Sheba Baddi Foto: Carles Batalla

Des de fa 40 anys la Fundació Vicente Ferrer ha ajudat tres milions de persones a lluitar contra la pobresa i l'exclusió social. Una d'elles, Sheeba Baddi (33 anys), lidera diversos projectes al districte d'Anantapur, a l'estat d'Andhra Pradesh. El programa inclou educació, sanitat, habitatge, ecologia i la integració dels discapacitats i de les dones. Cada any trien els 200 nens amb les millors notes i els envien a estudiar a les grans ciutats, on fan un examen per accedir a la formació professional. Baddi avisa que visitar la Fundació "enganxa" i Francesc Cardellach, representant egarenc de la Fundació, diu que s'hi ha d'anar per copsar aquella realitat.

Com està la dona a Anantapur?
Les dones estan discriminades en tots els països, però a l' Índia encara més perquè ho estan per casta, gènere i pobresa. La dona pateix molta pobresa, quan cuina ha de servir primer als nens, als sogres...i el que sobra, per a elles. Això ha canviat una mica, en les zones on treballem ara les dones són més valentes i veuen que poden solucionar els seus problemes.

La discriminació és cultural?
Sí, elles mateixes pensen que certs treballs són per als homes i que han de cuidar els nens. Ara les dones surten a fora, es reuneixen, parlen i lluiten.

En què es basa el vostre projecte?
En la formació de grups de dones, que cada mes es reuneixen, parlen del que els passa i busquen solucions. Quan han de demanar un préstec, com que les propietats no estan al seu nom, els bancs no els donen diners. Per això hem creat el Fons de Desenvolupament per a la dona, a través del qual agafen microcrèdits per iniciar projectes.

De quin tipus?
Cada any ingressem diners a termini fix a nom d'elles, una quantitat que no poden tocar. Al cap de set anys podran usar-lo per comprar terrenys, muntar negocis o guardar-lo al banc per quan siguin velles. I treballem en educació, perquè les noies puguin estudiar. Abans els pares pensaven que l'educació no feia falta per a les seves filles, ara moltes estudien enginyeria o medicina.

Què més fan?
Construir habitatges, cosa que els dóna seguretat, que tinguin una casa digna, que era el somni de Vicente Ferrer. Són cases amb dues habitacions i un porxo, des del 1996 n'hem construït 50.000. En ecologia, al districte d'Anantapur hi ha molta sequera, és el segon lloc més desèrtic de l' Índia. No hi ha rius permanents i fem horticultura, pantans, repartim animals lleters... El 80% de la gent viu de l'agricultura però no és segura, perquè com que plou poc es perden les collites.

També s'ocupen de les persones amb discapacitats...
Sí, perquè estan molt discriminades, hem fet 17 escoles per a nens invidents, sords, i amb paràlisi cerebral. Hem format uns grups per a aquestes persones que es reuneixen un cop al mes, tenim un fons per a ells, microcrèdits, i un projecte d'artesania per a les noies amb discapacitat.

Què sent en ajudar els altres?
Em sento afortunada, treballar per a la meva gent em fa sentir molt satisfeta, ho continuaré fent tota la meva vida.

A l'hora de tirar endavant troben obstacles en forma de prejudicis?
Abans els marits no volien que les dones es reunissin, no ho entenien, però ara les engresquen perquè coneixen la seva evolució i veuen que l'economia millora.

En el futur hi pot haver igualtat entre home i dona?
Trigarà per qüestions culturals però segur que sí.