Pocs dies després de l’anunci del seu nou lloc de treball, expressa en una entrevista amb LaTorre l’agraïment a la direcció de l’ONCE per confiar en ella sent jove i a l’anterior director, Francisco Aguilar, per l’ajuda dels primers dies. Amb aquest nou càrrec, Badia passa a estar al càrrec de les actuacions a Sant Cugat, Rubí, Olesa de Montserrat, a més de Terrassa, una de les ciutats millor adaptades a les necessitats de les persones amb discapacitat visual.
- Quin ha sigut el seu camí fins a arribar on està avui?
- En primer lloc, vull explicar que soc una persona albina i que l'albinisme implica una absència de melanina a la pell, cabell i ulls. Això provoca una discapacitat visual greu, cosa que molta gent no relaciona, i és per això soc afiliada a l'ONCE des de ben petita. Quan vaig acabar la carrera, vaig decidir que me n'anava a Barcelona per tenir una nova vida i conèixer a gent nova. És allà vaig començar a la venda per tenir els meus diners. A partir d'aquí, he estat venent tres anys i mig coneixent-me la ciutat de dalt a baix, ja que he estat en diversos punts de venda. L'últim any he estat al barri de Gràcia, on he tingut la meva clientela i he estat molt bé, fins que m'he anat implicant en temes dins de l'organització i al final m'han ofert aquest càrrec. Últimament, estan apostant per gent jove i, aprofitant que també soc noia, van considerar les dues coses i la veritat és que estic molt contenta.
- Què ens pot dir de la seva experiència com a venedora a l'Hospital Clínic i al barri de Gràcia?
- Estar de cara el públic és molt divertit, trobes gent de tota mena. Hi ha gent que és molt maca i, bé, sempre hi ha algun cas puntual menys agradable. Al final a la venda estàs treballant tu sola, sí que és veritat que tens un equip darrere que t'ajuda, però estàs sol i tens la llibertat de gestionar-ho com vulguis. Això m'ha ajudat molt a créixer com a persona perquè acabes perdent la timidesa. Ha sigut una experiència molt positiva.
- Com ha sigut l'acollida de la gent en l'arribada al seu nou càrrec?
La veritat és que molt bona. Els companys de l'oficina m'han ajudat en el dia a dia a conèixer totes les tasques que he de realitzar. També he tingut el suport de l'antic director, Francisco Aguilar, que és qui controlava molt bé tot i ha estat explicant-m'ho. Desconeixia Terrassa, no havia vingut mai, i ara a poc a poc estic coneixent la ciutat. A més a més, l'alcalde, Jordi Ballart, i la regidora de Gent Gran, Mónica Polo, també em van donar la benvinguda.
[blockquote]"La tasca principal és oferir serveis socials a aquelles persones amb una discapacitat visual"[/blockquote]
- Com s'ha pres la responsabilitat que li han donat?
- És cert que m’han donat una agència molt gran, per tant, és un repte important. Però estic molt il·lusionada i amb moltes ganes d'anar coneixent a tots els venedors i els afiliats. Tinc ganes d'organitzar algun taller per anar coneixent a tothom i saber quines són les seves exigències i necessitats, per així poder organitzar alguna activitat.
La nova directora agafa el relleu de Francisco Aguilar. Foto: Lluís Tomàs
- Com valora que hagin apostat en vostè?
- Normalment, se sol valorar l'experiència i la trajectòria que hagis tingut. Però els joves també podem aportar bones idees, sobretot noves fresques i innovadores. Estic molt contenta amb l'equip directiu de l’ONCE de Catalunya perquè estan optant per contractar gent jove. Ara mateix hi ha set directors al voltant dels 30 anys en un total de 17 agències.
- Creu que la tasca de l'ONCE està prou valorada per la gent de carrer?
- La gent acostuma a conèixer més de l'ONCE la part dels venedors i el joc responsable, però la tasca principal és oferir serveis socials a aquelles persones amb una discapacitat visual. Al final el important són els serveis que oferim a aquesta gent; siguin ajudes òptiques que poden necessitar, rehabilitació en quant a aprendre a utilitzar el bastó, memoritzar recorreguts, com moure's dins de la seva pròpia casa, etc. A part, també tenim en compte l'oci, organitzem tallers i sortides perquè aquesta gent es pugui trobar entre si i compartir les seves experiències personals amb altres persones que també tenen una discapacitat visual.
[blockquote]"Terrassa és un exemple d'adaptació amb el Pacte per l'Accessibilitat Universal"[/blockquote]
D’altra banda, també tenim servei per la gent que usa gos pigall i no pot controlar totes les necessitats de l'animal o atenció telefònica, entre d’altres. També tenim treballadors socials, psicòlegs; en general un equip de personal que ajuden en el moment de perdre la visió, que pot ser complicat.
- La pregunta anava més per la primera associació que es fa de l'ONCE amb el joc.
- Hauria d'associar-se més bé a la labor que es fan amb les persones amb discapacitat. Tasques que es poden fer gràcies als ingressos del joc responsable, que són els recursos econòmics que ens permeten donar servei als afiliats. A part de donar feina a persones amb discapacitat, perquè els venedors de l'ONCE poden ser tant persones afiliades com persones que tinguin una discapacitat diferent de la visual, igual o superior al 33%.
- Ha estat nomenada directora de l’agència de Terrassa, quines tasques implica?
- L’agència de Terrassa engloba una àrea d’influència on també es troben Sant Cugat, Rubí i Olesa de Montserrat, que és on nosaltres tenim desplegats un total de 122 venedors. Respecte als afiliats, tenim un total de 524 que també poden ser d’altres poblacions com Matadepera.
Badia està a càrrec de l'agència que treballa a Terrassa, Rubí, Sant Cugat i Olesa de Montserrat. Foto: Lluís Tomàs
- Quin camí falta perquè les persones amb discapacitat estiguin totalment integrades a la societat?
- Considero que encara hi ha molt per fer, hi ha moltes altres ciutats i pobles on l'adaptació és ínfima. Tot i això, Terrassa és un exemple d'adaptació gràcies al Pacte per l'Accessibilitat Universal. L'Ajuntament està molt implicat en ajudar a les persones amb discapacitat. Per exemple, aquí tots els semàfors estan adaptats, les voreres tenen botons al terra que ajuden a guiar-se, el transport públic té indicacions sonores, etc.
[blockquote]"L'albinisme implica una absència de melanina a la pell, cabell i ulls. Això provoca una discapacitat visual greu"[/blockquote]
Ara bé, és molt difícil acontentar a tothom. Perquè les persones amb discapacitat visual tenim unes necessitats, però potser les mesures que es prenguin al nostre favor perjudiquen una altra persona que va en cadira de rodes, per exemple.
- Creu que existeix una manca de pedagogia a la societat entorn de les relacions amb persones amb discapacitat?
- Quan més s'aprèn és quan es té una relació propera i directe. Una persona que no ha tingut tracte amb algú amb discapacitat no sap com actuar correctament. Si tu et trobes amb una persona cega pel carrer, potser tindràs la tendència d'anar a agafar-la per guiar-la, en lloc de preguntar-li si realment ho necessita. Al final, més enllà de si existeix o no una manca de pedagogia, el que s'ha de fer és preguntar.
