«El síndic és una figura de ciutat i la religió i la cultura mai em condicionaran»

Mustapha Ben El Fassi Mezouar va assumir el càrrec de Síndic de Greuges de Terrassa el passat 16 de febrer, decidit a representar tots els col·lectius de la ciutat i divulgar la Carta Europea de Salvaguarda al municipi. La seva trajectòria ve de lluny: va emigrar del Marroc el 1995 i ha exercit anteriorment càrrecs d’importància i representant comunitats, sent president de l’Associació Cultural Musulmana de Terrassa durant vuit anys. El nou síndic explica com van els primers dies al càrrec i en quins aspectes posarà el focus d’atenció.

- Fem una mica de retrospecció. Què el va motivar per presentar-se a síndic de greuges?

- Sempre he estat molt arrelat al món associatiu, sóc educador social des de fa més de vint anys i he estat fundador i membre actiu de l’Associació d’Estudiants Investigadors Marroquins a Catalunya, també de l’associació Lee. La lectura em va ajudar molt quan vaig arribar a Catalunya, em va ajudar a créixer, rebre el nou país amb una mentalitat oberta i a superar el xoc cultural inicial. Sempre he estat activista per als drets de les persones, a Terrassa he estat fundador de l’Espai Dret Social de Terrassa per defensar la Carta Europea de Salvaguarda a la ciutat. Estic molt agraït amb aquesta ciutat, perquè ha garantit l’educació, la sanitat i la seguretat de la meva família, i em vaig presentar com a síndic perquè ja porto més temps aquí que al meu país d’origen, em sento terrassenc i la meva família també, i volia practicar la meva ciutadania i aportar a la ciutat la meva funció. Per a mi, la integració social és compartir responsabilitats i complir amb els deures. 

- S’esperava el gran suport rebut durant les votacions? Va rebre un 37% dels vots, gairebé el doble que el segon a la llista, Pau Cónsola. 

- Em va sorprendre molt, no esperava aquesta puntuació. Sento molta responsabilitat per part de la ciutadania i els partits polítics, que m’han donat la plena confiança. Agraeixo el suport dels partits, que em van donar el suport amb unanimitat durant el Ple, i em poso al servei de tota la ciutat de Terrassa. 

- Què és per vostè la figura de síndic i quin impacte pot arribar a tenir?

- És una figura imprescindible, i especialment per a Terrassa. És una ciutat de més de 224.000 habitants i amb un teixit associatiu molt important. És un exemple, i volem que ho sigui. És l’única ciutat de Catalunya que té síndic de greuges i comissió de seguiment de la Carta Europea de Drets Humans, tot un privilegi. La feina que fa el síndic és facilitadora de conflictes. Cada any entren 2.000 expedients de mitjana, però només obrim un 10% de greuges. Cal molta pedagogia, que la gent entengui la totalitat de la informació. 

- No és el primer cop que presideix un organisme d'importància, ja va ser president de l'Associació Cultural Musulmana de Terrassa. Què suposa estar al capdavant d'una comunitat sencera, creu que la funció de Síndic tindrà similitud?

- No és el mateix. Abans representava una comunitat, que és veritat que és molt diversa i de totes les zones del Marroc, però ara represento tota Terrassa. La religió, cultura o lloc d’origen mai em condicionaran. El síndic és una figura de ciutat, de tota la ciutat, no d’un col·lectiu. Sempre apostaré pels drets de tots els ciutadans, siguin immigrants o autòctons. 
 
- Com van els primers dies al càrrec? 

- En període d’adaptació, molta feina i expedients a resoldre, però bé. Tinc molta il·lusió i energia per acompanyar a la gent. Seré sincer amb tothom i els explicaré el que calgui, donant la informació suficient. La gent desconeix deures que té. Per exemple, si hi ha una sentència pel mig, jo no tinc res a veure. S’ha d’aplicar la llei i el ciutadà ha d’entendre que l’ha de complir, com en el cas dels comptadors d’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua obliga a tothom a posar un comptador, i la Mina aplica la llei. No podem actuar de cap manera, aquí. O quan un cas ja està en mans del jutge, tampoc entrem. Dia a dia anem fent pedagogia dels drets humans a escoles, instituts i universitats, per ensenyar la feina i destacar estudis de camps. 

- La divulgació, per tant, seria un dels temes que donarà més importància? Quins altres?

- I la pedagogia, sens dubte. Vull fer xerrades a instituts i escoles de Terrassa, així com també universitats d’arreu, per explicar què és la figura del síndic de greuges i sobretot ensenyar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans. Ja estic parlant amb alguns centres educatius i també tinc data per firmar convenis amb associacions de Terrassa per veure com ens podem ajudar mútuament, com la FAVT i Prou Barreres. També en temes socials: sempre posaré la figura del ciutadà al capdavant, és important que cadascú conegui els seus drets i deures i estigui informat. I tot en el que jo no tingui competència, serà derivat al Síndic de Catalunya, però no em quedaré de braços plegats. Dimecres ens vam reunir tots els síndics de Catalunya amb motiu de les Jornades sobre el dret a l’habitatge, problema que ens preocupa a tots els municipis. Ens van donar unes directrius sobre com podem actuar en cas de desnonaments, i més si hi ha infants implicats. 

- Quines són aquestes directrius? 

- No es pot permetre de cap manera deixar una família al carrer, i menys si és considerada com a família vulnerable per un informe de serveis socials i compta amb menors d’edat. Podem coordinar tots els agents involucrats: serveis socials, mesa d’emergència i cos policial, a nivell de ciutat i de Catalunya. 

- Com tractarà els possibles greuges per temes d’habitatge, tenint en compte que és un problema comú a la ciutat? L’any passat, més de la meitat de les famílies de la mesa d’emergència de l’Arc Metropolità eren de Terrassa. 

- És un problema greu, a la nostra ciutat i en moltes altres. Tant per temes d’habitatge com per qualsevol altre possible greuge obert, subratllo la necessitat de treballar en equip i en xarxa. Estic disposat a parlar amb tothom involucrat en la situació, però sempre posaré el ciutadà al centre. Si algú obra un greuge, és perquè d’alguna manera sent alguns drets agredits. I, si té raó, no dubto a donar-li. Hi ha casos en els quals els bancs s’aprofiten de la situació i busquen qualsevol forat per quedar-se amb l’habitatge. Per exemple, desnonen una família de Terrassa i el banc li ofereix com a opció un pis a Igualada. La família no vol marxar, perquè ha viscut a Terrassa tota la vida, i rebutja el pis a l’altre municipi. Llavors, el banc pot al·legar davant d’un jutge que la família en qüestió no ha acceptat la proposta, i quedar indemne. En aquesta situació, jo parlaria amb el responsable de la mesa d’emergència per veure com es podria solucionar. 

- Ha pres el relleu d'Isabel Marquès, reconeguda advocada i que ha estat molts anys al càrrec de Síndica. Quina és la seva relació amb ella, i quins consells li ha donat? 

- Ja coneixia l’Isabel des de fa més de deu anys, jo l’havia ajudat en l’anterior candidatura i ella m’ha ajudat molt a mi no només ara que he pres el càrrec, sinó anteriorment sobre com involucrar la dona en la comunitat musulmana. Va costar, però vam aconseguir que per primera vegada una dona entrés a la Junta Directiva de l’Associació Cultural Musulmana de Terrassa, i ara és vicepresidenta. 

- Li quedaran alguns temes pendents de resoldre. Un d'ells és el cas de la tarifació social a l'Escola Municipal de Música de Terrassa. Fa unes setmanes van reunir-se Marquès i Ciurana per parlar-ne, en quin punt es troba? 

- Em reuniré amb els responsables de cada sector per veure com està l’expedient. I, com sempre, em posicionaré a favor del ciutadà, però cal analitzar cada cas. Les queixes per tarifació social sovint venen per falta de pressupost. És el mateix que amb les beques menjador, a vegades alguns gaudeixen de beques i d’altres no, o amb el cost de les escoles bressol. 

- I les mares de dia? Les escoles bressol es van queixar dels centres “irregulars” que actuaven com a mare de dia o com a escola bressol i tenien massa infants a càrrec, sense complir les condicions necessàries. 

- Els drets dels infants sempre prevaldran, i sempre posarem per davant la legalitat. Cal una regulació per poder professionalitzar les mares de dia i que així les protegeixi, i una llei més estricta que s’encarregui d’aquells espais de criança que no compleixin amb uns mínims per al benestar dels infants Per ara, no tinc més notícies sobre com seguirà aquest tema, però el vigilarem de prop. 

- Algun cas més a destacar? 

- De gran magnitud per ara no, però no paren de sorgir coses durant el dia a dia. Per exemple, una dona m’ha comentat que hi ha una zona de Can Tusell on hi ha molt de soroll a la nit, i que vol solucionar-ho. Aniré presencialment a les onze de la nit a la zona per comprovar si de veritat hi ha molt de soroll o no, i llavors valoraré. Cal que la figura del síndic s’impliqui al 100% amb el ciutadà.