Yes Scotland: la campanya pel «sí» a la independència

L'SNP controla la propaganda independentista, un fet crea molta controvèrsia, perquè sembla un instrument polític més del partit. Els Verds se'n desmarquen, tot i què continuen sent favorables al "sí"

Publicat el 12 d’agost de 2012 a les 09:30
El primer ministre escocès, Alex Salmond, en un acte de Yes Scotland.

Yes Scotland
és la campanya que lluitarà per la independència d’Escòcia. El referèndum es farà durant l’octubre del 2014. El primer ministre escocès, Alex Salmond, la va llançar el 25 de maig del 2012. Aquí el vídeo de l’acte.
 
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1Ge6T0H5gDY&hd=1[/youtube]

Es calcula que la campanya compta amb uns dos milions de lliures (poc més de dos milions i mig d’euros) per gastar. Aquesta immensa quantitat de diners prové de dos grans donacions que es van fer al Scottish National Party (SNP), el partit del Govern. Un dels dos milions és l'herència que va deixar l’exitós poeta Edwin Morgan . L’altre el van donar la família Weir , després de guanyar prop d’un milió i mig de lliures a l’Euromillons.

Amb aquesta aportació del SNP a la campanya, no és d'estranyar que el partit tingui un gran control sobre ella. Això està creant molta controvèrsia. Sembla un instrument polític pel partit i no agrada gens. El suport inicial ha minvat i la imatge del propi SNP s’està desgastant, i molt.

Els verds van ser els primers a girar l’esquena a Salmond. No obstant, el colíder del partit, Patrick Harvie, va aclarir que de moment no participaven en la campanya perquè no hi tenien veu, però que la seva posició davant del referèndum seguia sent votar que sí a la independència. Ho va tuitejar.



Els verds celebren la convenció del partit el pròxim octubre. Allà prendran una decisió respecte al seu suport a Yes Scotland. Una opció és fer campanya pel sí paral·lelament. L’altra opció és fer campanya amb Salmond.El SGP és un partit amb poc pes.Ara mateix, però, associar-se amb la imatge del SNP no suma.

La diputada independent, Margo Macdonald va ser la següent. Al principi de la campanya va sortir donant el seu suport amb un vídeo . Amb el pas de les setmanes, s'hi ha anat desvinculant. Segueix optant per la independència, però creu que falta debat sobre el tema. A part, no confia gaire en el govern. Creu que hi ha secretisme i no li inspira confiança.

La qüestió que més ha fragmentat a Yes Scotland és el debat que s’ha generat per incloure una segona pregunta al referèndum. Hi ha sectors del SNP que volen demanar el retorn de més poders cap al Parlament escocès. Vaja, hi ha persones del partit que veuen la derrota assegurada. Entre ells, Salmond. És una alternativa més moderada i ningú no hi sortiria perdent. De moment, ha dividit l’electorat que vol un canvi, que és prop del 60%. Aquí i aquí podeu veure les últimes enquestes publicades per TNS BMRB.

El SNP compta amb un únic suport ferm, el Scottish Socialist Party (SSP). De moment, són l’única agrupació que fa costat a Salmond. No poden demanar gaire protagonisme però ja els està bé ser part de la foto.

L’únic que intenten és no semblar un partit esclau del SNP. Actualment no tenen representació al parlament però van tenir un diputat del 1999 al 2003 i sis del 2003 al 2007. Un d’aquests sis, Colin Fox (escollit per la regió de Lothians), forma part de Yes Scotland. Aquest és el vídeo del seu suport a la campanya.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=evJVDEhoB_M&hd=1[/youtube]

El SNP ho té difícil si vol deixar aquesta imatge controladora. Des de la premsa tampoc hi torbarà molts amics, no hi ha cap diari obertament independentista. Tot allò que desgasti la imatge de Salmond i el seu partit repercutirà, també, a la campanya. Aquest és el principal maldecap.

De moment, Salmond va decidir posar dos homes externs al partit per dirigir la campanya. Per una banda té a Dennis Canavan com el conseller assessor. És un polític perfecte pel que busca Yes Scotland. Trenca tots els tòpics. No és del SNP, és exdiputat del Parlament britànic i a més a més va exercir aquest càrrec com a laborista.

A part, és un símbol polític escocès. Va ser el diputat més votat i va renunciar a la seva cadira a Westminister per dedicar-se exclusivament a la de Holyrood. Al 2007 es va retirar entre aplaudiments de tots els diputats escocesos.

D'altra banda, té a Blair Jenkins com el cap executiu. Una aposta de qualitat. Va dirigir la Scottish Television (STV). Va ser també el cap de notícies i actualitat tant a la STV com a la BBC Scotland.

Va presidir la Comissió Escocesa de Radiotelevisió des del 2007 al 2008. Mai ha format part de cap partit polític. És l’antònim del partidisme. La imatge de Jenkins aporta veracitat. A més a més domina el llenguatge televisiu com ningú dins la campanya.

Del 18 al 21 d’octubre hi ha la convenció del partit. Allà es decidiran els punts claus sobre el tractament del referèndum. Salmond intentarà acostar posicions amb els verds i amb la diputada independent Macdonald. Els unionistes pràcticament ni han començat la campanya i ja porten una distància considerable respecte Yes Scotland.