Foto: Lluïsa Tarrida

"El missatge és clar: la banca dicta el decret i el Govern el redacta. Això és un escàndol", amb aquestes paraules resumeix Guillem Domingo, representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Terrassa la moratòria que el Consell de Ministres va aprovar fa dues setmanes.

El reial decret, que PP i PSOE van estar negociant fins a l'últim moment i que al final va quedar sense acord, inclou la paralització, durant els propers dos anys, dels desnonaments per als col·lectius més vulnerables. Els requisits per aconseguir la suspensió de l'execució hipotecària són per una banda econòmics: les famílies amb ingressos que no superin tres cops l'Indicador Públic de Renda d'Efectes (IPREM), és a dir, uns 1.600 euros mensuals i 19.200 euros a l'any, sempre que hi hagi hagut una alteració de la quota hipotecària i que aquesta suposi un 50% dels ingressos.

I, per l'altra, de vulnerabilitat: famílies nombroses o que tinguin un fill menor de tres anys, incapacitats o persones dependents, deutors en atur i sense prestacions i determinats casos de violència de gènere. Per a la PAH Terrassa "la moratòria no és una solució perquè el que ha fet el Govern és amagar el cap sota l'ala i ha tret una mesura que és altre cop maquillatge. I només estem parlant de la moratòria de desnonaments, sense tenir en compte que no diuen res dels deutes i que no és una mesura retroactiva".

Domingo lamenta que "si aprovem una mesura urgent però que exclou la gran majoria dels afectats, no parem el cop. Per exemple, un matrimoni amb dos fills menors però més grans de tres anys i que cobra menys de tres cops l'IPREM, perquè té una prestació de 420 euros, no és apte. Aquesta no és una família vulnerable? El Govern no ha fet ni una moratòria eficaç". Sobre els fons socials d'habitatges anunciats, la plataforma denuncia que "no han dit ni quants habitatges ni com els trauran ni quan ho faran". Per tot plegat, consideren que la mesura dictada "no funcionarà, hauran de fer marxa enrere perquè és un despropòsit i es riu dels ciutadans". Domingo afirma que "no pararem fins que no aconseguim mesures de mínims: dació retroactiva, una moratòria seriosa de desnonaments i un parc d'habitatges socials seriós".

Amb paraules similars s'ha expressat la regidora d'Habitatge, Lluïsa Melgares, que també considera que el decret és sols "una neteja de cara". Ha estat redactat per la banca i pràcticament no beneficiarà ningú", afirma l'edil.

3.047 DESNONATS EN 5 ANYS
A Terrassa, el drama de les persones que han hagut d'abandonar casa seva i que a més arrosseguen el deute de la hipoteca ha estat ben present en els darrers anys. Com va publicar La Torre el mes de juliol, en l'àmbit judicial de Terrassa en el darrer lustre hi ha hagut 3.047 desnonats, o el que és el mateix, cada setmana han perdut la casa deu famílies.

Tot i que és cert que el nombre d'execucions hipotecàries aquest 2012 és inferior, percentualment, al del 2011, on es va batre el trist rècord de 540 execucions, continua sent una situació preocupant. Davant d'aquest fet, des de l'Ajuntament van crear l'Oficina d'Intermediació Hipotecària amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats de Terrassa. Segons dades a 31 d'octubre, l'oficina ha rebut 871 trucades i s'han realitzat 564 entrevistes referents a 414 habitatges. Del total de casos, ja se n'han tancat 218.

Des de l'oficina informen que 109 expedients s'han tancat amb un acord entre les dues parts, sigui amb una carència (20 casos), una dació en pagament (24), refinançament (46) o amb una suspensió del termini processal de llançament (9), entre d'altres. També, però, en 67 expedients no s'ha pogut arribar a un acord, dels quals la majoria (28) ha estat per la negativa de l'entitat financera a negociar seguit pel desistiment de l'usuari, en 19 ocasions.

Malgrat que des del govern es considera que l'oficina està sent eficient, des de la Plataforma no ho veuen igual. Domingo pregunta "al senyor alcalde i a la gent que es vanta de l'oficina quants desnonaments ha parat, quantes dacions en pagament ha aconseguit? Que ho comparin amb les xifres de desnonaments diaris que hi ha en aquesta ciutat, que són 3 al dia, i amb les execucions hipotecàries que entren cada dia als jutjats".

El problema, diu la PAH, és que "no ha resultat eficaç perquè si una part no vol negociar la mediació no serveix per res. Ho han intentat però ni de bon tros ha estat capaç de frenar la sagnia habitacional de la ciutat".

El mateix dia en què s'aprovava el Decret, l'advocada de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va ser als jutjats de Terrassa per conèixer de primera mà quina era la situació davant de l'anunci de la treva dels bancs a les execucions hipotecàries. Segons van explicar aleshores des de la PAH "no tenim constància que s'hagi suspès res de forma generalitzada", sí però que matisen que "sabem que en el jutjat de primera instància número 5 alguns magistrats ha decidit posposar processos d'execució i llançaments de forma temporal". Guillem Domingo evidencia que "sabem els casos de dues persones afectades que han rebut un document en què s'exposa que el jutge ha decidit suspendre el llançament i forçar una visita entre les parts per tal d'explorar un possible acord".

Això no vol dir, subratllen, que tots els jutges estiguin fent aquestes peticions, però sí que sembla ser que, en determinats casos, els magistrats han optat per "aplicar la prudència" i intentar que "s'arribi un acord" abans d'haver de fer efectiva una execució hipotecària.