03
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
04
de febrer
a les
10:20h
"Estan tornant a fer el número, oi?". La pregunta és d'un dirigent d'ERC amb responsabilitats governamentals. La va verbalitzar poques hores abans que Junts tombés la llei d'amnistia després que el PSOE no acceptés les esmenes sobre terrorisme, pensades per incloure tots els encausats dins la desjudicialització i garantir l'aplicació immediata de la norma. En aquell moment, l'amenaça de votar en contra de la llei era això, una amenaça, i tant ERC com el PSOE confiaven que no s'acabaria materialitzant. Però Junts és imprevisible -en el sentit literal de la paraula, com es va demostrar amb la sortida voluntària del Govern de l'octubre del 2022-, i els càlculs són susceptibles de fallar si hi estan involucrats. El pols per l'amnistia, a banda, demostra fins a quin punt persisteix la bel·ligerància entre les principals formacions independentistes. Que Pere Aragonès i Carles Puigdemont coincidissin dimecres a Brussel·les i que no es reunissin malgrat les urgències i la transcendència del context ajuda a acabar de dibuixar el paisatge.
Durant anys, passats els moments àlgids del procés, el moviment tenia només dues consignes clares que suscitessin unanimitat: referèndum i amnistia. De la primera carpeta no hi ha novetats, en part perquè ERC i Junts discrepen de la manera d'arribar-hi -el partit de Puigdemont renega de l'acord de claredat que projecta Aragonèssense els suports parlamentaris necessaris-, en part perquè el PSOE ja ha deixat clar que es pot parlar de tot menys de l'autodeterminació. De la segona carpeta, però, hi ha hagut un gir copernicà per part de Pedro Sánchez, que s'atreveix a dir en públic que l'independentisme català no és terrorisme, "com sap tothom". Ni tan sols tenint la desjudicialització definitiva, però, ERC i Junts han unit esforços. D'amnistia només n'hi pot haver una, però per arribar-hi hi ha hagut com a mínim dues vies. I, per ara, dos sentits de vot diferents al Congrés dels Diputats.
De poc ha servit que les dues formacions hagin investit Sánchez, i que el partit de Puigdemont hagi aterrat a una governabilitat de l'Estat de la qual ja en participaven els republicans des de principis del 2020. El timing que van fer servir a la tardor ERC i Junts ja indicava que no hi havia coordinació: si bé a finals d'octubre Aragonès i Sánchez van tancar un acord telefònic per tal que el redactat de l'amnistia inclogués la causa del Tsunami Democràtic, Puigdemont va trigar deu dies més a validar el text. Un text que, per cert, ja es donava per definitiu a les files de Junts, que descartava presentar-hi esmenes. L'ofensiva de jutges com Manuel García-Castellón -instructor del Tsunami- o Joaquín Aguirre -que ha revifat la trama russa, entrevista en una televisió alemanya inclosa- ha acabat d'instal·lar la divisió en l'independentisme.
En certa manera, ERC té assumit que hi haurà dirigents que quedarien momentàniament fora de la llei si s'aprovés tal com va sortir de la comissió de Justícia -és a dir, sense les esmenes sobre el terrorisme plantejades per Junts-, mentre que els de Puigdemont entonen el "tots o ningú". La presidenta del partit, Laura Borràs, ha arribat a dir públicament que la prioritat és que l'amnistia sigui integral, i ha deixat en segon terme que pugui -o no- ser constitucional. "Això no va de Puigdemont o de Marta Rovira", va pronunciar Pilar Vallugera, diputada d'ERC, des del faristol del Congrés en la sessió extraordinària sobre l'amnistia. Una manera de dir que el "tots o ningú" de Junts pot acabar convertint-se exclusivament en un "ningú" si descarrila la llei.
En petit comitè, l'entorn de Puigdemont sempre situa com a prioritària la situació de l'expresident, i també que l'amnistia es pugui aplicar de manera immediata. Els canvis proposats van en aquest sentit, segons detallen les fonts consultades. En canvi, ERC considera que això suposa "donar pistes" a la judicatura que ha d'aplicar la norma, i que porta mesos preparant-se per no fer-ho, ja sigui amb qüestions prejudicials o traient la pols a causes adormides en un calaix durant mesos. En tot cas, hi ha una qüestió ineludible per als dos exsocis de Govern: una amnistia només és possible amb el PSOE a la Moncloa i, per tant, amb l'actual correlació de forces al Congrés. Amb la dreta al poder, seria impensable cap cessió així.
En els últims dies ja s'han reactivat els contactes per millorar el text, que ha estat revisat per desenes de professionals. Fins i tot per jutges, quan s'estava negociant la investidura. Des de Junts sempre han indicat que hi ha hagut coordinació entre els advocats dels dos partits, però ERC ho nega. La manera de negociar de les dues formacions és antagònica -els republicans disposen de més confiança amb el PSOE, assentada en els últims anys; Junts mai s'ha volgut involucrar en la majoria progressista i va per carpetes-, i els rèdits que s'extreuen de la col·laboració amb els socialistes també formen part del relat de cara a les properes eleccions catalanes. Si la situació es redreça, seran les primeres amb l'amnistia en vigor.
Durant anys, passats els moments àlgids del procés, el moviment tenia només dues consignes clares que suscitessin unanimitat: referèndum i amnistia. De la primera carpeta no hi ha novetats, en part perquè ERC i Junts discrepen de la manera d'arribar-hi -el partit de Puigdemont renega de l'acord de claredat que projecta Aragonèssense els suports parlamentaris necessaris-, en part perquè el PSOE ja ha deixat clar que es pot parlar de tot menys de l'autodeterminació. De la segona carpeta, però, hi ha hagut un gir copernicà per part de Pedro Sánchez, que s'atreveix a dir en públic que l'independentisme català no és terrorisme, "com sap tothom". Ni tan sols tenint la desjudicialització definitiva, però, ERC i Junts han unit esforços. D'amnistia només n'hi pot haver una, però per arribar-hi hi ha hagut com a mínim dues vies. I, per ara, dos sentits de vot diferents al Congrés dels Diputats.
De poc ha servit que les dues formacions hagin investit Sánchez, i que el partit de Puigdemont hagi aterrat a una governabilitat de l'Estat de la qual ja en participaven els republicans des de principis del 2020. El timing que van fer servir a la tardor ERC i Junts ja indicava que no hi havia coordinació: si bé a finals d'octubre Aragonès i Sánchez van tancar un acord telefònic per tal que el redactat de l'amnistia inclogués la causa del Tsunami Democràtic, Puigdemont va trigar deu dies més a validar el text. Un text que, per cert, ja es donava per definitiu a les files de Junts, que descartava presentar-hi esmenes. L'ofensiva de jutges com Manuel García-Castellón -instructor del Tsunami- o Joaquín Aguirre -que ha revifat la trama russa, entrevista en una televisió alemanya inclosa- ha acabat d'instal·lar la divisió en l'independentisme.
En certa manera, ERC té assumit que hi haurà dirigents que quedarien momentàniament fora de la llei si s'aprovés tal com va sortir de la comissió de Justícia -és a dir, sense les esmenes sobre el terrorisme plantejades per Junts-, mentre que els de Puigdemont entonen el "tots o ningú". La presidenta del partit, Laura Borràs, ha arribat a dir públicament que la prioritat és que l'amnistia sigui integral, i ha deixat en segon terme que pugui -o no- ser constitucional. "Això no va de Puigdemont o de Marta Rovira", va pronunciar Pilar Vallugera, diputada d'ERC, des del faristol del Congrés en la sessió extraordinària sobre l'amnistia. Una manera de dir que el "tots o ningú" de Junts pot acabar convertint-se exclusivament en un "ningú" si descarrila la llei.
En petit comitè, l'entorn de Puigdemont sempre situa com a prioritària la situació de l'expresident, i també que l'amnistia es pugui aplicar de manera immediata. Els canvis proposats van en aquest sentit, segons detallen les fonts consultades. En canvi, ERC considera que això suposa "donar pistes" a la judicatura que ha d'aplicar la norma, i que porta mesos preparant-se per no fer-ho, ja sigui amb qüestions prejudicials o traient la pols a causes adormides en un calaix durant mesos. En tot cas, hi ha una qüestió ineludible per als dos exsocis de Govern: una amnistia només és possible amb el PSOE a la Moncloa i, per tant, amb l'actual correlació de forces al Congrés. Amb la dreta al poder, seria impensable cap cessió així.
En els últims dies ja s'han reactivat els contactes per millorar el text, que ha estat revisat per desenes de professionals. Fins i tot per jutges, quan s'estava negociant la investidura. Des de Junts sempre han indicat que hi ha hagut coordinació entre els advocats dels dos partits, però ERC ho nega. La manera de negociar de les dues formacions és antagònica -els republicans disposen de més confiança amb el PSOE, assentada en els últims anys; Junts mai s'ha volgut involucrar en la majoria progressista i va per carpetes-, i els rèdits que s'extreuen de la col·laboració amb els socialistes també formen part del relat de cara a les properes eleccions catalanes. Si la situació es redreça, seran les primeres amb l'amnistia en vigor.