Autocrític però sense caure en el victimisme ni la compassió. Així s’expressa Miquel Olmo a l’hora d’analitzar la fluixa temporada d’un Terrassa FC, el qual sap que pot i que li ha d’exigir molt més.
Com qualificaria aquesta temporada?
Encara que no teníem ni l’obligació ni la pressió de pujar, hem estat lluny de les expectatives. Tots volíem arribar a l’últim terç de la lliga amb opcions d’estar entre els sis o set primers.
El principal handicap han estat les lesions. Fins a quin punt us han condicionat?
Una plantilla necessita estabilitat, recolzar-se en tretze o catorze jugadors i rotar. Nosaltres no ho hem pogut fer; hem fet 38 alineacions diferents. Si hi afegim que jugadors dels quals esperàvem un rendiment alt no han estat al seu nivell, fan que la nostra temporada hagi estat decebedora. En el tram final hem pagat les conseqüències del partit del Vilafranca. A partir d’allà, ja no vam poder comptar amb David Andreu ni amb Trives; Carlos ha arrossegat problemes de turmell; Miguel Ángel ha hagut de passar pel quiròfan, i Aranguren no ha pogut tornar a jugar...
Està content amb l’actitud dels jugadors?
Ningú es mereix la renovació per la temporada que ve però l’entrenador tampoc. En totes les xerrades que he tingut amb els jugadors que vull que continuïn, la resposta ha estat de compromís i això és una molt bona actitud. Saber que no has estat al teu nivell però que vols continuar en aquest projecte i que saps que aquí hi ha una estabilitat i que el club està totalment sanejat.
A nivell de joc s’ha complert el guió inicial?
Jo vaig dir que l’equip creixeria en la segona volta i no ha estat així, però la nostra proposta futbolística ha estat diferent. Només la Pobla, l’Espanyol B i el Reus han fet una proposta similar de portar la iniciativa, tenir la pilota, obrir el camp, jugar a partir de la possessió i tenir un nivell d’eficàcia interessant.
Va arribar a pensar en el descens?
Aquest grup ha estat onze partits sense guanyar i patíem, però no teníem por de baixar a la Primera Catalana.
L’equip ha jugat més pressionat a casa?
El lloc en la classificació final té molt a veure amb el pobre rendiment a casa, on hem empatat amb rivals de baix: el Premià, l’Ascó, el Palamós, el Masnou...
S’ha sentit recolzat per l’afició?
L’aficionat sempre ha donat mostres de suport. Jo sempre havia dit que intentaria esforçar-me per a què aquest equip, a través del seu joc, fes tornar la gent a l’estadi. Tenim un aficionat que ve de patir decepció rere decepció en les últimes temporades i la nostra intenció era il·lusionar-lo. Aquest és el gran objectiu.
Com s’entén que una ciutat tan gran no s’aboqui amb el seu equip?
El projecte passa per recuperar el major nombre de futbolistes terrassencs de fora perquè entenem que hi ha d’haver aquesta comunió entre jugadors i aficionat. Hem tingut una afluència de públic que ha variat, des dels 500 fins als 800. Això no es veu en un camp deTercera Divisió.
I com ha estat la relació amb el president?
Ha valorat la meva feina molt per damunt dels resultats i li estic molt agraït. Li vaig dir el primer dia que és possible que a un entrenador el condemnin els resultats però que mai el decebria pel que fa al treball i a l’esforç. La setmana prèvia a Masnou li vaig manifestar la meva inquietud perquè no podia permetre que l’equip continués d’aquella manera. El president em va donar el seu suport i la resposta dels jugadors va ser òptima. A un entrenador el condemnen els resultats però el seu jutge són els jugadors.
Ja ha començat a planificar el curs que ve?
No continuaràn Adri, ni Jony ni Reyes... Ni Alfred, ni Aranguren ni Adrià Serrano. I amb Ortega, la idea és cedir-lo a un equip de Primera Catalana. Haurem d’anar a buscar un segon porter de garantia. Del juvenil pujarà Toni i quatre o cinc jugadors faran la pretemporada.
L’objectiu ha de ser l’ascens?
Estar al grup capdavanter no ha de ser una il·lusió sinó una obligació i una responsabilitat. Hem de trobar el camí per recuperar la Segona Divisió B.
El president va dir que a mig termini el 80 per cent de l’equip ha d’estar format per gent de la casa. Això és factible?
Ho és. Per a mi el futbol vivia en la mentida perquè els jugadors de Segona B i Tercera tenien uns sous que costen molt de guanyar, i ara viu en la realitat. Hem de ser conseqüents amb aquesta realitat i fer un grup el més fort possible.
El descens del juvenil és un pas enrere?
No, però tot i així, és una dificultat molt gran i és el meu gran drama. El Terrassa no pot tenir el Juvenil A a Preferent i, per tant, que recuperi la categoria serà un dels objectius clau de cara a la temporada vinent.
Com valora el fet que el Sabadell estigui lluitant per jugar a la Segona A?
És molt bo per al futbol català però atenent a la gran rivalitat, es pateix des de l’enveja sana del qui vol assolir el mateix. Per a nosaltres és una qüestió de temps. Tornarem a ser-hi, sense cap mena de dubte.
Com qualificaria aquesta temporada?
Encara que no teníem ni l’obligació ni la pressió de pujar, hem estat lluny de les expectatives. Tots volíem arribar a l’últim terç de la lliga amb opcions d’estar entre els sis o set primers.
El principal handicap han estat les lesions. Fins a quin punt us han condicionat?
Una plantilla necessita estabilitat, recolzar-se en tretze o catorze jugadors i rotar. Nosaltres no ho hem pogut fer; hem fet 38 alineacions diferents. Si hi afegim que jugadors dels quals esperàvem un rendiment alt no han estat al seu nivell, fan que la nostra temporada hagi estat decebedora. En el tram final hem pagat les conseqüències del partit del Vilafranca. A partir d’allà, ja no vam poder comptar amb David Andreu ni amb Trives; Carlos ha arrossegat problemes de turmell; Miguel Ángel ha hagut de passar pel quiròfan, i Aranguren no ha pogut tornar a jugar...
Està content amb l’actitud dels jugadors?
Ningú es mereix la renovació per la temporada que ve però l’entrenador tampoc. En totes les xerrades que he tingut amb els jugadors que vull que continuïn, la resposta ha estat de compromís i això és una molt bona actitud. Saber que no has estat al teu nivell però que vols continuar en aquest projecte i que saps que aquí hi ha una estabilitat i que el club està totalment sanejat.
A nivell de joc s’ha complert el guió inicial?
Jo vaig dir que l’equip creixeria en la segona volta i no ha estat així, però la nostra proposta futbolística ha estat diferent. Només la Pobla, l’Espanyol B i el Reus han fet una proposta similar de portar la iniciativa, tenir la pilota, obrir el camp, jugar a partir de la possessió i tenir un nivell d’eficàcia interessant.
Va arribar a pensar en el descens?
Aquest grup ha estat onze partits sense guanyar i patíem, però no teníem por de baixar a la Primera Catalana.
L’equip ha jugat més pressionat a casa?
El lloc en la classificació final té molt a veure amb el pobre rendiment a casa, on hem empatat amb rivals de baix: el Premià, l’Ascó, el Palamós, el Masnou...
S’ha sentit recolzat per l’afició?
L’aficionat sempre ha donat mostres de suport. Jo sempre havia dit que intentaria esforçar-me per a què aquest equip, a través del seu joc, fes tornar la gent a l’estadi. Tenim un aficionat que ve de patir decepció rere decepció en les últimes temporades i la nostra intenció era il·lusionar-lo. Aquest és el gran objectiu.
Com s’entén que una ciutat tan gran no s’aboqui amb el seu equip?
El projecte passa per recuperar el major nombre de futbolistes terrassencs de fora perquè entenem que hi ha d’haver aquesta comunió entre jugadors i aficionat. Hem tingut una afluència de públic que ha variat, des dels 500 fins als 800. Això no es veu en un camp deTercera Divisió.
I com ha estat la relació amb el president?
Ha valorat la meva feina molt per damunt dels resultats i li estic molt agraït. Li vaig dir el primer dia que és possible que a un entrenador el condemnin els resultats però que mai el decebria pel que fa al treball i a l’esforç. La setmana prèvia a Masnou li vaig manifestar la meva inquietud perquè no podia permetre que l’equip continués d’aquella manera. El president em va donar el seu suport i la resposta dels jugadors va ser òptima. A un entrenador el condemnen els resultats però el seu jutge són els jugadors.
Ja ha començat a planificar el curs que ve?
No continuaràn Adri, ni Jony ni Reyes... Ni Alfred, ni Aranguren ni Adrià Serrano. I amb Ortega, la idea és cedir-lo a un equip de Primera Catalana. Haurem d’anar a buscar un segon porter de garantia. Del juvenil pujarà Toni i quatre o cinc jugadors faran la pretemporada.
L’objectiu ha de ser l’ascens?
Estar al grup capdavanter no ha de ser una il·lusió sinó una obligació i una responsabilitat. Hem de trobar el camí per recuperar la Segona Divisió B.
El president va dir que a mig termini el 80 per cent de l’equip ha d’estar format per gent de la casa. Això és factible?
Ho és. Per a mi el futbol vivia en la mentida perquè els jugadors de Segona B i Tercera tenien uns sous que costen molt de guanyar, i ara viu en la realitat. Hem de ser conseqüents amb aquesta realitat i fer un grup el més fort possible.
El descens del juvenil és un pas enrere?
No, però tot i així, és una dificultat molt gran i és el meu gran drama. El Terrassa no pot tenir el Juvenil A a Preferent i, per tant, que recuperi la categoria serà un dels objectius clau de cara a la temporada vinent.
Com valora el fet que el Sabadell estigui lluitant per jugar a la Segona A?
És molt bo per al futbol català però atenent a la gran rivalitat, es pateix des de l’enveja sana del qui vol assolir el mateix. Per a nosaltres és una qüestió de temps. Tornarem a ser-hi, sense cap mena de dubte.
