'elecció d'António Guterres.
Amb formació en Filosofia i Sociologia, és catedràtica de la Universitat de Zagreb. També ha impartit classes a la Universitat Americana de Washington DC, la Universitat de Georgetown, la Sloan School of Management, el MIT i la Universitat Cornell de Nova York, entre d'altres. Al seu país, va entrar en política amb el Partit del Poble de Croàcia, de tendència liberal, i ha estat vicepresidenta del Partit Liberal Democràtic i Reformista Europeu. En la seva bibliografia destaca Democràcia econòmica i societat civil. Durant la seva estada a Barcelona, va rebre el Memorial Trias Fargas que atorga la Fundació Llibertat i Democràcia. Conversem amb Vesna Pusic al Parlament, en un moment crucial per al futur del projecte europeu.
Què ens hi juguem en les properes eleccions europees?
Són unes eleccions molt importants, si no les eleccions europees més importants que hi ha hagut. Hi ha, sobretot, dos grans temes damunt la taula: la seguretat i la mateixa pervivència del projecte europeu en ell mateix. Una recent enquesta del Consell Europeu de Relacions Internacionals mostra un ascens significatiu de les forces d'extrema dreta i euròfobes.
Precisament li anava a preguntar per aquestes perspectives d'un gir brusc a la dreta extrema. Segons aquesta enquesta, partits d'aquest bloc podrien fins i tot quedar en primera posició en 9 països de la UE.
No estem parlant de formacions de dreta moderada o centredreta, sinó de partits d'extrema dreta. Poc abans, una altra enquesta en països del sud global, com l'Índia o Àfrica del Sud mostrava que l'opinió pública creia que Rússia guanyaria la guerra a Ucraïna i que la UE ja no existiria en vint anys. Però nosaltres sabem que la UE és l'única oportunitat per poder tenir algun paper en les instàncies internacionals i garantir també la nostra seguretat.
Fa pocs dies s'ha conegut l'advertiment per part d'alts comandaments militars europeus sobre la hipòtesi d'una possible guerra oberta de la UE amb Rússia.
L'agressió de Rússia a Ucraïna i la guerra que ha desfermat és directament una guerra contra Europa. No és una guerra, com s'ha dit, entre Rússia i els Estats Units perquè els resultats d'aquesta guerra no afecten per res els EUA. Afecta Europa d'una manera dramàtica.
Ho diu d'una manera molt emfàtica. Resulta inquietant.
El que està clar és que si Rússia s'imposa a Ucraïna, els qui vindran després seran els països bàltics. I són membres de l'OTAN. Tenim unes eleccions als EUA i no es pot excloure una victòria de Donald Trump. Si això es produeix, recordem que ell ja va dir que sortiria de l'OTAN.
Creu que pot guanyar realment?
Em costa de creure que algú com ell pugui guanyar una segona vegada després que s'hagi vist tot el que ha fet. Però la política és l'art del possible i l'escenari de l'impensable.
Què ha de fer Europa amb aquest panorama?
Bé, això significa que els europeus hem de repensar la seguretat col·lectiva.
Va negociar l'entrada de Croàcia a la UE, el 2013, que ha estat la darrera incorporació. Creu que, en general, els processos d'ampliació posterior s'estan negociant bé?
Crec que no hi ha hagut en això un lideratge europeu fort. Per la fatiga de l'ampliació, pels efectes de la pandèmia, etc. El temps és la mare dels ous de tot a la política. Hi ha sis països balcànics pendents, Bòsnia, Moldàvia, Macedònia del Nord, Albània, Montenegro i Sèrbia, els líders dels quals fa deu anys estaven a favor de la integració i ser membres de la UE, però ara per ara no ho estan. Un dels motius és perquè en aquests anys aquests líders han esdevingut rics, s'han produït casos de corrupció, i tenen por que si el seu país entra a la UE, ells acabaran a la presó. La posició de les societats d'aquests països és favorable a la UE, tret de Sèrbia, que viu bombardejada per la propaganda russa. És una situació absurda.
Hi ha un xoc entre lideratge i societat civil.
Ens trobem amb una contradicció: una Unió Europea negociant la integració amb líders que no volen entrar-hi. La guerra a Ucraïna s'ha convertit en un conflicte regional, que ens importa molt als europeus, perquè és a la regió europea, però ni a l'Índia, ni a la Xina, ni a Indonèsia els importa gens. Tenim una finestra d'oportunitat de començar a integrar els sis països que esperen l'ampliació. És un tema de seguretat per a tot Europa. Hi ha una cosa que voldria dir sobre això.
L'escoltem.
Ucraïna pot ser considerada un cas d'ampliació, Geòrgia i Moldàvia també. Però els Balcans occidentals no poden ser considerats una ampliació, és consolidar el territori europeu. Són com un forat envoltat de països que ja són membres de la UE.
Va ser candidata a la secretaria general de l'ONU enfront António Guterres. Com valora la seva gestió al davant de les Nacions Unides?
Per mi, ser candidata en nom del meu país va ser una experiència fantàstica. Per primera vegada, els diversos candidats van poder fer una campanya pública i oberta. Abans era a porta tancada. Vaig tenir la sensació que no seria elegida, però si miro el que ha passat aquests anys, veig que m'he estalviat molts problemes... El secretari Guterres ha estat al davant de Nacions Unides en un moment de gran crisi de les institucions multilaterals, que en general no estan funcionant. Estem veient ara, amb la denúncia d'Àfrica del Sud contra Israel, les crítiques duríssimes que s'han fet des del Consell de Seguretat. Caldran anys per a una sentència i veurem si les Nacions Unides perviuran per fer efectius aquests organismes.
Com es veu l'evolució política de Catalunya des de Croàcia? Ens donaria algun consell?
Segueixo la situació, sí, però no em considero en condicions de donar cap consell. Li diré que, mirant-ho des de fora, crec que s'estan fent prou bé les coses. Des d'un punt de vista polític, analític, els acords fets per part del govern de coalició de Pedro Sánchez amb els partits independentistes em semblen intel·ligents. És una decisió intel·ligent per les dues bandes. I positius per a tot el país. És una manera de trencar amb aquesta situació absurda de tenir presoners polítics. A Europa no es poden tenir presos polítics. Dona al sobiranisme influència en el govern espanyol i a Sánchez la presidència.
Amb formació en Filosofia i Sociologia, és catedràtica de la Universitat de Zagreb. També ha impartit classes a la Universitat Americana de Washington DC, la Universitat de Georgetown, la Sloan School of Management, el MIT i la Universitat Cornell de Nova York, entre d'altres. Al seu país, va entrar en política amb el Partit del Poble de Croàcia, de tendència liberal, i ha estat vicepresidenta del Partit Liberal Democràtic i Reformista Europeu. En la seva bibliografia destaca Democràcia econòmica i societat civil. Durant la seva estada a Barcelona, va rebre el Memorial Trias Fargas que atorga la Fundació Llibertat i Democràcia. Conversem amb Vesna Pusic al Parlament, en un moment crucial per al futur del projecte europeu.
Què ens hi juguem en les properes eleccions europees?
Són unes eleccions molt importants, si no les eleccions europees més importants que hi ha hagut. Hi ha, sobretot, dos grans temes damunt la taula: la seguretat i la mateixa pervivència del projecte europeu en ell mateix. Una recent enquesta del Consell Europeu de Relacions Internacionals mostra un ascens significatiu de les forces d'extrema dreta i euròfobes.
Precisament li anava a preguntar per aquestes perspectives d'un gir brusc a la dreta extrema. Segons aquesta enquesta, partits d'aquest bloc podrien fins i tot quedar en primera posició en 9 països de la UE.
No estem parlant de formacions de dreta moderada o centredreta, sinó de partits d'extrema dreta. Poc abans, una altra enquesta en països del sud global, com l'Índia o Àfrica del Sud mostrava que l'opinió pública creia que Rússia guanyaria la guerra a Ucraïna i que la UE ja no existiria en vint anys. Però nosaltres sabem que la UE és l'única oportunitat per poder tenir algun paper en les instàncies internacionals i garantir també la nostra seguretat.
Fa pocs dies s'ha conegut l'advertiment per part d'alts comandaments militars europeus sobre la hipòtesi d'una possible guerra oberta de la UE amb Rússia.
L'agressió de Rússia a Ucraïna i la guerra que ha desfermat és directament una guerra contra Europa. No és una guerra, com s'ha dit, entre Rússia i els Estats Units perquè els resultats d'aquesta guerra no afecten per res els EUA. Afecta Europa d'una manera dramàtica.
Vesna Pusić, durant la conversa amb Nació al Parlament. Foto: Hugo Fernández
Ho diu d'una manera molt emfàtica. Resulta inquietant.
El que està clar és que si Rússia s'imposa a Ucraïna, els qui vindran després seran els països bàltics. I són membres de l'OTAN. Tenim unes eleccions als EUA i no es pot excloure una victòria de Donald Trump. Si això es produeix, recordem que ell ja va dir que sortiria de l'OTAN.
Creu que pot guanyar realment?
Em costa de creure que algú com ell pugui guanyar una segona vegada després que s'hagi vist tot el que ha fet. Però la política és l'art del possible i l'escenari de l'impensable.
Què ha de fer Europa amb aquest panorama?
Bé, això significa que els europeus hem de repensar la seguretat col·lectiva.
"Es dona la contradicció que la UE està negociant la integració de sis països balcànics els líders dels quals no volen entrar-hi"
Va negociar l'entrada de Croàcia a la UE, el 2013, que ha estat la darrera incorporació. Creu que, en general, els processos d'ampliació posterior s'estan negociant bé?
Crec que no hi ha hagut en això un lideratge europeu fort. Per la fatiga de l'ampliació, pels efectes de la pandèmia, etc. El temps és la mare dels ous de tot a la política. Hi ha sis països balcànics pendents, Bòsnia, Moldàvia, Macedònia del Nord, Albània, Montenegro i Sèrbia, els líders dels quals fa deu anys estaven a favor de la integració i ser membres de la UE, però ara per ara no ho estan. Un dels motius és perquè en aquests anys aquests líders han esdevingut rics, s'han produït casos de corrupció, i tenen por que si el seu país entra a la UE, ells acabaran a la presó. La posició de les societats d'aquests països és favorable a la UE, tret de Sèrbia, que viu bombardejada per la propaganda russa. És una situació absurda.
Hi ha un xoc entre lideratge i societat civil.
Ens trobem amb una contradicció: una Unió Europea negociant la integració amb líders que no volen entrar-hi. La guerra a Ucraïna s'ha convertit en un conflicte regional, que ens importa molt als europeus, perquè és a la regió europea, però ni a l'Índia, ni a la Xina, ni a Indonèsia els importa gens. Tenim una finestra d'oportunitat de començar a integrar els sis països que esperen l'ampliació. És un tema de seguretat per a tot Europa. Hi ha una cosa que voldria dir sobre això.
Vesna Pusić va ser una negociadora clau per a la integració de Croàcia a la UE. Foto: Hugo Fernández
L'escoltem.
Ucraïna pot ser considerada un cas d'ampliació, Geòrgia i Moldàvia també. Però els Balcans occidentals no poden ser considerats una ampliació, és consolidar el territori europeu. Són com un forat envoltat de països que ja són membres de la UE.
Va ser candidata a la secretaria general de l'ONU enfront António Guterres. Com valora la seva gestió al davant de les Nacions Unides?
Per mi, ser candidata en nom del meu país va ser una experiència fantàstica. Per primera vegada, els diversos candidats van poder fer una campanya pública i oberta. Abans era a porta tancada. Vaig tenir la sensació que no seria elegida, però si miro el que ha passat aquests anys, veig que m'he estalviat molts problemes... El secretari Guterres ha estat al davant de Nacions Unides en un moment de gran crisi de les institucions multilaterals, que en general no estan funcionant. Estem veient ara, amb la denúncia d'Àfrica del Sud contra Israel, les crítiques duríssimes que s'han fet des del Consell de Seguretat. Caldran anys per a una sentència i veurem si les Nacions Unides perviuran per fer efectius aquests organismes.
"A Europa no es poden tenir presos polítics"
Com es veu l'evolució política de Catalunya des de Croàcia? Ens donaria algun consell?
Segueixo la situació, sí, però no em considero en condicions de donar cap consell. Li diré que, mirant-ho des de fora, crec que s'estan fent prou bé les coses. Des d'un punt de vista polític, analític, els acords fets per part del govern de coalició de Pedro Sánchez amb els partits independentistes em semblen intel·ligents. És una decisió intel·ligent per les dues bandes. I positius per a tot el país. És una manera de trencar amb aquesta situació absurda de tenir presoners polítics. A Europa no es poden tenir presos polítics. Dona al sobiranisme influència en el govern espanyol i a Sánchez la presidència.
Vesna Pusić: "Les institucions multilaterals no estan funcionant". Foto: Hugo Fernández