Els Reis Mags són coneguts com a Reixos a la ciutat de Lleida. Aquesta nomenclatura popularment acceptada és també habitual en altres ciutats de les comarques de Ponent, de les terres de l'Ebre i del País Valencià, i li dóna a la tradició un punt extra d'arrelament i idiosincràsia. A la capital del Segrià es desconeixia fins ara quina va ser la primera cavalcada de Reixos, un interrogant que s'ha resolt ara gràcies a la investigació del periodista Josep Ramon Ribé que, juntament amb diversos historiadors lleidatans, ha bastit un llibre dels Reixos editat per Pagès Editors.
Ribé assegura que aquesta obra és "el llibre definitiu" dels Reixos, un treball que aporta informació inèdita com imatges de la primera rua de Reis el 6 de gener del 1936 i que desmunta mites com el de l'execució de l'alcalde Rovira Roure. Ribé atén Nació juntament amb Òscar Caberol, actual president de l'Associació dels Reixos de Lleida.
Per què ara un llibre sobre els Reixos de Lleida?
Perquè era necessari que hi hagués una obra amb profunditat històrica sobre aquesta tradició. Ens agrada dir que aquest és el llibre definitiu sobre els Reixos de la ciutat de Lleida perquè es fa un repàs a la història, s’aporta documentació inèdita, es resolen interrogants i es desmenteixen relats que havien passat de boca en boca durant anys
Com quin?
Com el que deia que l’alcalde Rovira Roure va ser afusellat per haver organitzat una cavalcada de Reis. Aquest capítol l’ha escrit l’historiador Jaume Barrull i especifica que en cap arxiu s’ha trobat un sol document que acrediti que l’execució fos per aquesta raó. Aquest mite ha estat desmentit. També hem aconseguit documentar el dia i l’any de la primera cavalcada a la ciutat.
Quan va ser?
El matí del dilluns 6 de gener del 1936. L’arxivera municipal, Iolanda Enjuanes, i la de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Marta Llovera, han fet una feina excepcional. S’han localitzat deu imatges inèdites d’aquell dia amb una resolució excel·lent. A més, també s’ha trobat un enregistrament en vídeo que dura poc més d’un minut i en el qual es veu la gentada que hi havia pels carrers de Lleida. Similar al que es veu en les cavalcades actuals. El fet que es gravés ens indica la rellevància d’aquell esdeveniment. Ens diuen els historiadors que aquella gravació és de les més antigues que hi ha de la ciutat de Lleida en general.
S'ha localitzat un enregistrament de la primera cavalcada, el 6 de gener del 1936. És una de les gravacions més antigues que hi ha de la ciutat de Lleida
Però no era la primera vegada que algú es vestia de rei a Lleida.
No. Un any abans s’havia fet un acte multitudinari organitzat per l’ajuntament en el qual es repartien regals a la mainada. De cavalcada, però no n’hi va haver l’any 1935. De fet, només existien de manera fictícia als diaris.
Es feien noticies de falses cavalcades?
Exacte! El 6 de gener del 1910 el diari El País publica en portada la notícia de la cavalcada de Reis a la ciutat de Lleida. I no va passar!. És una crònica molt versemblant i fins i tot rep la felicitació d’altres periòdics de la ciutat.
La segona cavalcada que es fa a la ciutat ja és després de la Guerra Civil. El 1940.
Són esdeveniments molt diferents als del 1936. Ho organitzen la Organización Juvenil Española (OJE) i els militars, que tenen alguns cavalls però pocs més recursos. No són actes amb molta afluència de gent. La postguerra era dura i, a més, no existia el costum d’anar a veure els Reixos al carrer. Aleshores es feien el 5 de gener a la tarda, amb poca il·luminació i molt fred. L’alcalde Blas Mola acaba amb el protagonisme dels generals i capitans.
El rei negre Mingo Mateo i el camarlenc etern Albert Llorens han estat dues de les personalitats més estimades i entranyables de la història dels Reixos a Lleida
Per quina raó?
Era un polític astut i va intuir que la cavalcada començava a interessar a la gent. Se’l va apropiar per l'ajuntament i van establir tres reis, que van fer-ho del 1952 al 1959. Eren Lluís Estadella, Lluís Domènech i Antoni Aige. El Paer en cap tenia la intenció de regenerar el teixit polític i social a la ciutat, i va voler que els Reixos fossin lleidatans. Afins al règim franquista, evidentment.
Al llibre hi ha un capítol dedicat a Albert Llorens, l’etern camarlenc.
Ha estat una de les personalitats més rellevants de la història dels Reixos de Lleida. Va exercir el càrrec de camarlenc del 1960 al 2017. 58 anys! Llorens era un home de teatre que es posava molt en el paper de patge reial. Els dies previs feia l’avantsala de la cavalcada amb diversos actes de recollida de cartes, recepció d’infants... era un dels encarregats de maquillatge i, a més, durant la cavalcada portava fil i agulla per si calia fer algun pedaç. Més d’un cop va haver de fer-ho, com també arreglar alguna barba caiguda. Li hem volgut fer un homenatge amb l’entrevista que apareix al llibre. Allà hi exposa alguna reflexió sobre com hauria de ser la festa dels Reixos.
Com quina?
Que els Reixos tinguessin un responsabilitat de tres anys. Ara la rotació és anual, i això vol dir que ningú té temps de posar-se en el paper de rei i desenvolupar-lo. El primer any estàs en un núvol i et passa tot a molta velocitat. Llorens manté la teoria que les mateixes persones haurien de tornar-se a posar en el rol dels Mags per afermar el personatge i agafar més experiència. El tercer i darrer any, seria per desplegar tot el coneixement i gaudir de l’experiència amb consciència i tranquil·litat.
Qui decideix els Reixos de cada any?
L’alcalde de la ciutat.
L’associació no hi té res a dir?
Hauria de tenir un paper més important. Però fins ara han estat els alcaldes els que han escollit. Antoni Siurana va decidir que s’acabés l’etapa dels tres Reis amb més trajectòria: Enric Castells, Enric Pascual i Mingo Mateo, una de les persones més entranyables de les cavalcades a la ciutat. Ells van fer-ho del 1960 al 1984, i Siurana va optar per posar fi a aquest “regnat” unint-lo amb el privilegi d’estrenar nous vestits. Als tres Reixos no els hi va agradar la seva abdicació forçada, però així es va fer. Molts anys després, el mateix Siurana va fer de Melcior l’any 2004.
Tot un conseller d’Agricultura vestit de Rei blanc
I va haver-hi polèmica. Aquell any els pagesos estaven revoltats. La situació era similar a l’actual. Els sindicats es van assabentar que Siurana seria Melcior i van amenaçar en boicotejar la cavalcada. Finalment es va celebrar, però amb desenes de Mossos d’Esquadra de paisà repartits pel tot el recorregut. No les tenien totes.
L'any 2004, el conseller d'Agricultura Antoni Siurana va fer de Melcior i els pagesos van amenaçar en boicotejar la cavalcada. Desenes de Mossos d'Esquadra de paisà van infiltrar-se en el recorregut
L’alcalde actual de la ciutat també va fer de rei.
Fèlix Larrosa va fer de Baltasar l’any 2000. Aleshores encara es pintaven les cares del Rei negre, i Larrosa explica que va acabar gairebé despintant-se el nas perquè tenia el tic de posar-se bé les ulleres amb el dit índex.
Els Reixos han arribat molt sovint amb tren. Per què?
És el transport més fàcil. Arribaven amb el tren antic de la Garrafeta fins que Renfe va demanar un lloguer per fer servir la locomotora. Com que era molt elevat es va deixar de fer servir. Un any, un dels Reis Mags va pagar de la seva butxaca el preu del lloguer. Ara arriben amb el tren de la Pobla, barrejats amb els usuaris de la línia. Té poca espectacularitat. L'any 2011 van arribar amb avioneta a l'Aeroport d'Alguaire; va ser una idea de l'alcalde Àngel Ros, que es va gastar una gran partida pressupostària per muntar aquella cavalcada.