Parla Puigdemont: hi haurà amnistia?

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Pocs polítics com Carles Puigdemont dominen el silenci associat al calendari. Ho va demostrar durant la negociació per la investidura de Pedro Sánchez, quan amb un sol tuit aconseguia posar nerviós el PSOE i, de retruc, tota la M-30 mediàtica. Ara porta uns quants dies amb el perfil baix, conscient com és que entre bambolines s'hi està negociant la llei d'amnistia, una peça clau per determinar si l'engranatge de la investidura de Sánchez continua girant. Aquest divendres i dissabte, Puigdemont intervindrà del Consell de la República, un cop escollit com a president de l'entitat. Un càrrec amb reminisències d'un 2017 del qual ja només en queda el record i les ferides, tenint en compte que tant ERC com Junts -que aquest dissabte celebra un consell nacional a Llagostera- negocien a Madrid i el PSC ja és un soci legitimat.

Hi haurà amnistia? La lògica política diu que sí, perquè el pas profund ja es va fer amb la tria del líder del PSOE com a president del govern espanyol. Però amb Junts -i molt especialment amb Puigdemont- mai s'ha de donar res per fet. El famós 26 d'octubre del 2017 es va llevar amb ànim de convocar eleccions i se'n va anar a dormir convençut de declarar la independència. Dirigents de l'entorn de l'expresident assenyalen que en cap cas vol una solució personal, i que no pot acceptar una amnistia que el beneficiï a ell i deixi altres encausats fora. Són els mateixos dirigents que avisen que Puigdemont no necessita tornar ni ser amnistiat per ser candidat a la Generalitat, una aproximació que els serveix per projectar nervis a les tropes d'ERC.

Serà important què diu Puigdemont, però també què no diu, o què diu a mitges. I també com el rep el públic del Consell, una entitat que va demanar explícitament -en una votació poc concorreguda, com totes les que ha convocat últimament- bloquejar la investidura de Sánchez. La institució a l'exili pateix el pecat original de voler abastar tot l'independentisme de manera transversal, com si no existissin les sigles, però amb la inevitable presència del principal dirigent de Junts -tingui o no càrrec orgànic- al capdavant. L'esquema de la bifurcació que alguns volien posar en marxa després del 2017 sempre va topar amb aquest escull, ara ja de menor intensitat perquè ni tan sols Junts defensa que sigui el Consell qui lideri el xoc amb l'Estat.

Del to de l'expresident també se'n desprendrà com afronta el futur de la legislatura espanyola, que sense ell no hauria arribat a començar de manera efectiva. Si hi ha amnistia, el més probable és que també hi hagi pressupostos generals de l'Estat, o que si més no es negociïn amb profunditat. Hi ha veus de Junts, de l'ala més pragmàtica, que defensen posar sobre la taula el model de finançament singular. N'hi haurà prou? El cert és que, sense llei d'amnistia, tot entra en un mar d'incertesa difícil de gestionar, encara que Sánchez vulgui governar quatre anys. Amb qui? Puigdemont no es casa amb ningú, però haurà de triar. Li va el futur. El polític i el personal, perquè el Tribunal Supremja ha decidit obrir una causa contra ell per terrorisme.

 

---

Avui no et perdis

»El Suprem no afluixa i obre causa penal contra Puigdemont per terrorisme; per Bernat Surroca.

»Tot el que sabem del cas Koldo: l'«intermediari» Ábalos i l'amenaça a Sánchez; per Bernat Surroca.

»Ens hem de preparar per més guerra a Europa?; per Pep Martí.

»La veu de Nació: «Preparar-se per a la guerra»; per Oriol March.

»Primícia | Els Bombers només poden fer servir aigua d'un pantà de les conques internes per apagar incendis; per Arnau Urgell i Vidal.

»Els pagesos forcen el canvi de nom del Departament d'Acció Climàtica; per Arnau Urgell i Vidal.

»Entrevista | Guillem Gisbert: «La meva manera de fer música pop serà intentant controlar la nostàlgia»; per Guillem Maneja.

» Què passava a Barcelona els dies de l'execució de Puig Antich?; per Pep Martí.

»Opinió: «El significat de Puig Antich»; per Jaume Roures.

»Opinió: «El dret a tenir referents»; per Viviane Ogou.

»Opinió: «Secrets oficiosos»; per Jonathan Martínez.
 

---

 El passadís

En les compareixences del president de la Generalitat sempre s'hi reserven un mínim de cinc cadires a primera fila. Sempre és interessant qui s'hi asseu, perquè en les presències -i en les absències- hi ha missatge. Dimecres a primera hora, abans de la reunió extraordinària del Govern que va aprovar els pressupostos, els consellers que van acompanyar Aragonès en la intervenció van ser Natàlia Mas, d'Economia -que és qui tècnicament ha elaborat els comptes- i Quim Nadal, titular de Recerca i Universitats. A primera fila també hi havia Núria Cuenca, secretària general de Presidència i una de les negociadores amb més pes polític que hi ha a l'executiu, ja sigui pels comptes com per altres carpetes delicades. Encara li queda superar l'escull dels comuns per cantar victòria i rubricar els tercers comptes de la legislatura.

Vist i llegit

Una ullada a les declaracions de dirigents mundials com Vladímir Putin,Emmanuel Macron o Ursula von der Leyen al llarg de l'última setmana indiquen fins quin punt la guerra és una amenaça més enllà del que estigui passant a Ucraïna. Sense anar més lluny, el president rus ha amenaçat amb armes nuclears que podrien "destruir la civilització". Per això és rellevant el que ha publicat elFinancial Times sobre l'ús de projectils nuclears tàctics per part del Kremlin, tenint en compte que els documents classificats citats arrenquen el 2008. El més preocupant de la informació és que el llindar d'ús d'aquest tipus d'armes és més baix del que ha admès Rússia.

 El nom propi

No hi ha cap mena de dubte que el protagonista de la setmana ha estat José Luís Ábalos. El seu nom apareixerà per sempre en l'origen de la primera gran crisi que viu Pedro Sánchez dins del PSOE des que va aterrar a la Moncloa. Ministre plenipotenciari -combinava Foment amb la secretaria d'organització dels socialistes, un càrrec d'aquells que desprenen por només de pronunciar-se- i bàsic per entendre com el president espanyol va poder assumir el control del partit quan tothom el donava per mort, s'asseu ara al grup mixt després d'haver-se rebel·lat contra les directrius de Ferraz. Les entrevistes concedides en els últims dies a tot tipus de mitjans el confirmen com un d'aquells enemics a témer, per la informació de què disposa -les ha vist de tots colors- i perquè desprèn l'aroma del killer. Què li espera a Ábalos? El jutge ja el qualifica com a "intermediari" en la trama de les mascaretes que va ordir Koldo García, el guàrdia de seguretat que més ha prosperat a Espanya al llarg de les últimes dècades.

 Els imperdibles

Els amants de la ciència-ficció tenen una cita ineludible aquest cap de setmana. Ja és aquí la segona part de Dune, adaptació de la novel·la homònima de Frank Herbert que torna a dirigir Denis Villeneuve. La primera entrega es pot veure a HBO Max. El cineasta canadenc acumula una sèrie de pel·lícules que ja són de referència en els últims anys, com ara Arrival -altament recomanable-, Blade Runner 2049 -el temps l'està posant al lloc que es mereix- o bé Sicario, un dels millors retrats de la guerra contra el narcotràfic des del punt de vista de Mèxic i dels Estats Units. En la segona entrega de Dune, el repartiment torna a ser espaterrant: Zendaya, Timothée Chalamet, Josh Brolin, Austin Butler, Florence Pugh i Anya Taylor-Joy. Bon cap de setmana!

 ​