Comanegra recupera l’assagisme polític de Pedrolo «enterrat» per la censura

Jordi Puig explica que l'antologia ofereix "una imatge rica i complexa" de molts anys de pensament polític de l'autor

Publicat el 28 d’agost de 2025 a les 14:27

L’editorial Comanegra publicarà el pròxim 3 de setembre “Prosa de combat”, un volum que rescata la faceta més política de Manuel de Pedrolo. El llibre inclou l’assaig censurat Cartes de Catalunya, diversos articles inèdits dels anys seixanta i setanta que “van quedar enterrats per la censura” i una àmplia selecció de textos apareguts originalment a Serra d’Or, Canigó i Avui, però mai recollits en cap llibre. El recull abraça el pensament polític de Pedrolo entre 1964 i 1988, amb pròleg de Júlia Ojeda i epíleg de Teresa Ibars.

Segons l’editor Jordi Puig, l’antologia ofereix “una imatge molt rica, molt complexa, de molts anys de pensament polític de Pedrolo” i es converteix en “la més completa en aquest sentit”. La descoberta de l’assaig inèdit, explica, ha estat “una de les troballes més excitants dels últims anys”. Les noves investigacions a l’arxiu de l’autor i als documents de censura han permès localitzar encara més textos polítics prohibits.

Per a Puig, el fet que encara avui apareguin textos censurats de Pedrolo és revelador: “Va ser incòmode pel franquisme i també pels primers governs democràtics. Això es nota i ens hauria de fer reflexionar”.

Prosa de combat recupera especialment la història de l’estiu de 1966, quan Pedrolo va presentar a censura el seu primer llibre assagístic, “Cartes de Catalunya”, prohibit fins a tres vegades, fins i tot quan l’autor el va intentar camuflar amb altres textos polítics. Aquell mateix any, Carlos Robles Piquer escrivia a Manuel Fraga per demanar-li que ajudés a autoritzar Últimas tardes con Teresa de Marsé, i hi mencionava Pedrolo com l’autor a contrarestar.

Comanegra subratlla que Pedrolo va tenir “una rellevància enorme en una cruïlla històrica decisiva per al futur de la cultura catalana”. El volum permet resseguir l’evolució del seu assagisme polític i redescobrir “el Pedrolo que es va perdre als passadissos de la censura”.