Jaume Marquet i Cot, "Jimmy Jump", amb la perspectiva del carrer Argenteria, a Barcelona.  Foto: Adrià Costa 

-La veritat és que el vaig veure molt integrat coreografia d'"Algo pequeñito"...
-És que abans de fer un salt analitzes una mica el context. Si és un partit de futbol, has de saber qui són els jugadors, per exemple. I has d'esperar una falta, un penal o que s'aturi el joc per alguna raó. En el cas d'Eurovisió, havia vist la cançó d'Espanya prèviament i quan vaig tenir l'ocasió em vaig situar molt bé i vaig esperar el moment. I un cop dalt, vaig intentar integrar-me amb la música.
-Com s'arriba fins allà dalt?
-Tenia entrada, però no la vaig fer servir perquè si entres per aquesta via et col·loquen en una zona que no interessa. Jo, simplement, vaig seguir una catifa vermella i, amb seguretat i decisió, vaig entrar barrejat amb la gent important. Però vaig arribar a la primera graderia amb els VIP's i no podia saltar a baix. Així que vaig tornar a sortir i ja em vaig poder ficar al lloc que volia.
-Però això de què li ve, a vostè?
-De petit. Al Vaticà i al Louvre ho feia quan hi havia anat amb el meu pare. I a partir del 2000 ja em colava a festes amb famosos. El primer salt va ser al Camp Nou el 2002, en un partit d'homenatge a l'Abelardo. L'endemà vaig veure que sortia a tots els mitjans. En canvi, m'atipava de fer càstings per ser actor i no m'agafaven mai. Vaig pensar, mira, amb això surto per la tele, doncs vaig a intentar continuar-ho!
-Quines conseqüències acostuma a tenir un salt? M'imagino és que el primer és que el retingui la seguretat, no?
-Sí, estàs fent una acció il·legal. Et surts del guió. T'agafa la policia i, depèn del país, pots acabar als calabossos, com m'ha passat a Oslo. Quant més mediàtic és el salt, més problemes tens després.
-Què passa immediatament després que s'acaba el video que tothom ha vist a Youtube?
-Em van dur a comissaria. Vaig dormir allà i l'endemà em van dir que havia de pagar 1.800 euros de multa si volia sortir de Noruega. Però com que allà ho va veure tothom, se'm va adreçar un senyor d'una agència publicitària que em va proposar fer un anunci comercial per a una marca noruega a canvi de pagar-me la multa.
-Un anunci a la televisió?
-Sí, per a Noruega i Suècia.
-La policia noruega el va tractar correctament?
-La primera vegada, sí.
-Què vol dir, "la primera vegada"?
-Eurovisió va ser dissabte i jo tenia el bitllet d'avió per a dimarts. Els vaig dir que marxaria, però com que vaig rebre tants mails i vaig fer tantes entrevistes a tots els mitjans d'allà, doncs em vaig quedar una mica més de temps, amb la mala sort que la reina d'Holanda visitava el rei de Noruega en aquell moment. La policia va pensar que podria tornar a saltar i em van detenir un altre cop.
-Amb quin argument?
-Per la Llei d'Immigració. Se'm van emportar a un lloc bastant pitjor, amb traficants, delinqüents i gent de tota mena. M'hi van deixar dos dies. Després em van expulsar, amb cinc escortes i emmanillat fins a dins de l'avió.
-Els policies també van viatjar?
-Sí. Jo estava molt content i durant el vol volia demanar una cerveseta per celebrar-ho, però m'ho van prohibir.
-I el salt ho compensa, tot això?
-És que m'agrada infiltrar-me als llocs. M'he colat fent-me passar per policia, per membre de la Creu Roja.. de tot.
-El diari El Pais li dedicava una pàgina sencera, aquest diumenge. Es preguntaven si vostè està boig o ho fa tot plegat per la publicitat...
-Ho faig perquè m'agrada. Boig? Sé que no és gaire normal; interpreta-ho com vulguis.
-Diuen que el cantant, Daniel Diges, es va posar a plorar en baixar de l'escenari.
-No m'ho crec. Ell volia cantar dos cops i ho va fer. És a dir que fins i tot el vaig beneficiar i tot.
.-El que vostè està aconseguint és la internacionalització de la barretina, això no se li pot negar.
-La barretina és part de mi. Jo sóc català i molt del Barça. A la meva manera, em considero un bon català, però no em vull ficar en política perquè els partits estan bastant corromputs. A mi m'agradaria que Catalunya no depengués d'Espanya.
-Això vol dir que vostè salta per la independència?
-Jo salto per la independència de tothom. Per la llibertat, perquè la gent sigui lliure i s'ho passi bé. En el moment que saltes ets lliure del tot; de les lleis i de la policia, de tot plegat. Vas i trenques. Sóc un pirata, quan faig això jo no tinc llei. No sóc un exemple de català amb seny.
-Quina mena de reaccions li han arribat posteriorment?
-Ha estat divertit i ha tingut molt de ressò. Acabo d'arribar de Noruega i allà, que són nòrdics i molt ordenats, els ha fet molta gràcia que algú s'ho salti tot.
-Tot això ho fa sense diners i sense ajuda?
-Jo abans d'anar a Oslo vaig anar a veure la Moreneta. Naturalment, la cua del tron me la vaig saltar.
-Això vol dir que a vostè només l'ajuda la Moreneta?
-No tinc cap sponsor.
-I no ven samarretes?
-Alguna n'he venut, però no és negoci. Amb les multes que he de pagar no arriba per a res. Però m'agradaria crear una marca i distribuir samarretes pels supermercats.
-El pròxim salt que li agradaria fer?
-Doncs aquesta mateixa nit amb una noia que l'hi tinc l'ull posat. Però el salt sempre és espontani i no sé si ella voldrà saltar amb mi.
-I el Mundial de Sud-àfrica?
-Doncs sí. Em faria gràcia anar a Sud-àfrica, però hauria de ser cap als partits finals.
-Per posar-li una barretina a Espanya?
-A mi Espanya em cau bé perquè hi ha molts jugadors del Barça. Tot i que el que m'agradaria de veritat és que el Mundial el guanyés Catalunya. Però no vull cap enemistat amb Espanya: jo salto per les llibertats de tothom.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Qpu373r4Fl8[/youtube]