La Marga Martí és mare de dos fills i va tenir càncer de mama. Quan va haver-ho d’explicar als seus fills va trobar que era difícil de fer-los entendre la situació. A partir de la seva experiència va decidir escriure un conte per explicar als infants la seva malaltia. Un conte, La mare i els cavallers contra el càncer, per ajudar a totes les mares que es trobessin com ella. Oncolliga de Terrassa va participar en la seva edició.
Com et trobes ara de la malaltia?
Bé, però seguim lluitant.
Com va sorgir la idea de fer un conte per a nens?
Quan a mi em van dir que tenia càncer no vaig saber què dir als meus fills. Tampoc vaig trobar cap conte que m’ajudés a explicar-los-ho.
Què explica el conte?
Explica què va passar des del moment en què em van detectar càncer. Què va passar, per què hi va haver llàgrimes a casa, el procés de ràdioteràpia... Explica com va anar canviant la meva vida i la del meu entorn.
Quin paper van jugar els teus fills en l’elaboració del conte?
Per fer el conte jo em vaig basar molt en les paraules que em deien el Víctor i la Laura quan parlàvem de la malaltia. Està fet amb paraules molt senzilles.
Com va ser la malaltia?
Per a mi va ser molt difícil. Quan em van dir que tenia càncer no m’ho podia creure. Sempre penses que això passa als altres. Em vaig bloquejar.
Com va canviar el teu dia a dia?
El suport de la meva família va ser molt important. A més, vaig trobar l’associació del FAR, a Sabadell, que em va explicar tot el que necessitava saber. Oncolliga de Terrassa també em va ajudar moltíssim.
Què et va ajudar a tornar a la normalitat?
Poder tornar a la feina i començar a fer esport em va ajudar.
Com et prens ara la vida?
El meu sistema de valors ha canviat. Valoro petites coses i jo sóc primer.
Has conegut persones amb càncer que tinguin fills que hagin pogut utilitzar el conte?
Sí. Les voluntàries d’Oncolliga de Terrassa em van explicar que a vegades el portaven a l’hospital i que hi havia molta gent que el feia servir. També em van dir que els dibuixos que té el conte agradaven molt.
Què diries a les dones que es trobessin com tu?
Que s’ha de lluitar.
Com et trobes ara de la malaltia?
Bé, però seguim lluitant.
Com va sorgir la idea de fer un conte per a nens?
Quan a mi em van dir que tenia càncer no vaig saber què dir als meus fills. Tampoc vaig trobar cap conte que m’ajudés a explicar-los-ho.
Què explica el conte?
Explica què va passar des del moment en què em van detectar càncer. Què va passar, per què hi va haver llàgrimes a casa, el procés de ràdioteràpia... Explica com va anar canviant la meva vida i la del meu entorn.
Quin paper van jugar els teus fills en l’elaboració del conte?
Per fer el conte jo em vaig basar molt en les paraules que em deien el Víctor i la Laura quan parlàvem de la malaltia. Està fet amb paraules molt senzilles.
Com va ser la malaltia?
Per a mi va ser molt difícil. Quan em van dir que tenia càncer no m’ho podia creure. Sempre penses que això passa als altres. Em vaig bloquejar.
Com va canviar el teu dia a dia?
El suport de la meva família va ser molt important. A més, vaig trobar l’associació del FAR, a Sabadell, que em va explicar tot el que necessitava saber. Oncolliga de Terrassa també em va ajudar moltíssim.
Què et va ajudar a tornar a la normalitat?
Poder tornar a la feina i començar a fer esport em va ajudar.
Com et prens ara la vida?
El meu sistema de valors ha canviat. Valoro petites coses i jo sóc primer.
Has conegut persones amb càncer que tinguin fills que hagin pogut utilitzar el conte?
Sí. Les voluntàries d’Oncolliga de Terrassa em van explicar que a vegades el portaven a l’hospital i que hi havia molta gent que el feia servir. També em van dir que els dibuixos que té el conte agradaven molt.
Què diries a les dones que es trobessin com tu?
Que s’ha de lluitar.
