A la lliga femenina no hi ha representació egarenca a la final. Una autèntica llàstima, perquè el CD Terrassa s’ho mereixia de totes totes. Un molt bon equip amb un excel·lent entrenador que enguany no ha obtingut el gran premi. Ara només queda hoquei egarenc a la Princess Lliga.
A priori semblava que el RC Polo i el Club de Campo sortien amb cert avantatge. Per plantilla, pressupost i, sobretot, perquè disputaven dos partits a casa. Vist així, hi estic d’acord. Però que ningú se’n refiï.
L’Egara va aconseguir el primer punt de les semifinals gràcies a un gran Quico Cortès, que va demostrar que des de la porteria també es pot liderar un equip. Els ratllats en les darreres temporades tenien molta més moral que els madrilenys. Mentalment eren més forts i s’emportaven els partits igualats. A la Copa del Rei semblava que enguany es podrien girar les tornes gràcies a la plantilla construïda per Xavi Arnau, després d’una gran inversió. Però aquest diumenge al Pla del Bon Aire, l’Egara va tornar a guanyar el pols. La pressió torna al Club de Campo, que tot i jugar a casa, haurà de salvar dos ‘match ball’.
A l’altra banda del quadre, molts poden pensar que el Princess Polo té un peu i mig a la final després del triomf a domicili. Objectivament, sí. Però l’Atlètic és molt Atlètic. I al final entre jugar a Can Salas o a la Diagonal no hi ha tanta diferència. Tot i la derrota, l’equip de Pallarols ja va demostrar en el primer partit que no es rendeix mai. Va ser capaç d’igualar un 0 a 2 i va estar buscant l’empat fins al final. Si salven el partit de dissabte, no dubto que els groc-i-negres lluitaran pel títol.
Una final Atlètic - Egara seria un premi a una filosofia. A una manera d’entendre el l’esport. Un hoquei que prioritza a la gent de casa, on la principal inversió es fa a la base. En definitiva, l'hoquei de sempre. El de Terrassa.
A priori semblava que el RC Polo i el Club de Campo sortien amb cert avantatge. Per plantilla, pressupost i, sobretot, perquè disputaven dos partits a casa. Vist així, hi estic d’acord. Però que ningú se’n refiï.
L’Egara va aconseguir el primer punt de les semifinals gràcies a un gran Quico Cortès, que va demostrar que des de la porteria també es pot liderar un equip. Els ratllats en les darreres temporades tenien molta més moral que els madrilenys. Mentalment eren més forts i s’emportaven els partits igualats. A la Copa del Rei semblava que enguany es podrien girar les tornes gràcies a la plantilla construïda per Xavi Arnau, després d’una gran inversió. Però aquest diumenge al Pla del Bon Aire, l’Egara va tornar a guanyar el pols. La pressió torna al Club de Campo, que tot i jugar a casa, haurà de salvar dos ‘match ball’.
A l’altra banda del quadre, molts poden pensar que el Princess Polo té un peu i mig a la final després del triomf a domicili. Objectivament, sí. Però l’Atlètic és molt Atlètic. I al final entre jugar a Can Salas o a la Diagonal no hi ha tanta diferència. Tot i la derrota, l’equip de Pallarols ja va demostrar en el primer partit que no es rendeix mai. Va ser capaç d’igualar un 0 a 2 i va estar buscant l’empat fins al final. Si salven el partit de dissabte, no dubto que els groc-i-negres lluitaran pel títol.
Una final Atlètic - Egara seria un premi a una filosofia. A una manera d’entendre el l’esport. Un hoquei que prioritza a la gent de casa, on la principal inversió es fa a la base. En definitiva, l'hoquei de sempre. El de Terrassa.
