A diferència del que passa amb l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) que es realitza entre les 110 poblacions més grans de tot l'estat i en el qual l'Ajuntament de Terrassa aconsegueix 97,5 punts sobre 100 possibles, l'estudi "Ajuntaments de vidre" es basa exclusivament en els indicadors que es desprenen de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern aprovada ara fa un any pel Parlament de Catalunya, i que hauria de ser d'obligat compliment per part dels ens locals a partir de l'1 de gener.
En els tres blocs analitzats pel document, Terrassa apareix en una ocasions dins del top 5. En el bloc institucional (3,5 punts) on s'estudia el portal de transparència, la declaració de béns electes, mail visible, el Consistori egarenc no arriba a la màxima puntuació i queda fora del rànquing dels cinc millors municipis, encapçalats per Sant Feliu de Llobregat i Sant Cugat. En el bloc econòmic (5 punts), on es té en compte les retribucions electes, el pressupost consultable, el numero de clics, els informes d'auditoria o les subvencions, l'Ajuntament de Terrassa no surt reflectit en un top 5 encapçalat per Girona, Lleida, Badalona, Sant Feliu i El Prat.
Finalment, el tercer gran bloc, el de govern obert (6,5 punts), amb l'estudi de la visualització de dades, cercador d'informació, bústia de suggeriments, guies de consulta, petició d'informació, dades consultables, cartes de serveis i avaluació de serveis, és on Terrassa obté més bona puntuació. L'Ajuntament aconsegueix 5 punts i se situa en tercer lloc només per darrere de Cornellà (6 punts) i Manlleu (5) i emptata amb Barcelona (5).
La Torre ha interpel·lat als autors de l'estudi sobre quines eren les assignatures pendents de Terrassa a parer seu. La seva resposta ha estat que el govern egarenc hauria de millorar en la publicació de les declaracions patrimonials dels càrrecs electes, la publicació d'informes d'auditoria; les guies de consulta d'informació; i en l'avaluació online de les polítiques públiques.
En qualsevol cas, XUT Consulting han volgut destacar que Terrassa "té un molt bon portal de Govern obert i que obté uns bons resultats en l'estudi" i que "arribar a la màxima puntuació implicaria polir alguns aspectes ja esmentats i incidir en la participació ciutadana a partir de la transparència".
Com més gran és l'ajuntament, més transparent
L'estudi de XUT Consulting sobre l'aplicació de la llei de transparència en l'àmbit local titulat "Ajuntaments de vidre" conclou que els ens locals estan endarrerits pel que fa al compliment de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern. No obstant això, s'aprecia una tendència que cal tenir en compte: els ajuntaments de les poblacions més grans són els que presenten millors índex de transparència.
A partir de l'1 de gener del 2016, el món local haurà d'aplicar les mesures de transparència que preveu la llei. Tanmateix, a escassos mesos de la seva entrada en vigor, el més calent és a l'aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d'altres.
La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. En aquest sentit, Oriol Rua, un dels autors de l'estudi, afirma que "si mirem només la mitjana total per partits, podia semblar que el PSC sigui un partit amb més vocació de transparència. Però no és així. Es tracta d'una mitjana més elevada degut a que governen en un major nombre de grans ciutats. És a dir, amb més pressupost. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l'hora de bastir l'Administració transparent". I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%.
L'estudi per províncies va en la mateixa línia: és la grandària del municipi el que determina la qualificació, independentment de la demarcació territorial. Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin harmonitzar aquesta dimensió.
Malgrat aquesta relació clara entre grandària i valoració de transparència, són significatives les diferències de qualificació que trobem dins el segment de poblacions que estan entre 20.000 i 49.999 habitants. Existeixen grans diferències d'un municipi a un altre, però el factor de partit tampoc no és determinant. Tampoc ho és la capitalitat de la comarca dins aquest grup de municipis ni el còmput general. Aquesta variabilitat s'explica per la iniciativa política ―no tant de partit― d'un alcalde o regidor determinat o per la iniciativa tècnica d'un treballador públic que, al marge de les imposicions legals, aposten fermament per la cultura de la transparència i la rendició de comptes.
