Només el 31% dels difunts són incinerats. Foto: Cedida
La posada en marxa del forn crematori de Sabadell ha tingut una forta incidència sobre el nombre d'incineracions de cadàvers fetes a la ciutat egarenca. Mercè Corbera, consellera delegada de la Societat Municipal de Serveis Funeraris de Terrassa, SA, afirma que no ha estat cap sorpresa i que es comptava amb què els sabadellencs empressin el servei més pròxim i deixessin de desplaçar-se a l'altra capital de la comarca.
El total d'incineracions fetes el 2011 a les instal·lacions de Can Torrella va ser de 1.160, per 1.421 el 2010 i 1.327 el 2009. Després d'uns anys d'un creixement gairebé exponencial, ara les xifres s'han estabilitzat, tot i la distorsió que ha ocasionat l'obertura del centre de Sabadell. Mercè Corbera remarca que va haver-hi uns anys on la incineració semblava una moda. Ara mateix, només el 31 per cent dels difunts passen pel forn, mentre que en els altres casos les famílies opten per l'enterrament tradicional.
Sí s'han detectat canvis en el destí de les cendres. En un principi, els terrassencs que es decantaven per aquesta fórmula acostumaven a endur-se les restes a casa. Potser, diu Corbera, per la influència de les pel·lícules americanes.
En aquest moment, "i suposo que en part gràcies a totes les campanyes que hem fet" la ciutadania ja sap que té moltes opcions: conservar-les, dins l'urna, als columbaris que hi ha al mateix cementiri o a la mateixa llar; esventar-les (llevat dels jardins i les vies públiques) allà on es desitgi -mar, muntanyes, rius- o al jardí del repòs de les instal·lacions municipals; enterrar-les en parcel·les que siguin propietat dels familiars o en llocs especialment dissenyats per a aquesta finalitat, o bé deixar-les en nínxols. "Abans, molts cops els familiars no sabien què fer-ne. Era un veritable problema."
El Crematori Municipal de Terrassa està dotat de tres forns d’incineració de darrera tecnologia, que permeten donar servei a la ciutat de Terrassa, la seva comarca i altres poblacions de tot Catalunya.
Pel que fa a les defuncions ateses pels serveis funeraris locals (Terrassa i poblacions de l'entorn), les xifres romanen constants, amb 2.382 el 2009; 2.457 el 2010, i 2.356 el 2011. Les variacions, explica Corbera, són més que res conjunturals. I si es miren només les defuncions de terrassencs, passa exactament el mateix, amb 2.118 el 2009; 2.220 el 2010, i 2.159 el 2011.
Les religions i la cremació- Catòlica: va ser acceptada en el Concili Ecumènic de 1962 i el 8 de maig de 1963, per la Congregació Romana per a la Doctrina de la Fe (Codi de Dret Canònic, Canon 1176)
- Protestant: els calvinistes i els luterans poden practicar-la des del 1898, però fins ara no està permesa als adventistes.
- Ortodoxa: no està contemplada en cap mena de regla canònica.
- Jueva: no està permesa, però els jueus liberals la toleren.
- Islàmica: l'Islam no reconeix aquesta pràctica.
- Budista: està permesa.
