El Ple de l'Ajuntament de Terrassa del mes de gener va aprovar provisionalment la modificació del POUM per fer legalment possible la instal·lació d'un gran aparcament de camions a Torrebonica. Aquest equipament ocuparia uns terrenys de més de 25.000 metres quadrats a l'antiga mancomunitat Sabadell-Terrassa, al costat de la carretera que porta al Real Club de Golf del Prat. Aquests terrenys formen part del corredor verd Collserola-Sant Llorenç, tantes vegades argumentat i que, tanmateix, està cada cop més obstaculitzat. No pretenc qüestionar la necessitat d'aquest aparcament a Terrassa a curt o mitjà termini. A llarg termini, però, pot arribar a ser innecessari si apostem per un futur amb el tren com a protagonista del transport de mercaderies.
Es curiós que en els informes previs a aquesta decisió del nostre Ajuntament no s'hagin avaluat altres terrenys alternatius per cobrir aquesta necessitat. Costa de creure que amb l'abundància de sol urbà que hi ha a Terrassa no existeixi cap lloc més adient i, per tant, s'opti per seguir materialitzant peça a peça un continu urbà est-oest que col·lapsa el corredor. I també es curiós que el Pla General d'Ordenació (POUM), que tampoc fa tants anys que es va aprovar (2003), no preveiés aquesta necessitat i, per tant, ara s'hagi de modificar per donar-hi cabuda.
El POUM, en canvi, sí que deixa ben clara la voluntat de preservar els espais naturals de la plana vallesana donada la seva gran importància com a corredor biològic. És més, en aquest sentit determina que qualsevol modificació dels usos de la zona de llevant de Terrassa ha de passar pel desenvolupament de l'anomenat Pla Especial dels Torrents de la Betzuca i de la Grípia. A set anys de l'aprovació del POUM "el més calent és a l'aigüera" pel que fa al desenvolupament d'aquest pla especial. Tanmateix, això tampoc és d'estranyar, perquè de totes les propostes del POUM pel que fa a la preservació i gestió dels espais no urbanitzables no s'ha fet pràcticament res. Existeix una distància cada cop més gran entre el discurs del nostres polítics quan s'omplen la boca de sostenibilitat i defensa del medi ambient, i les actuacions que realment es porten a terme.
Mentrestant, d'aquest magnífic corredor verd que fa anys teníem entre Terrassa i Sabadell cada cop en queda menys cosa. Ja hi tenim 2 camps de golf, dos aparcaments de caravanes, un hotel, un gran complexe logístic dels Mossos d'Esquadra ... És evident que si volem acabar de carregar-nos la funcionalitat de corredor biològic d'aquest espai, el fet de posar-hi un aparcament de camions és una decisió molt encertada. Però el POUM, aprovat per tots els grups polítics del nostre ajuntament l'any 2003 no diu això, sinó tot el contrari. En concret parla de la necessitat de potenciar i recuperar la connectivitat ecològica d'aquest espai. La realitat, però, va per un altre cantó, i en els nostres espais periurbans hi podem trobar de tot menys protecció. La manca d'acció i de desenvolupament d'una planificació del sol no urbanitzable a Terrassa, tal i com determina el POUM, ens està portant a una situació, de facto, en què qualsevol cosa s'hi pot instal·lar.
Després de l'esclat de la bombolla immobiliària i tenint en compte que les previsions de sortida de la crisi no passen precisament per seguir amb la cultura del "totxo", és hora de reflexionar si no fóra més adient col·locar aquest aparcament de camions en alguna de les zones de sol urbà que encara estan per desenvolupar. Al corredor verd el que fa falta és restaurar la connectivitat, a través d’actuacions de millora del medi natural i de l’eliminació d’usos urbans obsolets en una zona protegida pel POUM i pel Pla territorial metropolità.
Es curiós que en els informes previs a aquesta decisió del nostre Ajuntament no s'hagin avaluat altres terrenys alternatius per cobrir aquesta necessitat. Costa de creure que amb l'abundància de sol urbà que hi ha a Terrassa no existeixi cap lloc més adient i, per tant, s'opti per seguir materialitzant peça a peça un continu urbà est-oest que col·lapsa el corredor. I també es curiós que el Pla General d'Ordenació (POUM), que tampoc fa tants anys que es va aprovar (2003), no preveiés aquesta necessitat i, per tant, ara s'hagi de modificar per donar-hi cabuda.
El POUM, en canvi, sí que deixa ben clara la voluntat de preservar els espais naturals de la plana vallesana donada la seva gran importància com a corredor biològic. És més, en aquest sentit determina que qualsevol modificació dels usos de la zona de llevant de Terrassa ha de passar pel desenvolupament de l'anomenat Pla Especial dels Torrents de la Betzuca i de la Grípia. A set anys de l'aprovació del POUM "el més calent és a l'aigüera" pel que fa al desenvolupament d'aquest pla especial. Tanmateix, això tampoc és d'estranyar, perquè de totes les propostes del POUM pel que fa a la preservació i gestió dels espais no urbanitzables no s'ha fet pràcticament res. Existeix una distància cada cop més gran entre el discurs del nostres polítics quan s'omplen la boca de sostenibilitat i defensa del medi ambient, i les actuacions que realment es porten a terme.
Mentrestant, d'aquest magnífic corredor verd que fa anys teníem entre Terrassa i Sabadell cada cop en queda menys cosa. Ja hi tenim 2 camps de golf, dos aparcaments de caravanes, un hotel, un gran complexe logístic dels Mossos d'Esquadra ... És evident que si volem acabar de carregar-nos la funcionalitat de corredor biològic d'aquest espai, el fet de posar-hi un aparcament de camions és una decisió molt encertada. Però el POUM, aprovat per tots els grups polítics del nostre ajuntament l'any 2003 no diu això, sinó tot el contrari. En concret parla de la necessitat de potenciar i recuperar la connectivitat ecològica d'aquest espai. La realitat, però, va per un altre cantó, i en els nostres espais periurbans hi podem trobar de tot menys protecció. La manca d'acció i de desenvolupament d'una planificació del sol no urbanitzable a Terrassa, tal i com determina el POUM, ens està portant a una situació, de facto, en què qualsevol cosa s'hi pot instal·lar.
Després de l'esclat de la bombolla immobiliària i tenint en compte que les previsions de sortida de la crisi no passen precisament per seguir amb la cultura del "totxo", és hora de reflexionar si no fóra més adient col·locar aquest aparcament de camions en alguna de les zones de sol urbà que encara estan per desenvolupar. Al corredor verd el que fa falta és restaurar la connectivitat, a través d’actuacions de millora del medi natural i de l’eliminació d’usos urbans obsolets en una zona protegida pel POUM i pel Pla territorial metropolità.
