Al text mostren a seva "perplexitat i estranyesa" davant del que consideren "actituds ben poc implicades" per part d'"autoritats de la Generalitat que gaudeixen de la màxima responsabilitat" a l'hora de fer tot el possible per garantir la unitat de la col·lecció dels dos museus. En aquest sentit, la facultat reclama a la Generalitat que exerceixi "totes les competències que la llei li imposa en la protecció del patrimoni cultural del qual és propietari i custodi" per tal que les peces no siguin traslladades a Sixena el 25 de juliol tal com ordena un decret del jutjat número 1 d'Osca.
Aquesta setmana la Generalitat ha iniciat dos nous procediments davant dels tribunals. En primer lloc ha presentat un recurs contra el decret del jutjat de primera instància i instrucció número 1 d'Osca que ordena el trasllat dels béns el proper 25 de juliol. En aquest recurs s'insisteix en què la resolució del jutjat d'Osca no és ferma i en la vulneració que es fa de les competències de la Generalitat en matèria de patrimoni.
El segon procediment es tracta d'un nou incident d'execució davant del Tribunal Constitucional (TC), que se suma al que es va presentar l'11 de juny de 2015 i que encara està pendent de resolució. El Govern defensa que no es pot executar cap trasllat dels béns, ja que la resolució no es pot considerar ferma fins que el TC hagi resolt els dos incidents d'execució. En l'escrit presentat al jutjat, la Generalitat considera "incomprensible" dur les peces a un immoble privat no protegit abans de les resolucions judicials.
Malgrat això, el comunicat emès aquest divendres i signat pel deganat de la Facultat de Lletres de la UdL es mostra crític amb l'actitud que es considera que està tenint el departament de Cultura en aquest afer. La facultat argumenta que es posicioni sobre aquest afer atenent a la tasca docent i investigadora que es porta a terme sobre les arrels comunes de les terres històricament agrupades al bisbat de Lleida.
Després de mostrar a seva "perplexitat i estranyesa" davant del que consideren "actituds ben poc implicades" per part d'"autoritats de la Generalitat que gaudeixen de la màxima responsabilitat", la facultat recorda que "la Llei del Patrimoni Cultural Català i la Llei de Museus obliguen la Generalitat de Catalunya a tenir cura dels béns que són de la seva propietat i a vetllar per a la seva protecció i conservació".
Per això, "ens sobta que hàgim de reclamar que la Generalitat de Catalunya exerceixi la seva competència jurídica, administrativa i legislativa en matèria de patrimoni cultural, prevista en el propi Estatut d'Autonomia, en la Llei de Museus i en la Llei de Patrimoni Cultural Català. Aquest marc jurídic permet assumir garanties i cobertura suficients per protegir el patrimoni cultural.
Després de qüestionar els fonaments de dret de la sentència que contempla el trasllat de les obres a l'Aragó, el comunicat de la facultat afegeix que "és evident que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implicaria fer cas omís a la legislació catalana en posar en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Atès que la llei de Patrimoni Cultural Català obliga a la Generalitat a garantir la conservació d'aquests béns, costa d'entendre que es plantegi acceptar un trasllat de les obres posant-les sota un risc com l'existent si es traslladessin les obres a un espai amb garanties de conservació i seguretat tan poc garantides com en l'actualitat és el monestir de Sixena".
Per concloure, el comunicat exigeix que "en la conjuntura actual el govern de Catalunya es limiti a exercir totes les competències que la llei li imposa en la protecció del patrimoni cultural del que és propietari i custodi.
Alhora, entenem que el manteniment de la unitat històrica de les col·leccions artístiques provinents del bisbat de Lleida en la seva secular unitat des de 1149 fins a 1995, tal com s'efectua en el discurs expositiu del museu de Lleida Diocesà i Comarcal, facilitarà la via cap a veritables solucions al conflicte existent. Aquest, més que en seu judicial, sols trobarà una solució real i socialment acceptable en el desenvolupament de les vies de diàleg entorn a la realitat comuna entre les terres orientals d'Aragó i les occidentals de Catalunya".
El segon procediment es tracta d'un nou incident d'execució davant del Tribunal Constitucional (TC), que se suma al que es va presentar l'11 de juny de 2015 i que encara està pendent de resolució. El Govern defensa que no es pot executar cap trasllat dels béns, ja que la resolució no es pot considerar ferma fins que el TC hagi resolt els dos incidents d'execució. En l'escrit presentat al jutjat, la Generalitat considera "incomprensible" dur les peces a un immoble privat no protegit abans de les resolucions judicials.
Malgrat això, el comunicat emès aquest divendres i signat pel deganat de la Facultat de Lletres de la UdL es mostra crític amb l'actitud que es considera que està tenint el departament de Cultura en aquest afer. La facultat argumenta que es posicioni sobre aquest afer atenent a la tasca docent i investigadora que es porta a terme sobre les arrels comunes de les terres històricament agrupades al bisbat de Lleida.
Després de mostrar a seva "perplexitat i estranyesa" davant del que consideren "actituds ben poc implicades" per part d'"autoritats de la Generalitat que gaudeixen de la màxima responsabilitat", la facultat recorda que "la Llei del Patrimoni Cultural Català i la Llei de Museus obliguen la Generalitat de Catalunya a tenir cura dels béns que són de la seva propietat i a vetllar per a la seva protecció i conservació".
Per això, "ens sobta que hàgim de reclamar que la Generalitat de Catalunya exerceixi la seva competència jurídica, administrativa i legislativa en matèria de patrimoni cultural, prevista en el propi Estatut d'Autonomia, en la Llei de Museus i en la Llei de Patrimoni Cultural Català. Aquest marc jurídic permet assumir garanties i cobertura suficients per protegir el patrimoni cultural.
Després de qüestionar els fonaments de dret de la sentència que contempla el trasllat de les obres a l'Aragó, el comunicat de la facultat afegeix que "és evident que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implicaria fer cas omís a la legislació catalana en posar en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Atès que la llei de Patrimoni Cultural Català obliga a la Generalitat a garantir la conservació d'aquests béns, costa d'entendre que es plantegi acceptar un trasllat de les obres posant-les sota un risc com l'existent si es traslladessin les obres a un espai amb garanties de conservació i seguretat tan poc garantides com en l'actualitat és el monestir de Sixena".
Per concloure, el comunicat exigeix que "en la conjuntura actual el govern de Catalunya es limiti a exercir totes les competències que la llei li imposa en la protecció del patrimoni cultural del que és propietari i custodi.
Alhora, entenem que el manteniment de la unitat històrica de les col·leccions artístiques provinents del bisbat de Lleida en la seva secular unitat des de 1149 fins a 1995, tal com s'efectua en el discurs expositiu del museu de Lleida Diocesà i Comarcal, facilitarà la via cap a veritables solucions al conflicte existent. Aquest, més que en seu judicial, sols trobarà una solució real i socialment acceptable en el desenvolupament de les vies de diàleg entorn a la realitat comuna entre les terres orientals d'Aragó i les occidentals de Catalunya".
