L'atur empitjora la salut física i mental

Les persones sense feina pateixen més depressió i ansietat i altres malalties com ara diabetis o bronquitis | La por de perdre la feina també genera un alt nivell d'estrès

Publicat el 29 de desembre de 2009 a les 22:14
Estar sense feina empitjora la salut, tant física com psíquica. Situacions de crisi com l'actual incrementen la incidència de malalties com la diabetis, les úlceres, la hipertensió o la bronquitis crònica, que tenen més incidència entre la població aturada. Aquesta és una de les alertes del darrer informe de l'Observatori del Risc, que anualment elabora l'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES). El treball també recorda que el 29% dels aturats tenen una mala percepció de salut, mentre que entre les persones en actiu el percentatge és del 19%. Per la seva banda, metges de família i psicòlegs confirmen que el clima d'incertesa, catastrofisme i tensió ha augmentat els nivells d'estrès fins al punt de suposar, per a moltes persones, un risc altíssim de depressió i ansietat.

L'informe de l'Observatori del Risc adverteix que la situació d'atur provoca canvis en els estils de vida, de manera que s'observa que el consum de tabac, fàrmacs o de certes drogues és superior entre les persones que no tenen feina. D'altra banda, el treball alerta que la crisi encara té un altre efecte indirecte sobre la salut, ja que la disminució de recursos destinats a la salut i la reducció dels ingressos familiars poden limitar l'accés als serveis sanitaris.

Els aturats són les principals víctimes de la crisi, però María José Sánchez, metge del CAP Sant Gervasi i membre del grup de salut mental de la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària, assegura que moltes consultes per angoixa provenen de "persones que no han perdut la feina, però que tenen por de trobar-s'hi".

Els símptomes inicials de l'estrès són ben diversos: insomni, tristesa, cansament, maldecap, apatia, pensaments catastròfics... "Es tracta d'efectes menors que, si no van més enllà, formen part d'una reacció adaptativa normal", explica el psicòleg Òscar Asorey, de l'Institut d'Estudis Psicològics (ISEP). El repte és aconseguir superar aquesta fase i evitar un trastorn més greu. "Això depèn, bàsicament, dels recursos personals i del suport familiar i social de què disposa cadascú", explica la doctora Sánchez.

Aconseguir aixecar el cap no és fàcil, però, segons el psicòleg Òscar Asorey és encara més difícil si l'afectat no aconsegueix mirar-se la situació amb objectivitat. "Quedar-se sense feina és un problema, però no una catàstrofe", afirma. A partir d'aquí, per començar a sortir del pou, "el millor és posar-se objectius a curt termini i fer accions productives" de cara a trobar una nova feina, explica Asorey. "Amb realisme i sense fer-se falses il·lusions", adverteix el psicòleg.

Des de principis de 2008, la prescripció de psicofàrmacs a tot l'Estat ha augmentat un 15%. Tot i que la millor medicina contra els efectes de la crisi és el suport social i els recursos personals, la doctora Sánchez explica que, de vegades, cal ajut farmacològic per tractar símptomes com l'angoixa o l'insomni "perquè la persona pugui començar a reaccionar".