Després d'una gran novel·la un escriptor pot quedar “baldat”, almenys aquesta és l'experiència de Jaume Cabré. Ja li va passar després d'escriure 'L'ombra de l'eunuc' el 1996 i 'Les veus del Pamamo' el 2004, i així li va passar amb 'Jo confesso' el 2011. Per superar aquests episodis, i com a “procés terapèutic”, Cabré ha pres el costum d'endinsar-se en els camins de l'assaig. Així ho va fer amb 'El sentit de la ficció', el 1999 i amb 'La matèria de l'esperit' el 2005, i així ho ha tornat a fer ara, amb 'Les incerteses', el seu darrer llibre.

En aquest últim volum, Cabré obre al lector el seu taller literari i comparteix les seves experiències culturals i les seves reflexions al voltant de l'ofici d'escriure. “Fa anys que m'adono que cada vegada em costa més escriure", reflexiona Cabré, al temps que aprofita el llibre per reivindicar l'obra d'alguns dels seus escriptors més estimats, un dels quals és Manuel de Pedrolo.

De fet, sobre De Pedrolo, de qui enguany se celebren els vint-i-cinc anys de la seva mort, lamenta que no es conegui prou la seva obra. “Sap greu que només se'l conegui pel 'Mecanoscrit del segon origen'”, assegura Cabré en referència a l'obra més coneguda de De Pedrolo, tot i que no necessàriament la millor, ja que “va escriure molt i en aquest cas és fàcil tenir alts i baixos”.

“Sóc pedrolià”

“Sóc pedrolià”, ha afirmat Cabré, que considera que De Pedrolo “es va veure llastat per la censura, que va ocasionar un desordre en la seva producció”. I és que, segons explica Cabré, quan els censors li demanaven canvis en una obra, “ell preferia no modificar el text i tornar a presentar-lo al cap d'uns anys”, un joc que va tenir com a conseqüència que no es conegués prou bé la seva extensa producció, de la que en destaca obres com 'Viure a la intempèrie', el cicle de novel·les 'Temps obert', i d'altres com 'Totes les bèsties de càrrega' i 'Cendra per Martina'.

Pel que fa a la seva pròpia obra, Jaume Cabré es resisteix a esclarir en què treballa actualment, perquè “la resposta a si faig una novel·la mai és sí o no”. De fet admet que està escrivint “coses”, però que aquest fet no implica res en si mateix, perquè mai es planteja res més que “escriure”. Per saber si de tot plegat en surt una novel·la doncs, caldrà esperar un temps.