Els actes d'incivisme i vandalisme que pateix la ciutat són una evidència i tot indica que hi ha una tendència a créixer. Les accions, les pateixen el mobiliari urbà, els contenidors, les papereres, les fonts, els carrers -plens en alguns casos de defecacions de gos-, la senyalització i les façanes. El parc de Vallparadís i la plaça de Catalunya són dos dels espais més afectats, però també altres llocs d'esbarjo i comercials. L'incivisme té un cost elevat i, en temps de crisi, les arques municipals no s'ho poden permetre.

Cal una lluita clara i ferma contra els vàndals abans que sigui massa tard. En aquest aspecte, i com a punt de partida, és bona la proposta d'elaborar un pla de treball contra l'incivisme i vandalisme i de revisió de l'Ordenança de Bon Govern i Convivència Ciutadana per articular-ne una de nova més realista.

La vigilància és un dels eixos fonamentals, i seria bo augmentar els efectius policials en els llocs més afectats i en les hores més complicades del dia, tot i la dificultat d'enxampar els culpables. Però la presència d'agents ja és una mesura dissuasiva. Com també ho seria la col·locació, durant una temporada, de càmeres, en places o indrets molt concrets, perquè la ciutadania té tot el dret a no ser controlada ni vigilada i a gaudir del carrer amb llibertat. I una tercera mesura són les sancions.

En alguns casos són millor les advertències, però en d'altres, com la crema de contenidors o els atacs contra els fanals, les multes han de ser elevades. Entre incivisme i vandalisme hi ha una diferència, i en les sancions ha de quedar clara. Incívics i vàndals només contribueixen a tenir una ciutat més bruta i a invertir uns diners que no hi ha i que tenen un destí molt més clar, com són els serveis socials