Què vol Israel amb els atacs contra Hezbollah?

Provocar la milícia xiïta i anar al xoc amb Teheran, just quan el nou president iranià intenta una obertura diplomàtica, i blindar-se al poder poden ser arguments que nodreixin les intencions de Netanyahu

Ambulàncies a Beirut després de les explosions massives.
Ambulàncies a Beirut després de les explosions massives. | europa press
18 de setembre de 2024, 20:02
Actualitzat: 19 de setembre, 13:42h

Només un dia després de l'atac coordinat a centenars de dispositius buscapersones al Líban, que van explotar i provocar 12 morts i més de 2.000 ferits, aquest dimecres s'ha produït una nova onada d'explosions en walkie-talkies utilitzats per milicians xiïtes de Hezbollah, provocant, de moment, 14 morts. Els ferits són més de 450.   

Els atacs tenen lloc quan ens acostem al primer aniversari de la massacre perpetrada per Hamàs contra població civil israeliana, del 7 d'octubre passat, amb la resposta militar de Tel Aviv que es va desfermar de seguida i que ja ha causat més de 40.000 víctimes mortals. Des d'aleshores, han fracassat tots els intents d'un alto el foc permanent. Què té al cap Israel? S'avança cap a una guerra regional?  

Una important victòria psicològica

Fer saltar pels aires de manera remota aquests dispositius no ha de ser una tasca fàcil i mostra la supremacia tecnològica israeliana. El Mossad -a qui la pràctica totalitat dels observadors atribueix l'operació- deu haver interferit en algun moment la cadena de subministrament dels nous aparells de comunicació de Hezbollah. El líder màxim de la milícia xiïta del Líban, Hassan Nasrallah, va avisar recentment que s'havia d'evitar l'ús de mòbils, fàcils de geolocalitzar. Però això s'ha demostrat fàcil de superar per la potent intel·ligència isaraeliana. Tel Aviv s'ha apuntat, en tot cas, una important victòria psicològica. 

La UE i l'ONU, bandejades

A ningú escapa l'elevat risc d'una escalada de la guerra a Gaza a tota la regió. El secretari general de l'ONU, António Guterres, i la UE, en boca de l'alt representant per a la Seguretat, Josep Borrell, ja han condemnat l'atac al Líban i han advertit contra una extensió de la guerra. Hezbollah no és Hamàs. La milícia libanesa està ben nodrida militarment, amb vincles estrets amb el règim iranià. Guterres ha expressat el temor que els atacs als buscapersones només poden ser un indici d'una important ofensiva israeliana al sud del Líban. 

Netanyahu busca la seva supervivència

En els moviments del govern d'Israel des del 7 d'octubre, no es pot obviar la cruesa de la política interna a Tel Aviv, on Beniamin Netanyahu es manté al poder al capdavant d'una aliança amb l'extrema dreta, tot i que formalment hi ha un govern d'unió nacional amb partits centristes d'oposició. Netanyahu, que va veure erosionada la seva autoritat després del 7 d'octubre, sap que la fi de la guerra pot ser també el seu declivi.

Neutralitzar tot intent d'obertura iraniana

L'escalada a la regió es produeix quan l'Iran viu un tímid intent d'obertura política. El règim xiïta, sota el control d'Ali Khamenei, afronta un desgast important, amb protestes creixents contra el rigorisme religiós i el cost de la vida. L'elecció de Mazud Pezeshkian com a president ha estat una derrota -ni que sigui molt relativa- dels més intransigents del règim. Pezeshkian ha cridat al seu costat Mohamed Javad Zarif, exministre d'Exteriors i ideòleg de l'acord nuclear amb Occident. Però el mateix dia de la seva presa de possessió, Israel va donar mort a Ismail Haniye, el líder de Hamàs, a Teheran.

L'impacte a les eleccions nord-americanes

Els últims esdeveniments al Líban han agafat el secretari d'estat nord-americà, Anthony Blinken, al Caire. Fa temps que no se n'allunya gaire. Egipte és una peça clau de totes les operacions diplomàtiques a l'Orient Mitjà. Blinken treballa intensament per fer efectiu un alto el foc a Gaza. Però es fa difícil que es plasmi mentre retronen les bombes.

L'Administració nord-americana busca aferrissadament destensar la regió, però Tel Aviv ho dificulta tant com pot. La crisi impacta en les eleccions dels Estats Units. Serà una veritable guerra regional la "sorpresa d'octubre" que sovint trasbalsa una campanya nord-americana? A Kamala Harris li aniria bé un alto el foc a Gaza, que suavitzaria la irritació que Israel genera en l'ala més esquerrana dels demòcrates. Donald Trump va repetint que ell és el millor amic d'Israel. Les explosions dels buscapersones també impacten sobre les posicions de tots els "moderats" (o simplement prudents) del tauler. De Washington a Teheran.   

Arxivat a