Pere Torres, Josep Rull i Montse Playà, els tres candidats terrassencs de CiU a les llistes de Barcelona per al 25-N Foto: C.B.

"Davant del discurs de la por, il·lusió, i davant de les amenaces, democràcia". Amb aquesta contundència s'ha expressat Josep Rull, cap de CiU a Terrassa, en la presentació dels candidats terrassencs convergents que seran a les llistes de Barcelona per a les eleccions del 25-N. Rull té assignat el número 15, mentre que Pere Torres (militant a Rubí però resident a Terrassa) serà el número 41, i Montse Playà el 77.

Rull ha explicat que la campanya convergent se centrarà en un sol objectiu prioritari: "vincular el procés de sobirania amb la justícia social per tal de garantir l'estat de benestar a Catalunya". Com a rerafons, la reivindicació de la viabilitat econòmica d'un Estat propi i el dret a decidir democràticament en un context econòmic molt precari i amb el marc europeu com a referència.

En primer lloc, el líder de CiU a Terrassa ha recordat que el país viu en una "situació límit en molts aspectes: hi ha un ofegament fiscal, econòmic i polític que ens resta possibilitats i escanya la gent. Tenim un procés de retallades superior al d'altres llocs de l'estat però prou riquesa per no haver de patir". En aquest sentit, no troba lògic que Catalunya "representi el 15% de la població de l'estat i pagui el 22% dels impostos" ni que "representem el 27% de l'exportació espanyola i només en rebem l'11%".

A més, ha posat èmfasi en l'actitud del govern espanyol a l'hora d'atendre les peticions catalanes. "Hem explorat totes les vies de negociació i sempre hem obtingut un no sistemàtic com a resposta". Per Rull, és el moment de triar entre "quedar-nos com estem, és a dir, amb un estat del benestar que no és viable a Catalunya, o fer un pas endavant responsable cap a la sobirania, perquè l'Estat espanyol ha renunciat a ser el dels catalans i tenim l'obligació de construir-ne un de propi".

Pensions garantides
Segons Rull, el dret a decidir s'ha d'exercir "democràticament i no ha de fer por a ningú. Tenim poca força però la de la democràcia sí la tenim i és la més potent de les que hi poden haver. Entre un 70 i un 80% dels catalans hi està a favor i ens comprometrem a fer la consulta en la propera legislatura". Rull ha dibuixat un futur Estat català "en el qual hi hauria més oportuntiats per millorar la qualitat de vida, es generaria riquesa i llocs de treball i el sistema de pensions estaria garantit".

Això sí, el líder convergent ha subratllat la ncessitat que el procés sigui "constructiu, integrador i sensible amb la diversitat i pluralitat del poble català. No se li negaria la nacionalitat a ningú, ningú se sentiria estranger i el castellà també seria llengua oficial".

Respostes concretes
En referència a Campalans, Rull ha dit que ara és hora "de fer política basada amb arguments perquè la política és pedagogia i la gent demana respostes". En aquest sentit, ha anunciat que el 5 de novembre faran un acte obert a tota la ciutadania a la Nova Jazz Cava per tal de resoldre els dubtes i que el procediment es repetirà als barris de la ciutat.

De la seva banda, Pere Torres ha volgut recordar que les retallades són conseqüència "d'una imposició d'objectius de dèficits d'Europa, on Catalunya no hi té veu per negociar el seu dèficit ni capacitat d'accés als mercats de deute, per això hem hagut de fer un esforç suplementari" i ha lamentat que el govern espanyol atribueixi el malbaratament de recursos a les comunitats autònomes per justificar el seu afany recentralitzador. "Cal fer polítiques d'austeritat ben entesa, és a dir, de no estirar més el braç que la màniga i hem de prendre decisions de despesa raonables".

El número 41 a les llistes de CiU a Barcelona ha demant més ingressos per part de la Hisenda pública i ha denunciat que Catalunya estigui perjudicada "per l'incompliment de les inversions públiques: només tenim un 8% de les infraestructures de l'estat". Torres s'ha referit a un estudi del Cercle Català de Negocis segons el qual, si Catalunya fos Estat, tindria una qualificació d'entre dues i tres A i una prima de risc de 140.

Montse Playà ha dit que les armes de CiU són "el rigor i la credibilitat" per dur a terme "una legítima aspiració nacional" i ha recordat que la democràcia s'estableix "a les urnes on el poble sobirà decideix".

Europeïsme i esperança
Josep Rull ha situat la línia de meta al vell continent. "Som un actiu d'Europa, que no ens deixarà perdre, en som ciutadans i ja apliquem el dret europeu". En aquest sentit, ha posat sobre la taula algunes xifres: "Catalunya genera un 1% del PIB d'Europa i l'aportació de la Unió Europea a Espanya en els darrers 25 anys és de 90.000 milions d'euros mentre que l'aportació de Catalunya a Espanya en el mateix període és de 300.000 milions d'euros, per tant seríem viable econòmicament. I a Catalunya tenim unes 4.000 multinacionals, que el que els preocupa el corredor mediterrani, no si serem un Estat independent".

En relació a la possibilitat de quedar exclòs de la Unió Europea, Rull ha dit que, davant d'aquest "procés nou en què res està escrit en cap sentit" i s'ha enorgullit que Catalunya "hagi recuperat un intangible com l'esperança que pocs pobles tenen, un procés apassionant i ambiciós amarat d'optimisme per construir una Catalunya nova i millor per a la gent".