L'església de Sant Serni de Cabó, a l'Alt Urgell, mostrarà el proper dissabte 4 d'abril, aprofitant les vacances de Setmana Santa, algunes de les joies del patrimoni documental antic de Catalunya, entre les quals, els Greuges dels Homes de  Sant Pere de Graudescales, o també coneguts com a Zo son clams. Dels altres documents que no són els Greuges de Guitard Isarn, se'n  mostraran fotografies. 
 
Cabó, maridatge de documentació antiga i paisatges
 
La iniciativa és de l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet, que d'aquesta manera duu a terme una jornada de portes obertes a  l'església romànica de Sant Serni de Cabó, per donar a conèixer una part dels seus elements culturals. L'obertura permetrà  no solament visitar l'interior del recinte religiós, sinó també  contemplar una de les joies del seu patrimoni;  el facsímil del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un dels documents més antic en llengua catalana datat entre 1080-1095.
 
L'Associació ha manifestat que la jornada  permetrà saber de la importància tant a nivell històric com lingüístic del document, alhora que s'animarà  als visitants a realitzar un maridatge particular; atansar-se als indrets que s'esmenten en el  pergamí:  el propi poble de Cabó, l’Oliva d’Ares, la casa Boixadera o el llogarret del Pui.
 
D’altra banda amb la intenció de crear sinergies amb altres indrets i comarques  que també disposen en el seu patrimoni de primers textos  amb presència de català, es mostraran fotografies d'aquests manuscrits, amb la qual cosa els visitants podran adquirir una idea global d’aquest rellevant conjunt documental. Entre les imatges no hi podran mancar les Homilies d'Organyà, (se'n pot veure un facsímil a l'oficina de turisme de la vila) els juraments del Pallars i els Greuges dels Homes de Sant Pere de Graudescales  del Solsonès.
 
Aquests manuscrits tot i que s'alberguen en diferents arxius de Catalunya, són originaris de territoris ( Alt Urgell, Pallars i Solsonès) pertanyents a l'antic bisbat d'Urgell. Segons explica Joan Anton Rabella, filòleg, cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i estudiós del pergamí dels Greuges de Guitard Isarn, en aquesta zona la romanització no fou tant forta, el que comportà una pervivència més gran del substrat i, per tant, una llatinització menys consolidada.
 
L'accés a l'església serà  gratuït i l'horari de 10 a 14 del matí i de 16 a 20 de la tarda.