Parc de Sant Jordi Foto: J.M.O.

Els xiprers de Leyland (Cupressocyparis leylandii) del Parc de Sant Jordi de Terrassa estan afectats per la patologia que es coneix com a assecada de l'arbre. Segons els tècnics municipals, una bona notícia és que la malatia no s'ha detectat fins al moment en altres cupressàcies també presents a l'espai verd del centre de la ciutat.

Considerant les conegudes característiques d'aquests xipresos de gran vigor i ràpid creixement no s’ha optat per procedir a un seguit de tractaments amb productes fitosanitaris que haurien d’anar acompanyats de l’aplicació d’adobs foliars i eliminació acurada de les parts seques sense garantia de recuperació dels peus.

La decisió dels experts municipals de Terrassa ha estat d'eliminar-los, tallant-los de soca-rel, de mica en mica, a mesura que la patologia s'extén.

El total de peus retirats en les darreres setmanes ha estat de 13. Ara en resten 18, bona part ja amb fulles seques que fan preveure una evolució perillosa de la malaltia.

La zona més afectada pel fong és la situada a la part oest, a tocar de les places del Doctor Zamenhoff i de Sant Oleguer i de l'àrea de jocs infantils del vessant oest. La mort i eliminació dels arbres ha generat una nova perspectiva de l'espai, marcada ara pel color sorrenc del terra.

Un bon amagatall
La verdor ha desaparegut, però també uns elements que feien de tancament verd. Els xipresos feien de segona tanca. És cert que en ocasions eren llocs d'acumulació de restes d'escombraries i que en alguns casos s'havien convertit en lavabo improvisat. També servien com a amagatall per als nens i nenes que jugaven al sorral. Una altra de les funcions que feien és la de porteria de futbol, sobretot des que es van eliminar els pals que exercien aquesta funció i des que una part del terreny va deixar pas a l'actual bar-restaurant.

El terreny permet ara veure el carrer i el trànsit que passa pel carrer del Doctor Trueta, i la desaparició acaba amb l'aïllament visual i sonor del Parc de Sant Jordi.

D’altra banda i respecte a les previsions relatives al conjunt de l’alineació, l'Ajuntament de Terrassa rebla que correspon a una tasca en estudi. Això determinarà què es fa. I caldrà veure l'evolució dels 19 xiprers que encara resten dempeus.

Cal dir que dos pins (Pinus pinea) també retirats no estaven afectats per cap malaltia, tot i que presentaven branques seques. En aquest cas, l'eliminació respon a qüestions de seguretat. Eren molt grans i estaven inclinats cap a un costat i hi havia el perill que caiguessin a terra en un lloc molt utilitzat i pel que passen desenes de persones cada dia, moltes amb nens petits i nadons. Encara hi ha més pins de grans dimensions que podrien generar algun tipus de problema.

És cada cop més freqüent veure cupressàcies, principalment xiprers, afectades per assecades de branques, que poden conduir-les a la mort. Una de les raons és l'atac de fongs: Són diversos els que afecten els xiprers: En branquillons, Pestalotiopsis guepinii (el més corrent a Catalunya), Truncatella angustata, Diplodia mutila i Herpotrichia juniperi; en fusta, Seridium (Coryneum) cardinale, Cytospora sp i Phomopsis sp; i en coll i arrels, Phytophthora sp.

També pateixen la presència d’insectes i àcars: pugons, el més comú és Cinara cupressus. Els atacs més importants, que solen passar desapercebuts, tenen lloc a inici de primavera, especialment si s’ha produït una forta brotada.

Els danys es manifesten amb posterioritat, a inici d’estiu, quan les lesions produïdes pels pugons impedeixen que la saba arribi a l’extrem de les branques. Cal estar atents i tractar tan bon punt s’observin les seves colònies. Les caparretes més abundants són Planococcus citri i Diaspis visci, que es localitzen als branquillons.

A més, les cupressàcies són atacades per coleòpters del gènere Phloesinus, que, a l’excavar mines a les branques, en provoquen el trencament. Les baixes temperatures, a més de causar danys directes, provoquen petites lesions que poden constituir vies d’entrada de tot tipus de fongs.

Algunes cupressàcies en són sensibles, per la qual cosa cal evitar plantar-les en llocs freds. Tot i que moltes cupressàcies són resistents a la sequera, pot afectar-les si vegeten en sòls sorrencs o superficials que no retenen l’aigua.

El reg per aspersió, habitual a molts indrets, si mulla les fulles i les branques, provoca unes condicions d’humitat superiors a les que requereixen els xiprers, cosa que afavoreix l’atac de fongs.

L’elevada repetició de regs amb poca quantitat d’aigua pot provocar també concentracions perjudicials de sals a terra, en especial si és elevada la salinitat de l’aigua. La insuficiència de drenatge pot crear les condicions d’asfíxia a la vegada que s’incrementa el risc de concentració de sals i de podridura d’arrels.