Els dispositius socials a Terrassa es van incrementant. Al primer trimestre del 2010 s’obrirà una casa compartida per a persones sense llar, un projecte que es fa realitat gràcies a un seguit de casualitats que gairebé es poden qualificar de miracle. La llar, que té una situació molt cèntrica, és molt a prop d'on viu l’alcalde, que ja ha manifestat que està orgullós de tenir-la a prop.
Tot començà a finals del 2008, quan el Sant Esperit oferí a la Fundació Busquets una casa que van rebre en herència perquè se li donés una finalitat social. Des de la fundació veuen la necessitat de convertir-la en una casa compartida per a persones sense llar, un punt més en el circuit de reinserció i rehabilitació, un pas més per a persones que es troben a l’alberg Andana i tenen la necessitat d’estabilitzar una part de la seva vida per poder fer un pas endavant decisiu.
La casa es trobava en molt mal estat i requeria d’una rehabilitació integral, el pressupost és molt elevat i les subvencions aconseguides no arribaven a cobrir ni el 30%. A principis de juliol del 2009 semblava que el projecte no podria tirar endavant per falta recursos, fins que el dia 13 Josep Martí, responsable del programa sense llar, va rebre una trucada “miraculosa”.
A l’altra banda del fil telefònic hi havia l'Assumpció Tobella, que li comunicà que volia donar al programa Sense Llar tots els diners que havia rebut com a hereva universal de Lucio Carretón, i el total era exactament la part de pressupost que mancava per realitzar el projecte de la fundació. Després d'assabentar-se del projecte de la casa compartida, l’Assumpció no dubtà ni un moment que aquest era el destí que el Lucio hagués volgut pels diners.
El projecte de la casa tira endavant i, amb coherència, està essent rehabilitada per l’empresa de reinserció Donem i la Fundació Pare Manel i moblada per Cercle Món. A més, no podria ser d’altra manera, la casa es dirà Llar Compartida Lucio Carretón, per recordar a aquell nen abandonat en un orfenat a Palència, que va viure al carrer però que, gràcies als serveis socials -i en especial a l’Assumpció Tobella- va refer la seva vida i es va acabar dedicant a cuidar els altres amb el cor, l’ànima i la butxaca.
Tot començà a finals del 2008, quan el Sant Esperit oferí a la Fundació Busquets una casa que van rebre en herència perquè se li donés una finalitat social. Des de la fundació veuen la necessitat de convertir-la en una casa compartida per a persones sense llar, un punt més en el circuit de reinserció i rehabilitació, un pas més per a persones que es troben a l’alberg Andana i tenen la necessitat d’estabilitzar una part de la seva vida per poder fer un pas endavant decisiu.
La casa es trobava en molt mal estat i requeria d’una rehabilitació integral, el pressupost és molt elevat i les subvencions aconseguides no arribaven a cobrir ni el 30%. A principis de juliol del 2009 semblava que el projecte no podria tirar endavant per falta recursos, fins que el dia 13 Josep Martí, responsable del programa sense llar, va rebre una trucada “miraculosa”.
A l’altra banda del fil telefònic hi havia l'Assumpció Tobella, que li comunicà que volia donar al programa Sense Llar tots els diners que havia rebut com a hereva universal de Lucio Carretón, i el total era exactament la part de pressupost que mancava per realitzar el projecte de la fundació. Després d'assabentar-se del projecte de la casa compartida, l’Assumpció no dubtà ni un moment que aquest era el destí que el Lucio hagués volgut pels diners.
El projecte de la casa tira endavant i, amb coherència, està essent rehabilitada per l’empresa de reinserció Donem i la Fundació Pare Manel i moblada per Cercle Món. A més, no podria ser d’altra manera, la casa es dirà Llar Compartida Lucio Carretón, per recordar a aquell nen abandonat en un orfenat a Palència, que va viure al carrer però que, gràcies als serveis socials -i en especial a l’Assumpció Tobella- va refer la seva vida i es va acabar dedicant a cuidar els altres amb el cor, l’ànima i la butxaca.
