
Abans que res, m’agradaria expressar el meu total suport a la decisió presa pels funcionaris de fer vaga el proper dia 8 de juny. Aquest és un dret irrevocable que tenen tots els treballadors per reivindicar i demanar allò que consideren que és just per a la millora de la qualitat de vida del col·lectiu.
Voldria referir-me, no obstant això, a la crida que han fet els sindicats per tal que tothom participi en aquest important esdeveniment perquè, en paraules textuals, “després dels funcionaris venim nosaltres”, i per aquest “nosaltres” entenc que es refereixen al conjunt de treballadors i treballadores de la nostra societat. Voldria dir, en aquest sentit, doncs, que a “nosaltres” ja fa temps que ens ha tocat la crisi.
Ja fa temps que milers d’obrers s’han quedat sense feina perquè la seva fàbrica ha tancat i, en d’altres casos, que han vist congelats els seus salaris per evitar mals majors, a petició dels seus caps. I n’estic segura, a més a més, que molts d’aquests treballadors, que un dia hauran de cobrar una pensió per jubilació -comptant, això sí, que tinguin un mínim de quinze anys cotitzats, perquè si no, res de res-, tindran molt present els sous miserables que es van veure obligats a acceptar amb motiu de la crisi, perquè mai no van tenir un lloc de treball assegurat.
Voldria referir-me, no obstant això, a la crida que han fet els sindicats per tal que tothom participi en aquest important esdeveniment perquè, en paraules textuals, “després dels funcionaris venim nosaltres”, i per aquest “nosaltres” entenc que es refereixen al conjunt de treballadors i treballadores de la nostra societat. Voldria dir, en aquest sentit, doncs, que a “nosaltres” ja fa temps que ens ha tocat la crisi.
Ja fa temps que milers d’obrers s’han quedat sense feina perquè la seva fàbrica ha tancat i, en d’altres casos, que han vist congelats els seus salaris per evitar mals majors, a petició dels seus caps. I n’estic segura, a més a més, que molts d’aquests treballadors, que un dia hauran de cobrar una pensió per jubilació -comptant, això sí, que tinguin un mínim de quinze anys cotitzats, perquè si no, res de res-, tindran molt present els sous miserables que es van veure obligats a acceptar amb motiu de la crisi, perquè mai no van tenir un lloc de treball assegurat.