Un dels rucs que puja el menjar a La Mola Foto: Restaurant La Mola

Tan antiga  com la presència humana al cim de la Mola és la presència de rucs i mules. Aquests animals han estat sempre els responsables de pujar i baixar tot el necessari per fer vida al cim de la muntanya del Vallès.

Actualment hi viuen dos rucs de raça catalana i sis mules, que són un híbrid entre cavall i burro. Viuen uns 30 anys i en treballen entre 15 i 20, un cop l’animal es fa gran el deixen pasturant al cim fins que mor i l’enterren allà dalt.

El dia a dia d’aquests animals és molt tranquil, tal com ens explica en Joan Bernabí, un dels socis del restaurant. Entre setmana viuen en total llibertat al cim de la Mola, els caps de setmana els posen dins d’un tancat d’una hectàrea per evitar que la gent els molesti. Quan estan en llibertat entren i surten lliurament de les quadres que hi ha sota el restaurant. Només hi dormen en cas de setmanes de molta pluja o fred.

Gairebé cada dia fan un viatge carregats d’uns 80 quilos. “En podrien portar més però no es tracta d’esgotar-los. És preferible que portin menys carrega i facin més viatges a la setmana” explica Bernabí. Tot el procés dura entre 4 i 6 hores, per pujar i baixar en dues hores escasses.  

A la baixada porten la brossa que genera el restaurant fins a Can Pobla, allà recullen el menjar, generadors, carbó i el seu propi pinso i el pugen cap al monestir.

Els donen menjar dos cops, un cop carregats, abans de sortir del cim i l’àpat important un cop han tornat i descarregat.

L’alternativa és l’helicòpter. Així es va pujar la taula d’orientació, i des del restaurant només recorden haver-lo fet servir per pujar la cafetera de tres mànecs i va ser perquè “pesa gairebé 80 quilos. Per pes la podien dur els rucs, però era molt complicat subjectar-la sense fer-los mal a ells o fer malbé un aparell molt valuós”.

La resta: pintura, ciments, vidres i marcs de finestres i qualsevol cosa imaginable l'han pujada els rucs, plogui, nevi o ventegi